Les ciutats canvien amb el pas del temps, i també semblen diferents segons la climatologia…per la qual cosa s’han de visitar moltes vegades i així veure-les a través de moltes mirades.
En Àvila vaig estar una setmana fa molts anys, en 1999. Ufff...estic parlant del segle passat! I és que, el meu esperit viatger ve de fa temps, començà sent molt joveneta. Aquell va ser un viatge mot desitjat, volia descobrir el que amaguen les muralles.
Vaig tornar a Àvila en 2016, però només unes hores, de camí a Salamanca...La part del casc antic intramurs, les esglésies d’extramurs i les muralles són patrimoni Unesco des de 1985 i el conjunt mereix moltes visites.
…i hui he tornat també en una estada "llamp", vull dir ràpida, fugaç...només d'un matí, per recordar de nou la ciutat i els seus símbols o protagonistes: les muralles i santa Teresa. Que, ja poden passar els anys... sempre seran icones d’Àvila i les que representen la ciutat.
És una "visita llamp" i justament llamps és el que escoltem de tant en tant perquè el bon oratge no ens acompanya: trona, plou i fa sol…núvols negres i cel blau.... és el que hi ha...
Primer parem en 4 postes i per sort els núvols no han decidit descarregar l’aigua que guarden… Millor així, ara predomina el cel clar i aprofitem el raigs de sol. 4 postes està en la carretera de Salamanca i són quatre columnes dòriques que cobreixen una creu.
L’origen no està clar. Hi ha historiadors que diuen que està construït sobre un antic temple romà mentre que altres afirmen que es construí per rememorar el lloc en el qual l’oncle de Teresa de Jesús trobà a la santa i al germà Rodrigo fugint del martiri dels moros.
El que resulta unànime és que es veu una bonica estampa. És un mirador únic de la ciutat, de la muralla, del riu Adaja...El cartell d’Àvila de davant, no estava les altres vegades que vaig vindre...és el lloc idoni per fotografiar.
Però cal fer-ho ràpid. Ai l’oratge! La cosa canvia minuts després…Ja en la ciutat, veiem les muralles a través d’una cortina d’aigua. Els temps està juganer. Tan se val, deixarem que jugue. No tenim més remei. A més, la pluja no impedeix que les muralles ens bocabaden. Sempre ho aconsegueixen, la primera... la segona... i totes les vegades que es contemplen. Tenen més de 2 quilometres de longitud i s’erigiren al segle XI.
Plou i fa sol…un sol provisional…som conscients que hui mana la pluja. Encara estem en extramurs. Passem per davant de la basílica de sant Vicente…Que gran!. Per dimensions sembla una catedral. La construcció s’inicià al segle XI, posteriorment a la muralla i després d’una interrupció en la construcció s’enllestí a principi del segle XVI.
En realitat el breu passeig que ens dona temps a fer va de la plaça de Santa Teresa o “del mercado grande” a la plaça “del mercado chico”, on està l’ajuntament, “del grande al chico” com he posat al títol. En un extrem té una de les nou portes de la muralla i a l’altre extrem està la primera parròquia d’Avila, San Pedro. Recorde que la plaça gran, la primera vegada que vaig vindre, tenia altre aspecte: estava plena de cotxes. Ara m’agrada més perquè es veu tot l’espai. Bo, tot no, perquè hui hi ha muntada una fira de llibre antic.
Entre a l’esglesia per una de les tres portes romàniques que té per accedir-hi. Te tres naus i planta de creu llatina. Davant l’església destaca una gran rosassa, i a la plaça, està l’escultura de santa Teresa coneguda com ”La Palomilla” que mira cap la muralla.
Jo faig com la santa, per a mi, el punt d’atracció constant són les muralles i la imponent porta de l’Alcasser amb els dos torreons de més de vint metres units a traves d’un arc semicircular. El nom és perquè fins l’any 1927 darrere estava l’alcasser que fou destruït per alçar altre edifici. Esta porta va ser la primera que s’hi va en construir junt a la de san Vicent i conserva l’estil romànic. L’aspecte actual data de la reconstrucció que va fer Felip II en 1596.
Ens apropem a la porta de l'Alcasser per seguir el breu passeig per la ciutat. En un lateral, veig un bust que en els altres ocasions no estava. El de la reina Isabel I de Castella, inaugurat en 2019, coincidint amb els 550 aniversari del casament dels reis catòlics que propiciaren la unitat territorial d’Espanya . Els d’Àvila estan enorgullits que la reina nasquera en la província i la qualifiquen com la més poderosa que ha existit en la humanitat, que ha portat endavant tasques politiques importants i ha estat model de reina, mare i dona. La vinculació de la reina amb Àvila i la província va ser molt estreta, primer pel naixement en Madrigal de las Altas Torres, després pel trasllat a Arévalo, llocs on retornà en nombroses ocasions. A Àvila també arribà buscant tranquil·litat en moments convulsos. La ciutat visqué l’època daurada durant el regnat dels reis catòlics i gran part del patrimoni artístic data de finals del segle XV i principis del XVI, proposat o sufragat per la Corona. És com un joc passejar pels carrers i anar observant façanes d’edificis per descobrir el gòtic isabelí amb les característiques boles de pedra en cantons, cornises o arcs. El monument més relacionat amb el reis es el monestir de Santo Tomàs. La corona aportà molts fondos per a enllestir-lo. En l’església seria enterrat el fill Juan.
Traspassem la porta per veure el que hi ha intramurs...encara que veure, el que es diu veure...res s’hi pot fer amb tanta aigua...
Plou a mars i caminem amb dificultat, paraigües en mà, i sé que estem passant per davant d’esglésies i palaus…però els ulls els tenim atents on posem els peus. Parem sota les porxades de la plaça “del mercado chico” on està l’ajuntament i l’església romànica de san Juan on fou batejada Teresa de Jesús.
I després parem davant la primera catedral gòtica d’Espanya, que té aspecte de fortalesa..A la façana principal se superposen elements gòtics i barrocs. Encara que no tenim molt de temps voldríem entrar-hi, tanmateix no ho fem perquè pagar 8 euros per estar mitja hora no compensa. La majoria d’entrades a catedrals en Espanya oscil·len entre 7 i 13 euros...No penseu que és un preu massa elevat? I no penseu que haurien de fer pagar només als estrangers? O al menys, tarifes més reduïdes als espanyols…i ja sé que el patrimoni costa de mantenir…ja ho sé…però posant eixos preus elevats l’únic que es fa, es posar una barrera a la cultura i comporta que molta gent desconegui el patrimoni nacional. Jo, a la catedral, vaig entrar la primera vegada que vaig vindre a Àvila. Anava amb més temps i vaig poder passar una bona estona admirant l’interior. Recorde que em cridà l’atenció la pedra amb tonalitats rogenques amb la qual va ser construïda. Visitàrem el claustre i m’agradà, com en la majoria de claustres religiosos, s’hi respirava pau i tranquil·litat. I l’àbsida de la catedral s’alça com una torre més de la muralla.
Alguns minuts la pluja ha parat deixant pas al sol…un sol amenaçant que no tardarà en desaparèixer... És època de nius i cigonyes, quin gust contemplar-les...amb esta bonica imatge em quede...
Eixint de la ciutat, passem per davant del monestir de l’Encarnació, monument nacional des de 1983, que ja vaig visitar en 1999, es on santa Teresa visqué durant 30 anys, des de 1535 fins a 1574. El monestir es fundà en 1478 en l’interior de la muralla i fou a principis del segle XVI quan es traslladà als afores en terrenys adquirits al l’ajuntament que anteriorment eren cementeri jueu.
Sempre procure veure part positiva a tot. I d’esta curta estada a la ciutat de les muralles i de Teresa de Jesús, també. Hui he vist altra Àvila perquè el cel, el sol i la pluja li ha donat un aire diferent. Quan torne ho faré amb temps, tinc ganes de pujar a les muralles i fer tot el recorregut visitable. Hem d’agrair el fet que al segle XIX les muralles no s’enderrocaren com era costum fer-ho en totes les ciutats europees donat que es considerava que frenaven l’expansió urbana. Fou un encert per part de l’ajuntament d’aleshores que rebutjara la proposta i que apostara per la conservació i restauració.
Així que fins prompte
Avila…tinc pendent observar millor la ciutat des de les altures.
QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada