II-PART, BARCELONA: SANT JORDI, fira i turisme

Després d'haver gaudit de la part literària, toca la turística... toca trepitjar un poc Barcelona. 

El cap de setmana barceloní no acaba en dissabte. 

M'abelleix seguir fent passeig per la ciutat, mai és suficient quan parlem de grans urbes com està que s'ha de visitar parcialment. 

Al dia següent a sant Jordi, encara em queden unes hores abans d'agafar el tren. Sortosament tinc tres cicerones que em porten per una part de Barcelona desconeguda per mi, i també per altra part que feia temps no trepitjava. 

Però abans de quedar amb ells m'he proposat anar al Passeig de Gràcia que tinc a un pas de l'hostal. Vull veure com està després de l'allau de gent del dia d'abans. 

Hi vaig a les 9 del mati. Sembla que estic en altra ciutat.  No hi queda ni un senyal de res, ni una parada de llibres o roses, ni bruticia... Al carrer uns quants turistes orientals i jo, som els unics que hi som. Millor. Em dóna temps de mirar edificis i façanes, balconades, detalls escultòrics... prenc notes del que veig, faig fotos... Este passeig mereix capitol a banda que ja us mostraré en altra ocasió.

Els amics, Enric, Cèlia i Ivet, em porten al mercat de sant Antoni, al dominical del llibre, on la majoria són exemplars de segona mà molt interessants, també hi ha sector infantil amb exemplars nous. Com el dia d’abans amb tanta gent va ser impossible comprar llibres ho faig ara i a molt bon preu.

Gràcies Enric i Cèlia per estar pendent de mi en tot moment...

mercat de sant Antoni

           

L’edifici antic del mercat de sant Antoni està de rehabilitació, actualment s’han parat les obres perquè han trobat vestigis arqueològics medievals. Mire amb atenció i veig el que és la muralla o la contramuralla, no sabria dir exactament que és el que veig, els meus coneixements no arriben a diferenciar-ho. La idea és integrar-ho en l'edifici com passa en el born. 

Una vegada enllestides les obres, els estants del dominical passaran a l'interior de l'edifici i aixi els venedors s'estalviaran la feina de muntar i desmuntar. Tanmateix la meua mirada, encara que inexperta, tot s'ha de dir, veu que la inauguració de la reforma encara tardarà.

L'edifici del mercat de sant Sntoni en rehabilitació.

En una vorera hi ha un grapat de gent arremolinada. Estan traficant?.Ho sembla.  No!. No pot ser! Mire amb deteniment i veig xiquets, pares i iaets, majoritàriament del sexe masculí. Que és? pregunte. És un lloc d’intercanvi de cromos, em contesten els amics que estan acostumats a veure-ho cada setmana. Llista en mà la gent compra o ven els cromos que li sobren o li falten. És un espectable singular, sense cap dubte, desconegut per a mi perquè no sabia que existia.

Lloc d'encontre per a la compra venda de cromos.

Després anem a visitar un dels pocs vestigis romànics de Barcelona, l'esglèsia de sant Pau del Camp al barri del Raval. És una menuda joia que ala ciutat queda eclipsada pel modernisme de Gaudi que és el que s'emporta la fama. 

Sorprèn per la situació enmig d’edificis vells, que semblen se la volien engolir, i encisa per acollidora. I perquè nomes entrar escoltem música celestial, és un cor qui canta donant-nos la benvinguda, com si ens esperara... Canten per una bona causa. El concert es benèfic per aconseguir una ambulància per a Kenia.

esglèsia romànica sant Pau del Camp

Seguim passejant i anem a la plaça de Espanya, allà lluny destaca la font màgica de Montjuic, que s'ompli de colors, de llum i de música en hores determinades nocturnes. Que bonic! ho recorde d'altra vegada...També destaca l'edifici del museu d'art de Catalunya. Estem en  l'àrea creada amb motiu de l'exposició universal de 1929. Quatre columnes simbolitzant la bandera catalana donen entrada.

Les fonts de Montjuit.

La plaça de bous no passa desapercebuda, és l'edifici de Les Arenes, convertit en centre comercial després d'una faraònica mampresa arquitèctonica elevant l'edifici, segons m'expliquen els amics catalans. Pugem a la part de dalt i accedim per dins, per l'ascensor extern, més turístic, s'ha de pagar.  I una vegada a la part alta es veuen unes vistes molt xules de la ciutat.   

Les Arenes.

    Que bonica i acollidora és Barcelona...cert...

Has llegit a primera part?

QUADERN DE VIATGE, 22, 23 i 24 d’abril 2016

I-PART, BARCELONA: SANT JORDI, fira del llibre i turisme.

Sóc a Barcelona el 23 d'abril, la ciutat que cada any per sant Jordi s’omple de roses, de llibres i de gent.

Este any estic a Barcelona durant el cap de setmana de sant Jordi. No és la primera vegada que vinc a la ciutat comtal en dia tan assenyalat, però esta ocasió és diferent, diguem-ne que és especial. La primera ocasió era espectadora, compradora, visitant de la ciutat… en este moment sóc tot estes coses però, com a novetat, també estic dins de l’engranatge llibreter en un entorn allunyat a casa meua.

Tot a punt per començar...

Hi ha temps per a tot. A més a més de gaudir de la ciutat i també saturar-me de tanta gent hi concentrada, la meua breu aportació al sant Jordi d’este any ha estat curta però doble. Sense perdre de vista que és, a base de xicotetes aportacions que es formen el conjunts grans i importants.

Així que, esta visió subjectiva del dia de sant Jordi és, en part, des de la perspectiva de qui està darrere, no davant mirant i tal volta comprant. I amb esta perspectiva veig i prenc consciència, que és molta gent la que hi ha implicada per al bon funcionament de tot el maremàgnum festiu que es prepara i també molta  la que mostra el seu treball. Esta és la part que em toca. Són molts els editors i llibreters els que exposen i porten mesos preparant, i molts els escriptors que en este dia acompanyem a l’editorial o llibreter perquè el lector puga posar cara a un nom escrit a la portada dels llibres del mercat.

Us ho explique pas a pas.

Primer, el dia 22, forme part d’una presentació d’un llibre que Nova Casa Editorial ha editat com a preàmbul a la gran festa que se celebra demà. I s’ha fet a la gran, completa  i bonica biblioteca Jaume Fuster situada a la plaça Lesseps. El passeig per arribar-hi ja ha estat un plaer. 

És un gran dia, malgrat sone a formula simple el fet d'enquadrar un llibre a una biblioteca, però, com no? no podia ser d’altra manera, un LLIBRE, “Experiències de viatge” ha estat, com cal, el  gran protagonista en este  vespre de sant jordi, festa del llibre i de la lectura.

La portada del llibre que est à apunt de presentar-se,
encara no hem pujat els autors per parlar d'experiències i viatges.

Els 44 autors que hem participat som, en este moment, secundaris. Demà cobrarem el protagonisme per ser les nostres vides i experiències o les nostres ficcions i cabòries les que es relaten, però això serà a partir de demà. 

I presentem el llibre entre tots formant una imatge inusual per veure tanta gent damunt de l'entarimat. 

Dos moments de la meua intervenció.

No he dit encara que si no és prou bonic el fet de publicar escrits propis, en esta ocasió molt personals, i en la presentació estar envoltada de grans viatgers experimentats, ho és més, si cal, el fet que hui és dia en el qual pose cara real a molta gent que fins el moment era virtual. És emocionant, cert. 

El dia 23 ix assolellat, així comença la jornada, és festa, festa de les grans. El bon oratge vol gaudir i eixir a passejar per les vies principals de Barcelona. Al final del dia, ja cansat, es retirarà i deixarà passar uns núvols que espanten perquè poden fer malbé els llibres exposats, però això... serà més tard.

No vull avançar-me. Retorne a primera hora del dia 23, quan les parades estan muntant les taules, col·locant els llibres de la millor manera per a que siguen visibles i atraients. Ara si que es pot mirar el que hi ha, ara si que es pot caminar per la vorera i parar per on es vol, ara si...en unes hores la cosa canviarà. Així que hi va un consell per als futurs visitants. No espereu a  les hores centrals del dia si la vostra intenció és mirar llibres amb tranquil·litat.

A primera hora...

Mirant escaparates veig  un sant jordi en escultura...( no serà l'única). Hi ha edificis especialment engalanats,  hi ha roses penjades en les balconades... i especialment cridanera per espectacular trobe la casa Batlló plena de roses solidàries. 

Sant Jordi i la rosa.

Que bonica està la casa  Batllo!. L’edifici obra de Gaudi és des de 2005 monument declarat Patrimoni de la Humanitat per Unesco. Si ja de sempre és una obra magnífica, ara la seua bellesa s’ha duplicat.

La casa Batlló engalanada en un dia especial.

El meu deambuleig parsimoniós que comença a les 9 del matí té destinació clara, vaig al passeig sant Joan on Nova Casa Editorial, té una de les parades, és on he d’estar present durant una hora, per si algun lector vol comprar i que li signe l’exemplar.

Una experiència més, una fira del llibre en lloc tan allunyat de casa...

Estar asseguda darrere la parada com a autora de ENTRE DOS MONS  (i la seua versió castellana ), presenta una perspectiva diferent a quan s’està davant de la taula. Ho he fet moltes vegades, em refereixo a això de firmar llibres alhora que se’n venen, (pagina informativa)  però esta vegada canvia. I canvia primer perquè estic a Barcelona i no a la meua València i conseqüentment, no trobe cares amigues o conegudes que passen per davant i em donen conversa. I segon perquè hi ha molta competència de parades amb llibres i som molts els autors que hi estem amb el bolígraf a punt per a signar.

Així que ho tinc clar, durant el temps que em toca estar-hi, em dedique a parlar amb qui vol preguntar, a llegir un poc...( llibres no en falten)... i també a mirar la gent que passa: la que passa sense parar a escodrinyar la meua novel·la, també observe a la gent que si que mira però continua el seu camí i també a la gent que mira, s’interessa i para.  Hi ha qui ho té clar i compra. I també està qui diu que encara és mati i que és massa aviat per a decidir. 

L'hora m’ha passat volant. Al final, quan ja toca rellevar-me en el seient "d'autora", ha arribat un amic que m’ha tret del joc observador que portava. Vaja...estava molt distreta!. M'agrada observar  la gent i imaginar vides sense importar si són encertades, i això ho sap qui em coneix i qui no també, perquè ho he dit alguna vegada a traves dels meus personatges.

Sempre és bo veure cares amigues.

    

Tot seguit no m'he n’he anat i encara he signat algun llibre. I és que sempre hi ha qui fa tard. Sortosament per a eixa persona,  jo hi era i s’ha alegrat, i jo també de que li fera il·lusió tenir l’exemplar signat.

Quan dóne per acabada la tasca d’autora i després d’un passeig passant per l’Arc de Triomf i la Ciutadella, passar pel zoo, entrar a fer una ullada a l’estació de França i també al born, acabe en l’església de santa Maria del Mar que tantes evocacions literàries comporta.

Pinzellades de Barcelona

           

Molt a prop de l’església on Ildelfonso Falcones va situar la seua novel·la "La catedral del Mar" dine amb l’amic català i en acabar de dinar i de fer l’agradable i llarga xerrada amical,  inicie el camí de tornada a casa, entenent com a casa el carrer Mallorca on està l’hostal.

Es diu que el dia de sant Jordi és el dia de la rosa i em ve al cap la llegenda que cada any conte als alumnes explicant el per què. Amb els ulls ben oberts i bocabadats els menuts escolten com de la sang d’aquell drac famolenc  va eixir la rosa. I la rosa en el dia de hui, junt als llibres es motiu de negoci, sempre m'he preguntat què faran amb les que sobren. Hi ha roses per a vendre per tot arreu... també llibres i més llibres... i sobre tot, hi ha gent i més gent. Hi ha tanta que impedeix veure els llibres i les parades de roses que encara ja de vesprada continuen sense vendre's.

Hi és el meu ENTRE DOS MONS...compartint taula amb altres...

Quan arribe a les Rambles vull buscar llibres per comprar però es impossible. Com puc, més bé arrossegada que caminant per on vull anar, arribe a la parada de Nova Casa Editorial del Passeig de Gracia on està l’autora Emili Illamola firmant. Emilia també és una cara que volia que traspassara la pantalla virtual, com la dels amics viatgers Enric, Cèlia, Eduard o Mercè i la de la gent de Nova Casa Editorial. Ens donem una abraçada, xerrem i continue entre gent, soroll i música a retirar-me per descansar un poc abans de seguir altre plan previst per a més tard. A més a més comença una lleugera pluja que cada vegada és més intensa i s’agraeix anar de retirada.

Amb Emilia Illamola i Maite Molina, de Nova Casa Editorial.

Però el cap de setmana barceloní no acaba...ja us ho conte altra vegada.

QUADERN DE VIATGE, 22, 23 i 24 d’abril 2016