Trobem la ciutat de festa, amb tot a punt per al dia gran de Il Palio, la competició eqüestre entre barris, que és tan famosa.
Comencem el passeig per Siena en la fortezza medicea, una fortificació construïda al segle XVI que està envoltada d'un parc amb camins per camejar o pedalejar amb vistes a la ciutat. Sabem que hui no podrem veure Siena com cal. Hui és dia especial i per doble motiu.
Primer per ser Ferragosto, és a dir 15 d’agost i segon, i més important, perquè demà se celebra la gran festa esperada i multitudinària de Il palio: la més important de Siena que té lloc dues vegades a l’any, una en el 2 de juliol i l’altra el 16 d’agost. Els orígens de la festa es remunten al segle XVII, hi ha documents que ho acrediten. El Palio del 16 d’agost se’l coneix com el Palio de Assunta, commemorant la festa cristiana de l’Assumpció de María.
Siena, té un centre històric envoltat de 7 quilometres de muralles defensives construïdes entre els segles XIII i XVI, període de màxim esplendor comercial de la ciutat. Les muralles segueixen l’orografia dels tres turos sobre les que es va assentar la ciutat.
Seguint el passeig, arribem davant de la basílica de Santo Domingo, construïda en el segle XII i ampliada al segle XIV. És famosa per altra santa: Santa Catalina, filòsofa i teòloga nascuda en Siena en 1347. És en esta església on va prendre els hàbits en 1363 quan tenia 15 anys i on s’hi conserven algunes relíquies com el cap, un dit polze i una corda que emprava per auto flagelar-s’hi.
Ens apropem al centre històric declarat patrimoni de la humanitat en 1995 per haver conservat l’estructura medieval. La festa del Palio també forma part del Patrimoni Unesco. Siena té moltes places i carrers, té molts monuments i palaus que visitar però en esta ocasió no pot ser...ens limitem a les dues grans places importants, la Piazza di campo i la del Duomo.
Anem per carrers sense cotxes. M’agrada la llibertat de no preocupar-me que m’atropellen. Hi ha molta gent. S’entén per la festa i perquè l’encís medieval es conserva des de l’antiguitat. És cert, la ciutat, només iniciant el passeig, ja fascina.
Els carrers estan vestits de festa, l’ambient carregat d’alegria, els colors inunden l’ambient. Il Palio atrau molts visitants però la festa la gaudeixen els sienesos que la viuen amb un fervor inusitat. És el que ens conta el guia, Lorenzo. Ell sap molt bé el que representa la festa perquè també hi participa amb una colla d’amics que formen part d’una contrada. Lorenzo ens conta que com no és sienes pot veure les coses objectivament. Ens parla de rivalitats, de com s’agafen molt a pit tot el que envolta la festa. Les banderes pròpies són intocables. I molt. Els molesta que els turistes se la posen per damunt jugant amb ella perquè no entenen el significat, no saben que és símbol d’identitat. Ens parla de l’espectacularitat de la carrera, d’emoció extrema. Ens parla de devoció, patiment i alegria, de fraternitat entre els participants de la festa. És un plaer escoltar-lo.
Visitar Siena en estos dies és veure la ciutat engalanada amb les banderes de cada barri en les quals es divideixen cadascun dels 17 districtes de la ciutat.
Les contrades són més que una ordenació territorial. Ve del passat i està associat als gremis de l’edat mitjana. Entre el veïnat s’ajudaven uns als altres, fins i tot es casaven entre ells. Hui estan nerviosos. Cada contrada té esperança que el seu cavall guanyarà al dia següent. Guanyar és important i s’inverteix molt per a aconseguir-ho. S’ha de tenir un bon cavall i un bon genet. Cada barri té una quadra per guardar l’animal que corre, i un vigilant que se la juga si al cavall li passa alguna cosa.
Els amics, amb la seua bandera corresponent, s’ajunten a prendre uns vins, uns refrescos o cerveses, i fan dinars i sopars... La festa del Palio són quatre dies intensos. El primer dia es fa el sorteig perquè dels 17 districtes només participen 10. Alguns genets no podran córrer malgrat estar tot l’any preparant-se. En estos tres dies es fan carreres d’entrenament pel mati i per la vesprada.
Ja hem arribat a la plaça del Campo. És una meravella. Bocabada. Te forma poligonal?. Em sembla una conxa. Primer mire els edificis que l’envolten. El Palazzo Pubblico construït entre 1284 i 1310 és un elegant imponent i majestuós edifici d’estil gòtic sienes seu de govern en el passat i també en l’actualitat. És l’ajuntament, a més a més hi és el museu cívic amb escultures, tapissos i pintures valuoses. I quina torre!
La torre del Mangia, és el símbol emblemàtic del poder cívic. És la tercera torre més alta d’Itàlia amb 87 metres d’altura o 102 si comptem el parallamps. Com m’agradaria pujar-hi! Hi ha 503 escalons, però les vistes deuran ser magnifiques.
Després mire el que hi ha provisionalment només per la festa: les grades, les banderes, arena en terra imprescindible per a que els cavalls puguen córrer millor i minimitzar els danys en les caigudes... Per cert...la Fonte Gaia ni es veu tapada darrere d’alguna grada.
Pense en demà, les campanes de la torre repicaran. Imagine el que haurà de suportar la gent de peu en mig de la plaça per sentir de prop l’emoció. Caldrà fer hores i hores de cua per poder aconseguir un lloc. Els més privilegiats gaudeixen de la festa des del balcó, que molts dels amos lloguen per a l’ocasió. L’emoció començarà en escoltar arribar la desfilada oficial de tots, “Passeggiata Storica”. El moment de la carrera, ens diu Lorenzo, posa els pèls de punta, pel silenci que s’hi respira malgrat els milers d’espectadors. Al voltant de 70000 persones ompliran la plaça. La carrera són tres voltes. Hi ha una part en costera. Es breu, uns minuts, rapida, trepidant... Velocitat de vertigen i por en les revoltes tancades. No és una carrera fàcil. Gens fàcil.
Tot seguit ens anem cap al Duomo... no puc deixar de pensar en la carrera de demà. I és que els genets munten el cavall a pèl, sense cadira. Cal mestria i dominar la situació en tot moment perquè la velocitat comporta caigudes. Cal una sintonia total amb el cavall. Cada contrada, anima el seu genet i cavall corresponen...si el genet cau i el cavall arriba a soles, es considera guanyador.
Arribem al Baptisteri de San Giovanni, darrere de la catedral. Una escala uneix les dos places. Construït al segle XIV combina gòtic i sobrietat humanista del renaixement. Els membres de les contrades celebren sopars de germanor i gaudeixen cada segon de les nits d’estiu. Davant del baptisteri hi ha cadires i taules per a molts, està tot a punt per a la nit fer un sopar. Alguns demà celebraran la victòria, altres hauran d’esperar altre any. I el premi és simplement un palio, és a dir un estàndard de seda, drapellone o cencio. El premi és honorífic: la gloria durant un any.
Arribem a la piazza del Duomo on està la catedral dedicada a Nuestra Señora de la Asuncion, iniciada al segle XII és una de les mes antigues d’Itàlia. La construcció durà quasi dos segles. Domina la plaça. La llum del dia la il·lumina sense les ombres dels edificis propers. El campanar amb franges blanques i negres fou construït on hi havia altra antiga torre i fou enllestit al segle XV..
La façana és extraordinària. La part inferior és del segle XIII, feta per Giovanni Pisano en estil gòtic. La part superior la va fer Camaino di Crescentino i fou enllestida en 1317. Els escalons que eleven la catedral acaben en una plataforma que constitueix la base. A l’interior, té un paviment de marbre que es passa la major part de l’any tapat, són mosaics amb molts detalls que retraten escenes històriques i bíbliques. Es tapa per a evitar el desgast i només s’obri unes setmanes d’agost a octubre. Malauradament estos dies està tapat per la festa de Il Plaio.
En els cantons de l’escalinata hi ha dos Lupe con i gemelli : llobes amb bessons. Representen la fundació de Siena pels fills de Remo, Asquio i Senio, segons la mitologia. Són copies de les obres conservades en el Museo dell'Opera.
Enfront de la catedral està l’antic hospital de Santa Maria della Scala. Tenia prestigi. Fundat pels canonges per acollir, assistir els pobres i malats i acollir als orfes fou durant segles dels edificis més gran de la Toscana. També hi paraven els peregrins, cal recordar que Siena fou punt important de la via Francigena.m
En un lateral està el palau arquebisbal amb façana del segle XVIII imitant l’estil del segle XIV. Està decorat amb les banderes de cada districte. L’arquebisbe acudeix cada any a la festa del Palio a oficiar la missa. Per una de les finestres del palau s’assomarà. Just per on estaà la bandera més baixa. .
I en l’altre costat està el Palau Reial construït per allotjar el governador Medici..
La plaça del Duomo continua amb l’actual Piazza Jacopo della Quercia formant un “L”, és on s’hauria d’haver construït el "Duomo Nuovo" al segle XIV. Només s’hi va construir la primera nau on està actualment la seu del Museo dell'Opera.
També es construí el conegut com facciatone, però les obres es paralitzaren perquè eixiren esquerdes i la nova catedral no tindria estabilitat.
Quan deixem la plaça i anem per la part de darrere veiem de nou la façana inacabada i com la gent està en la part alta visitant-la.
Veiem passar desfilades que ens contagiem de l’esperit festiu, amb la música dels tambors i tant de color. L’ambient captiva.
Siena s’enorgulleix de la seua identitat. El Palio es viu, se sent des del naixement, de fet a cada recent nascut se li fa un ritual d’aigua en la font de la plaça del districte.
A Siena tornaré perquè sóc conscient que no estic veient la ciutat de Siena com caldria, però m'alegra estar veient part de la festa, l’alegria, l’eufòria...
Hem vist pocs monuments per dins, per la festa tot està tancat, tanmateix abans d’anar-se’n de la ciutat entrem a un palau, que és un conservatori musical on estan fent un recital.
Com en tantes festes on intervenen animals, el Palio no es lliura de controvèrsia. Els animalistes procuren pel benestar animal per la qual cosa l’ajuntament incorpora cada any millores en este aspecte: més seguretat per a l’animal i més regles que l’ampare. Els animals que ja han participat van a viure en espais oberts fins que moren per vells. Fins i tot hi ha un centre veterinari amb tecnologia avançada per atendre els ferits. Amb estos pensaments i mirant l’escaparata d’una pastisseria i el seu dolç típic “el panforte” deixe Siena però no dic adéu sinó, fins la propera...
QUADERN DE VIATGE, estiu 2024, LA TOSCANA
