ÀVILA: breu passeig “del grande al chico”

Les ciutats canvien amb el pas del temps, i també  semblen diferents segons la climatologia…per la qual cosa s’han de visitar moltes vegades i així veure-les a través de moltes mirades.

En Àvila vaig estar una setmana fa molts anys, en 1999. Ufff...estic parlant del  segle passat! I és que, el meu esperit viatger ve de fa temps, començà sent molt joveneta. Aquell va ser un viatge mot desitjat, volia descobrir  el que amaguen les muralles.

Vaig tornar a Àvila en 2016, però només unes hores, de camí a Salamanca...La part del casc antic intramurs, les esglésies d’extramurs i les muralles són patrimoni Unesco des de 1985 i el conjunt mereix moltes visites.

…i hui he tornat també en una estada "llamp", vull dir ràpida, fugaç...només d'un matí, per recordar de nou la ciutat i els seus símbols o protagonistes: les muralles i  santa Teresa. Que, ja poden passar els anys... sempre seran icones d’Àvila i les que representen la ciutat.

És  una "visita llamp" i justament llamps és el que escoltem de tant en tant perquè el bon oratge no ens acompanya: trona, plou i fa sol…núvols negres i cel blau.... és el que hi ha...

Primer parem en 4 postes i per sort els núvols no han decidit descarregar l’aigua que guarden… Millor així, ara predomina el cel clar i aprofitem el raigs de sol. 4 postes està en la carretera de Salamanca i són quatre columnes dòriques que cobreixen una creu.

L’origen no està clar. Hi ha historiadors que diuen que està construït sobre un antic temple romà mentre que altres afirmen que es construí per rememorar el lloc en el qual l’oncle de Teresa de Jesús trobà a la santa i al germà Rodrigo fugint del martiri dels moros.

El que resulta unànime és que es veu una bonica estampa. És un mirador únic de la ciutat, de la muralla, del riu Adaja...El cartell d’Àvila de davant, no estava les altres vegades que vaig vindre...és el lloc idoni per fotografiar.

Però cal fer-ho ràpid. Ai l’oratge! La cosa canvia minuts després…Ja en la ciutat,  veiem les muralles a través d’una cortina d’aigua. Els temps està juganer. Tan se val, deixarem que jugue. No tenim més remei. A més, la pluja no impedeix que les muralles ens bocabaden. Sempre ho aconsegueixen, la primera... la segona... i totes les vegades que es contemplen. Tenen més de 2 quilometres de longitud i s’erigiren al segle XI.

Plou i fa sol…un sol provisional…som conscients que hui mana la pluja. Encara estem en extramurs. Passem per davant de la basílica de sant Vicente…Que gran!. Per dimensions sembla una catedral. La construcció s’inicià al segle XI, posteriorment a la muralla  i després d’una interrupció en la construcció s’enllestí a principi del segle XVI.

En realitat el breu passeig que ens dona temps a fer  va de la plaça de Santa Teresa o  “del mercado grande” a la plaça “del mercado chico”, on està l’ajuntament, “del grande al chico” com he posat al títol. En un extrem té  una de les nou portes de la muralla i a l’altre extrem està la primera parròquia d’Avila, San Pedro. Recorde que la plaça gran, la primera vegada que vaig vindre,  tenia altre aspecte: estava plena de cotxes. Ara m’agrada més perquè es veu tot l’espai. Bo, tot no, perquè hui hi ha muntada  una fira de llibre antic.

Entre a l’esglesia per una de les tres portes romàniques que té per accedir-hi.  Te tres naus i planta de creu llatina. Davant l’església destaca una gran rosassa, i a la plaça, està l’escultura de santa Teresa coneguda com ”La Palomilla” que mira cap la muralla.

Jo faig com la santa, per a mi, el punt d’atracció constant són les muralles i la imponent porta de l’Alcasser amb els dos torreons de més de vint metres units a traves d’un arc semicircular. El nom és perquè fins l’any 1927 darrere estava l’alcasser que fou destruït per alçar altre edifici. Esta porta va ser  la primera que s’hi va en construir junt a la de san Vicent i conserva l’estil romànic. L’aspecte actual data de la reconstrucció que va fer Felip II en 1596.

Ens apropem a la porta de l'Alcasser per seguir el breu passeig per la ciutat. En un lateral, veig un bust que en els altres ocasions no estava. El de la reina Isabel I de Castella, inaugurat en 2019, coincidint amb els 550 aniversari del casament dels reis catòlics que propiciaren la unitat territorial d’Espanya . Els d’Àvila  estan enorgullits que la reina nasquera en la província i la qualifiquen com la més poderosa que ha existit en la humanitat, que ha portat endavant tasques politiques importants i ha estat model de reina, mare i dona. La vinculació de la reina amb Àvila i la província va ser molt estreta, primer pel naixement en Madrigal de las Altas Torres, després pel trasllat a Arévalo, llocs on retornà en nombroses ocasions. A Àvila també arribà buscant tranquil·litat en moments convulsos.  La ciutat visqué l’època daurada durant el regnat dels reis catòlics i gran part del patrimoni artístic data de finals del segle XV i principis del XVI,  proposat o sufragat per la Corona. És com un joc passejar pels carrers i anar observant façanes d’edificis per descobrir el gòtic isabelí amb  les característiques boles de pedra en cantons, cornises o arcs. El monument més relacionat amb el reis es el monestir de Santo Tomàs. La corona aportà molts fondos per a enllestir-lo. En l’església  seria enterrat el fill Juan.

Traspassem la porta per veure el que hi ha intramurs...encara que veure, el que es diu veure...res s’hi pot fer amb tanta aigua...

Plou  a mars i caminem amb dificultat, paraigües  en mà, i  sé que estem passant per davant d’esglésies i palaus…però els ulls els tenim atents on posem els peus. Parem sota les porxades de la plaça “del mercado chico” on està l’ajuntament i l’església romànica de san Juan on fou batejada Teresa de Jesús.

I després parem davant la primera catedral gòtica d’Espanya, que té aspecte de fortalesa..A la façana principal se superposen elements gòtics i barrocs. Encara que no tenim molt de temps voldríem entrar-hi, tanmateix  no ho fem perquè pagar 8 euros per estar mitja hora no compensa. La majoria d’entrades a catedrals en Espanya oscil·len entre 7 i 13 euros...No penseu que és un preu massa elevat? I no penseu que haurien de fer pagar només als estrangers? O al menys,  tarifes més reduïdes als espanyols…i ja sé que el patrimoni costa de mantenir…ja ho sé…però posant eixos preus elevats l’únic que es fa, es posar una barrera a la cultura i comporta que molta gent desconegui el patrimoni nacional. Jo, a la catedral,  vaig entrar la primera vegada que vaig vindre a Àvila. Anava amb més temps i vaig poder passar una bona estona admirant l’interior. Recorde que em cridà l’atenció la pedra amb tonalitats rogenques amb la qual va ser construïda. Visitàrem el claustre i m’agradà, com en la majoria de claustres religiosos, s’hi respirava pau i tranquil·litat. I l’àbsida de la catedral s’alça com una torre més de la muralla.

Alguns minuts la pluja ha parat deixant pas al sol…un sol amenaçant que no tardarà en desaparèixer... És època de nius i cigonyes, quin gust contemplar-les...amb esta bonica imatge em quede...

Eixint de la ciutat, passem per davant del monestir de l’Encarnació, monument nacional des de 1983, que ja vaig visitar en 1999,  es on santa Teresa visqué durant 30 anys, des de 1535 fins a 1574. El monestir es fundà en 1478 en l’interior de la muralla i fou a principis del segle XVI quan es traslladà als afores en  terrenys adquirits al l’ajuntament que anteriorment eren cementeri jueu.

Sempre procure veure part positiva a tot. I d’esta curta estada a la ciutat de les muralles i de Teresa de Jesús, també. Hui he vist altra Àvila perquè el cel, el sol i la pluja li ha donat un aire diferent. Quan torne ho faré amb temps, tinc ganes de pujar a les muralles i fer tot el recorregut visitable. Hem d’agrair el fet  que al segle XIX les muralles no s’enderrocaren com era costum fer-ho en totes les ciutats europees donat que es considerava que frenaven l’expansió urbana. Fou un encert per part de l’ajuntament d’aleshores que rebutjara la proposta  i que apostara per la conservació i restauració. 

Així que fins prompte Avila…tinc pendent observar millor la ciutat des de les altures.

QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024

 

FOTOS i MÚSICA: ÀVILA

Àvila... 

la ciutat enmurallada bressol de Teresa, 
la santa.

Música:

Menestrils

Pots llegir més sobre Àvila clicanc ací.

ÀVILA: El que amaguen les muralles

Les muralles d’Àvila amaguen molt, més del que pensava abans d’anar-hi...Durant uns dies vàrem estar descobrint una acollidora ciutat que ens era desconeguda i que tenia molt que mostrar.

Avila era una assignatura pendent que havíem de visitar. Així que després d’ajornar durant molt de temps la visita a la ciutat de les muralles, una setmana lliure que teníem anàrem a Madrid i de la capital d’Espanya viatjàrem en tren fins a Avila.

Volíem descobrir què amagaven les seues famoses muralles, el que tothom coneix, el que tothom ha vist encara que siga en fotografia. I és que en realitat la gran muralla és una imatge que bé val l’honor de ser qualificada de simbòlica del lloc on s’hi troba.

Observàrem la muralla de prop i de lluny, de dia i de nit, imponent i majestuosa, pel caràcter clarament militar i defensiu.

Les muralles d'Àvila, símbol de la ciutat i monument estimat. 
Esta foto perttany al passat, actualment la gespa, com un gran jardí, envolta les muralles. 

Les muralles identifiquen la ciutat, i és més, a mi em passa, que en veure qualsevol muralla pense en les de la ciutat d’Àvila. I és que segons diuen és la segona muralla sencera més gran del món i la millor conservada d’Europa. Si, és llarga i està ben conservada. Les muralles tenen més de 2 quilometres de longitud i s’erigiren al segle XI. Hi ha molts torrellons. He llegit per algun lloc que en són 90, no ho vaig comprovar, per a eixa tasca hi ha gent millor preparada.

Denoten solidesa.

El que si puc corroborar és que les cigonyes hi posen els seus nius en primavera, ho vaig veure en pujar hi per admirar la vista que des de les altures s’hi contemplava.

A més a més, segons em contaren aleshores, és el monument totalment il•luminat més gran del món, això era ja fa anys... no sé si encara hom serà. El que si és cert és que els llums a la nit li donaven un encís especial, una màgia, un misteri...que a mi em van captivar.

Avila passa un poc desapercebuda en el conjunt espanyol, és el que passa quan parlem de ciutats menudes, queden a l’ombra de les grans i poc se’n parla d’elles, però Avila és, i val molt. Les muralles junt a les esglésies, és a dir, tot el conjunt el casc històric, és Patrimoni de la Humanitat. 

Ens trobàrem una menuda ciutat, al voltant de 60.000 habitants, tal volta no arribe, no sabria dir exactament la quantitat. Però si afirme que el passeig pels seus carrers era agradable i als dos dies ja tot resultava familiar.

El passeig per la ciutat el férem sense presses, gaudint dels racons i de la història. Des de la plaça que dóna a la porta de “El Alcazar” pujàrem als torrellons de les muralles. Des de les altures entre torres i merlets s’hi podia veure la ciutat, la part vella i la nova fora de les muralles.

A la part alta.

Mirant la vista ens férem idea de la vida d’abans, uns vivint dins les muralles, altres vivint fora. Les muralles marquen diferenciació social, representen la separació entre la part “ civilitzada”, la considerada per les altes classes socials “no tan civilitzada”. I a este grup pertanyien gent de camp, que a més de ser el grup més nombrós i pobre, havien de pagar uns impostos per a les infraestructures urbanes, i entre elles estava inclòs la muralla, era el que s’anomenava “reparo de muros”.

El passeig és agradable.

En la plaça des d’on accedirem als torrellons estan les figures zoomorfes. Àvila i la seua província es caracteritzen per tindre el major nombre d’estes figures que representen bous, porcs senglars o porcs de granja.

Un bon lloc per a descansar i fer una ullada al plànol...

Seguint el passeig arribàrem a la catedral amb l’aspecte d’una fortalesa i que té una de les torres per acabar. A la façana principal se superposen elements gòtics i barrocs. I una vegada dins, recorde que em cridà l’atenció la pedra amb tonalitats rogenques amb la qual va ser construïda.

Vista  exterior de la catedral. 

Visitàrem el claustre i m’agradà, com en la majoria de claustres religiosos, s’hi respirava pau i tranquil•litat. I l’abside de la catedral s’alça com un torrelló més de la muralla.

Claustre

Abside

Passant l’arc de sant Vicent, fora de les muralles, es troba la basílica de sant Vicent, l’edifici romànic més important de la ciutat. A l’interior està el sepulcre del sant decorat amb relleus que descriuen el martiri.

Arc de sant Vicent

Basílica de sant Vicent

La porta occidental té una representació de Crist i els Apòstols que es compara amb el pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostela.

Basílica de sant Vicent

Passada la porta de “El Alcazar”, fora de les muralles trobàrem d’immeditat la plaça de santa Teresa o El Grande, i el seu  monument junt a la muralla. A l’extrem de la plaça està l’església de Sant Pere, primera parròquia d’Avila en la que ressalta un impressionant i gran rosetó vidriera.

Esglèsia de sant Pere. 
La plaça actualment no presenta este aspecte, actualment no està la carretera que li donava la volta i tota la plaça és una gran superficie peatonal.

El convent de Santa Teresa fou edificat en el segle XVII sobre el solar de la casa natal de la religiosa.

Convent de santa Teresa.

En el nostre deambular passàrem per la capella de Mosen Rubi, antic convent, ara residència de monges. El seu campanar estava ocupat per les cigonyes, com molts altres en primavera. Que bonica estampa, en tota la ciutat, la del nius amb eixos elegants ocells...!

A la primavera són moltes les cigonyes que fan niu a les torres i campanars d'Àvila.

I el convent de Santo Tomas té una església d’una sola nau i tres claustres gòtics. Entràrem al claustre anomenat del silenci.

Convent de santo Tomas

Anàrem al monestir de l’Encarnació que és convent de carmelites, lloc on va viure 30 anys santa Teresa.

Convent de l'Encarnació.

Sabíem el que veiem perquè anàvem plànol en mà. Passàrem pel que queda del convent de Los Jerónimos, i per Santo Tomé el viejo, que és una xicoteta església romànica dels segle XII. I paràrem l’atenció en detalls com el que queda a l’hospital de santa Escolastica. Veiérem, a la porta del Carme la torre que pertanyia al monestir del Carme. I de lluny veiérem l’església de Santiago, construïda sobre una romànica...i moltes més...perquè si una cosa no falta en Àvila són monestirs i esglésies.

Deambulant...trobem detalls...

...i també vistes boniques

La ciutat és acollidora i en no res de “patejar-la” ja anàvem amunt i avall amb seguretat. Hi ha places ineludibles per on cada dos per tres passàvem, una és la plaça de l’ajuntament. Hi ha façanes que de tant veure-les identificàvem al primer colp d’ull. com “La Torre de los Juzmanes” del segle XV, una mostra d’arquitectura militar i defensiva. També passàvem sovint per la “ mansión de los Polentinos” amb riquesa decorativa renaixentista sobre tot, detalls militars. I també la “mansion de los deanes”, que és un edifici també renaixentista però d’inspiració veneciana, en aquell moment que hi estàvem era el museu provincial. I també visitàrem el palau Benavides que és actualment parador Nacional.

Parador Nacional

Però on entràrem i prenguérem seient als còmodes sofàs d’un pati interior molt ben condicionat, va ser al Palau de los Velada, on ens férem un café. No més. El café el férem durar molt de temps, el temps suficient per a admirar l’estil renaixentista d’este edifici que és un hotel.

Palau de los Velada, que encara que manté actualment l'estructura  ha estat repintat i ha cobrat un aire diferent.

Avila és bonica, amb esglésies, moltes esglésies...i carrerons... i detalls a les façanes com el que trobàrem al cantó en eixir del Palau de los Velada, amb un antic cartell indicant que hi havia un lloc de menjar.

I una vegada visitada la ciutat decidírem veure-la des de lluny. “Quatro  postes” situat en la carretera de Salamaca són quatre columnes dòriques que cobreixen una creu. No està allunyat, nosaltres hi anàrem fent una passejada, ens agrada caminar. És el lloc que ofereix la millor panoràmica de la ciutat i de les muralles. I no érem les úniques que trobàrem un encant especial al lloc...un pintor havia decidit plasmar al llenç la idíl•lica imatge i hi estava, demostrant el seu art.

Cuatro postes

Des de cuatro postes hi ha una magnífica vista d'àvila i les muralles.

En tornar a casa i rememorant el viatge vaig voler saber més i em vaig assabentar que al monument de les muralles, malgrat ser propietat de l’Estat espanyol, gestionat per l’ajuntament de la ciutat, hi ha trams privats, concretament els que coincideixen amb alguns edificis i palaus o esglésies, una d’elles la catedral.

Vaig saber exactament les mesures d’aquell mur i la quantitat de torres, portes  i merlets. Ocupa un rectangle orientat d’est a oest i concretament té un perímetre de 2516 m. I 2500 merlets, 88 torres i 9 portes. Els murs tenen 3 m de grossor i 12 d’altura. Durant la construcció s’aprofitaren dels desnivells de terreny i no es construïren contraforts. Si veure el monument resulta impactant, saber exactament les mesures encara li dóna més relleu i importància.

Les dos portes principals, sobre la part més plana, les havíem vist eren  la de “Alcazar” i la de san Vicent, ambdues ben fortificades per estar en lloc de fàcil accés i més exposades a l’atac extern.

Com a materials s’aprofitaren altres ja emprats abans, procedents de la necròpoli romana, altres de construccions civils i de les antigues muralles romana i visigòtica. La pedra és granit gris i negre, dependent del seu origen.

Encara que de temps romans ja existia una muralla, l’actual data dels segle XII i se sap per la morfologia interna, tanmateix segons estudis s’hi conserven sectors on l’antiga romana s’encaixa amb la nova construïda. M’agrada viatjar perquè em fa gana de saber, de buscar informació per a completar la imatge real, perquè qualsevol lloc és la suma del que es veu i del la història que, si poguera, pot contar.

Ah! I vaig saber també que el riu que passa per Avila és el riu Riu Adaja, afluent del riu Duero. I és que quan més se sap...més es vol saber fins i tot les xicotetes coses.

Riu Adaja

REFLEXIONS POSTERIORS,  ÀVILA primavera 1999