Des d'esta capital històrica de la comarca del Maestrat, els comerciants de la llana exportaven fins i tot a la regió italiana de la Toscana.
Abans de fer el passeig pel poble anem a l’Ermita de
la Verge dels Àngels. Està a la part alta de la muntanya, a dos quilometres i
mig de Sant Mateu, en un paratge preciós ple de vegetació, pins i flors autòctones.
Anem per una carretera estreta i serpentejant. I costera amunt. Tenim confiança
en el conductor. No hi ha més remei. Domina la situació quan trobem un cotxe de
cara i quan en una de les revoltes ha de fer maniobra perquè el vehicle és
massa gran.
Hem arribat. Per fi. I ja pensem en com serà l’odissea de la baixada costera avall i per la infernal carretereta. Millor no pensar-ho i gaudir del moment i del lloc. Un lloc que, per cert, és preciós. És un conjunt arquitectònic datat als segles XVI i XVII format per església, hostatgeria, mirador i pou. Hi ha altres construccions annexes com el restaurant on dinem, que curiosament du el nom de Farga. Com he dit, el nom Farga és important en la zona, dona prestigi d’oli de qualitat. El restaurant és un lloc fet amb gust i amb molt bona cuina.
Diu la història que en este lloc al segle XV hi havia una ermita dedicada a sant Antoni Abat, fins que al segle XVI el poble de Sant Mateu volgué edificar una nova ermita dedicada a la Verge dels Àngels, que a poc a poc acabà sent una gran església barroca. Alhora s'hi construí l’hostatgeria i el campanar. En 2009 es commemorà el 425 aniversari de l’aparició de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu. El segon dissabte després de Pasqua se celebra una gran romeria en el seu honor.
Ens apropem a l’església, que està oberta.
Entrem. A principi del segle XX un incendi destruí l’interior. Anys més tard feren una imatge de la Verge amb marbre de Carrara, que fou beneïda pel papa. Durant la guerra civil la l’ermita fou saquejada i la imatge cremada, tanmateix un veí de Sant Mateu, Angel Ortí, rescatà la imatge que estava feta malbé, tota a trossos. Es restaurà per a que quedara com era i encara es poden veure les senyals de la restauració.
Hi ha un mirador amb una espectacular vista panoràmica sobre sant Mateu, el seu terme i la comarca.
Tot seguit baixem al poble. De nou agafem les revoltes cap avall...el conductor controla la situació en tot moment. Per sort no hem trobat cap cotxe de cara. Fem un breu passeig en el qual sabem de bestreta que ens deixarem alguns elements del patrimoni per veure. Jo és la segona vegada que vinc a Sant Mateu i sé que sempre queden coses per veure i és la raó per tornar.
Hui ens interessa especialment anar a l’església arxiprestal, per a la qual cosa ens enfilem pel carrer Historiador Betí. De lluny ja veiem la torre del campanar. Em crida l’atenció un llavador, pels colors cridaners de la façana: roig i groc. Entre, té forma rodona. Està semi cobert.
Seguim avançant. El poble és menut, actualment té uns dos mil habitants. En època medieval arribà a tindre’n 4000. Abans ja hi havia poblament, ja hem vist les pintures rupestres de la zona i també s’han trobat restes ibero romanes.
Jaume I donà Sant Mateu a l’ordre de l’Hospital en 1233. En 1274 s’atorgà nova carta pobla i en 1315 s’hi va establir la darrera comunitat càtara al país valencià. Fou la més important fora d’Occitània. Eren més del 40% del total dels habitants. Molts eren experts en l’artesania del teler i van contribuir a que Sant Mateu fora de les poblacions més importants d’Europa en treballs teixits confeccionats amb llana d’ovella merina. A Sant Mateu, arribà des de Morella l’últim càtar occità. La inquisió acabà amb els càtars. En 1317 Sant mateu passa al senyoriu de l’ordre de Montesa, i la població es convertí en la capital del Maestrat montesià, lloc de residència. Fou l’època en la qual es manà construir el palau i les corts valencianes s’hi van reunir en ocasions. Durant el segle XIV Sant Mateu es transformà en un centre d’art, cultura i comerç, ramader i artesanal, des d’on s’exportava la llana del ramat fins i tot als telers de Florència. I suposà una època esplendorosa.
Parem en l’oficina d’informació i turisme perquè és l’edifici on després d’una rehabilitació, es conserva el forn gòtic medieval construït al segle XIV, en funcionament des de 1386. Crida l’atenció també el sostre de l’edifici.
El carrer per on anem es la mostra de la riquesa del poble en el passat. Passem per davant del Palau Borrull que data del segle XV. Al segle XIX fou utilitzat coma Audiència d’assumptes criminals del partit judicial de Sant Mateu. Actualment és seu del museu municipal. Està contigu a l’ajuntament, també conegut com Cort Nova, d’estil gòtic civil valencià del segle XV. L’ajuntament i el palau estan separats pel carreró dels jueus. Hui hi ha un cartell d’obres davant però jo m’aprope i el veig. El carreró és un fragment d’una via medieval restaurada en 1992 del segle XIV. Formava part del call, actualment està tapiat però transcorria per molts carrers. Els jueus eren importants per a les transaccions econòmiques en el negoci de la llana.
En no res estem a la plaça Major, típica medieval, antigament estava tancada i s’accedia per davall de les cases. Era un punt neuràlgic, hi ha set carrers que acaben en la plaça. I la importància de la plaça és perquè Sant Mateu era lloc d’encreuament de camins i el comerç funcionava tothora. La plaça té encant, és acollidora i transporta al passat. Enmig de la plaça està la font coronada amb una figura en bronze d’un àngel amb vestimentes representant al patró de Sant Mateu. De planta octogonal amb reixa de ferro, és una de les més antigues: datada del 1386, reconstruïda al XVIII i restaurada al segle XIX.
Des de la plaça ja veiem l’església arxiprestal. Destaca la portada romànica del segle XIII, amb capitell llaurats en la pedra amb decoració pròpia dels monuments de l’ordre dels hospitalaris, ara s’anomenen de Malta,que estaven abans de l’orde de Montesa. .
Entrem i trobem dos trams de la nau de la primitiva església de la reconquista del segle XIII. Després ja passem a l’absís i la inacabada nau gòtica.
La primera església de repoblació, construïda en la
segona meitat del segle XIII era una església de coberta de fusta sobre arcs
apuntats amb la portada romànica, per on hem entrat. Es veu clarament la
diferencia entre les dos parts.
La segona part s’inicia al segle XIV per un augment de la població que feia insuficient el temple antic i, per l’activitat de la ramaderia ovina i del comerç de la llana. Els comerciants de la llana foren els impulsors de la construcció, per la qual cosa se l’anomena també la catedral dels mercaders de la llana. Quatre fases constructives que inclou la torre campanar, ocuparen tot un segle. És sòbria i majestuosa. Sembla un catedral. Bocabada l’interior ple de finestrals, hi ha figures i escuts esculpits en pedra en el capelles dels nobles comerciants de la llana que les pagaren. Durant la guerra civil es va destruir tot l’interior, però a patir de 1950 fins l’any 2005s’ha dut a terme restauracions. Tanmateix la gran tasca restauradora i re constructiva, gràcies a la qual veiem l’església en l’estat actual, va ser gràcies al programa de “la llum de les imatges” en l’any 2005. Un treball molt lloable.
De les capelles destaca la de Sant Clement màrtir del segle XVIII. construïda d’estil neoclàssic per acollir les relíquies del sant que arribaren del Santa Priscil.la de Roma.
Hi ha un museu on destaquen el Lignum Crucis (s. XV), el relicari de Madonna Galina (s. XV), el calze del Papa Luna ( s. XV) i la Creu Grossa (1397), creu processional major gòtica realitzada per orfebres de la vil·la i obra mestra de l’ orfebreria gòtica valenciana.
A més de la importància comercial, cultural o artistica, San Mateu també tenia un paper rellevant en la política i la visitaren personalitats rellevants com San Vicente Ferrer, Clement VIII, Felipe II i Benedictí XIII, el Papa Luna, que en 1410 i durant uns mesos fou senyor temporal de la població. L’esdeveniment històric més important a Sant Mateu fou el final del cisma d’occident el 15 d’agost de 1429. Just fou en esta església arxiprestal on va tindre lloc.
Eixim per la porta lateral gòtica, es la porta falsa amb capitells en miniatura, és per on s’accedeix a la torre del campanar que es del segle XV. La imponent torre és octogonal, independent i de 32 metres d’alçada. L’accés es per una porta a cinc metres d’altura la qual cosa denota la finalitat militar.
En eixir entrem a la casa abadia on hi ha una exposició de maquetes d’edificis emblemàtics de la comunitat propietat de la Conselleria. Son fruit d’hipòtesis sobre els proces constructiu de cada edifici. Les maquetes han estat fabricades després d’un profund estudi de las tècniques constructives de la corresponent època. La primer que veiem és la maqueta de l’església que acabem de visitar.
Tornem al punt inicial del passeig veient altra perspectiva de l’església.
I acabem la visita, com l’hem iniciada, en un llavador, este és igualment semi cobert i pintat amb colors cridaners, de roig i blanc, edificat en 1944. Este té a l’exterior dos piles.
Les muralles, exemple d’arquitectura militar, les veig de passada. Sant Mateu estava emmurallat i tenia 8 portals. Actualment queden pocs trams de muralla.
I així acaba este passeig per Sant Mateu, amb més temps hagueren pogut buscar més restes de muralla o anar al moli d’oli... a altres places...o a les presons, a l’església de sant Pere, al convent de les agustines, al portal de Morella...o veure més palaus que es conserven de l’època daurada del poble. També amb temps podíem haver visitat els museus. Tanmateix, amb tot ens fem idea de la importància de sant Mateu, ens podem imaginar l’activitat i vida en l’època medieval i se’n tornem a casa pensant que el poble és un llogaret amb encant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada