LA TOSCANA: Ferragost en SIENA

Trobem la ciutat de festa, amb tot a punt per al dia gran de Il Palio, la competició eqüestre entre barris, que és tan famosa.

Comencem el passeig per Siena en la fortezza medicea, una fortificació construïda al segle XVI que està envoltada d'un parc amb camins per camejar o pedalejar amb vistes a la ciutat. Sabem que hui no podrem veure Siena com cal. Hui és dia especial i per doble motiu. 

Primer per ser Ferragosto, és a dir 15 d’agost i segon, i més important, perquè demà se celebra la gran festa esperada i multitudinària de Il palio: la més important de Siena que té lloc dues vegades a l’any, una en el 2 de juliol i l’altra el 16 d’agost. Els orígens de la festa es remunten al segle  XVII, hi ha documents que ho acrediten. El Palio del 16 d’agost se’l coneix com el Palio de Assunta, commemorant la festa  cristiana de l’Assumpció de María.

Siena, té un centre històric envoltat de 7 quilometres de muralles defensives construïdes entre els segles XIII i XVI, període de màxim esplendor comercial de la ciutat. Les muralles segueixen l’orografia dels tres turos sobre les que es va assentar la ciutat.

Seguint el passeig, arribem davant de la basílica de Santo Domingo, construïda en el segle XII i ampliada al segle XIV. És famosa per altra santa: Santa Catalina, filòsofa i teòloga nascuda en Siena en 1347. És en esta església on va prendre els hàbits en 1363 quan tenia 15 anys i on s’hi conserven algunes relíquies com el cap, un dit polze i una corda que emprava per auto flagelar-s’hi.

Ens apropem al centre històric declarat patrimoni de la humanitat en 1995 per haver conservat l’estructura medieval. La festa del Palio també forma part del Patrimoni Unesco. Siena té moltes places i carrers, té molts monuments i palaus que visitar però en esta ocasió no pot ser...ens limitem a les dues grans places importants, la Piazza di campo i la del Duomo.

Anem per carrers sense cotxes. M’agrada la llibertat de no preocupar-me que m’atropellen. Hi ha molta gent. S’entén per la festa i perquè l’encís medieval es conserva des de l’antiguitat. És cert, la ciutat, només iniciant el passeig, ja fascina.

Els carrers estan vestits de festa, l’ambient carregat d’alegria, els colors inunden l’ambient. Il Palio atrau molts visitants però la festa la gaudeixen els sienesos que la viuen amb un fervor inusitat. És el que ens conta el guia, Lorenzo. Ell sap molt bé el que representa la festa perquè també hi participa amb una colla d’amics que formen part d’una contrada. Lorenzo ens conta que com no és sienes pot veure les coses objectivament. Ens parla de rivalitats, de com s’agafen molt a pit tot el que envolta la festa. Les banderes pròpies són intocables. I molt. Els molesta que els turistes se la posen per damunt jugant amb ella perquè no entenen el significat, no saben que és símbol d’identitat. Ens parla de l’espectacularitat de la carrera, d’emoció extrema. Ens parla de devoció, patiment i alegria, de  fraternitat entre els participants de la festa. És un plaer escoltar-lo.

Visitar Siena en estos dies és veure la ciutat engalanada amb les banderes de cada barri en les quals es divideixen cadascun dels 17 districtes de la ciutat. 

Les contrades són més que una ordenació territorial. Ve del passat i està associat als gremis de l’edat mitjana. Entre el veïnat s’ajudaven uns als altres, fins i tot es casaven entre ells.  Hui estan nerviosos. Cada contrada té esperança que el seu cavall guanyarà al dia següent. Guanyar és important i s’inverteix  molt per a aconseguir-ho. S’ha de tenir un bon cavall i un bon genet. Cada barri té una quadra per guardar l’animal que corre, i un vigilant que se la juga si al cavall li passa alguna cosa.

Els amics, amb la seua bandera corresponent, s’ajunten a prendre uns vins, uns refrescos o cerveses, i fan dinars i sopars... La festa del Palio són quatre dies intensos. El primer dia es fa el sorteig perquè dels 17 districtes només participen 10. Alguns genets no podran córrer malgrat estar tot l’any preparant-se. En estos tres dies es fan carreres d’entrenament pel mati i per la vesprada.

Ja hem arribat a la plaça del Campo. És una meravella. Bocabada. Te forma poligonal?. Em sembla una conxa. Primer mire els edificis que l’envolten. El Palazzo Pubblico construït entre 1284 i 1310 és un elegant imponent i majestuós edifici d’estil gòtic sienes seu de govern en el passat i també en l’actualitat. És l’ajuntament, a més a més hi és el museu cívic amb escultures, tapissos i pintures valuoses. I quina torre!

La torre del Mangia, és el símbol emblemàtic del poder cívic. És la tercera torre més alta d’Itàlia amb 87 metres d’altura o 102 si comptem el parallamps. Com m’agradaria pujar-hi! Hi ha 503 escalons, però les vistes deuran ser magnifiques.

Després mire el que hi ha provisionalment només per la festa: les grades, les banderes, arena en terra imprescindible per a que els cavalls puguen córrer millor i minimitzar els danys en les caigudes... Per cert...la Fonte Gaia ni es veu tapada darrere d’alguna grada.

Pense en demà, les campanes de la torre repicaran. Imagine el que haurà de suportar la gent de peu en mig de la plaça per sentir de prop l’emoció. Caldrà fer hores i hores de cua per poder aconseguir un lloc. Els més privilegiats gaudeixen de la festa des del balcó, que molts dels amos lloguen per a l’ocasió. L’emoció començarà en escoltar arribar la desfilada oficial de tots, “Passeggiata Storica”. El moment de la carrera, ens diu Lorenzo,  posa els pèls de punta, pel silenci que s’hi respira malgrat els milers d’espectadors. Al voltant de 70000 persones ompliran la  plaça. La carrera són tres voltes. Hi ha una part en costera. Es breu, uns minuts, rapida, trepidant... Velocitat de vertigen i por en les revoltes tancades. No és una carrera fàcil. Gens fàcil.

Tot seguit ens anem cap al Duomo... no puc deixar de pensar en la carrera de  demà. I és que els genets munten el cavall a pèl, sense cadira. Cal mestria i dominar la situació en tot moment perquè la velocitat comporta caigudes. Cal una sintonia total amb el cavall. Cada contrada, anima el seu genet i cavall corresponen...si el genet cau i el cavall arriba a soles, es considera guanyador.

Arribem al Baptisteri de San Giovanni, darrere de la catedral. Una escala uneix les dos places. Construït al segle XIV combina gòtic i sobrietat humanista del renaixement. Els membres de les contrades celebren sopars de germanor i gaudeixen cada segon de les nits d’estiu. Davant del baptisteri hi ha cadires i taules per a molts, està tot a punt per a la nit fer un sopar. Alguns demà celebraran la victòria, altres hauran d’esperar altre any. I el premi és simplement un palio, és a dir un estàndard de seda, drapellone o cencio. El premi és honorífic:  la gloria durant un any.   

Arribem a la piazza del Duomo on està la catedral dedicada a Nuestra Señora de la Asuncion, iniciada al segle XII és una de les mes antigues d’Itàlia. La construcció durà quasi dos segles. Domina la plaça. La llum del dia la il·lumina sense les ombres dels edificis propers.  El campanar amb franges blanques i negres fou construït on hi havia altra antiga torre i fou enllestit al segle XV..

La façana és extraordinària. La part inferior és del segle XIII, feta per Giovanni Pisano en estil gòtic. La part superior la va fer  Camaino di Crescentino i fou enllestida en 1317. Els escalons que eleven la catedral acaben en una plataforma que constitueix la base. A l’interior, té un paviment de marbre que es passa la major part de l’any tapat, són mosaics amb molts detalls que retraten escenes històriques i bíbliques. Es tapa per a evitar el desgast i només s’obri unes setmanes d’agost a octubre. Malauradament estos dies està tapat per la festa de Il Plaio.

En els cantons de l’escalinata hi ha dos Lupe con i gemelli : llobes amb bessons. Representen la fundació de  Siena pels fills de Remo, Asquio i Senio, segons la mitologia. Són copies de les obres conservades en el  Museo dell'Opera.

Enfront de la catedral està l’antic hospital de Santa Maria della Scala. Tenia prestigi. Fundat pels canonges per acollir, assistir els pobres i malats i acollir als orfes fou durant segles dels edificis més gran de la Toscana. També hi paraven els peregrins, cal recordar que Siena fou punt important de la via Francigena.m

En un lateral està el palau arquebisbal amb façana del segle XVIII imitant l’estil del segle XIV. Està decorat amb les banderes de cada districte. L’arquebisbe acudeix cada any a la festa del Palio a oficiar la missa. Per una de les finestres del palau s’assomarà. Just per on estaà la bandera més baixa. .

I en l’altre costat està el Palau Reial construït per allotjar el governador Medici..

La plaça del Duomo continua amb l’actual Piazza Jacopo della Quercia formant un “L”, és on s’hauria d’haver construït el "Duomo Nuovo" al segle XIV.  Només s’hi va construir la primera nau on està actualment la seu del Museo dell'Opera.

També es construí el conegut com  facciatone,  però les obres es paralitzaren perquè eixiren esquerdes i la nova catedral no tindria estabilitat.

Quan deixem la plaça i anem per la part de darrere veiem de nou la façana inacabada i com la gent està en la part alta visitant-la.

Veiem passar desfilades que ens contagiem de l’esperit festiu, amb la música dels tambors i tant de color. L’ambient captiva.

Siena s’enorgulleix de la seua identitat. El Palio es viu, se sent des del naixement, de fet a cada recent nascut se li fa un ritual d’aigua en la font de la plaça del districte.

A Siena tornaré perquè sóc conscient que no estic veient la ciutat de Siena com caldria, però m'alegra estar  veient part de la festa, l’alegria, l’eufòria... 

Hem vist pocs monuments per dins, per la festa tot està tancat,  tanmateix abans d’anar-se’n de la ciutat entrem a un palau,  que és un conservatori musical on estan fent un recital.

Com en tantes festes on intervenen animals, el Palio no es lliura de controvèrsia. Els animalistes procuren pel benestar animal per la qual cosa l’ajuntament incorpora cada any millores en este aspecte: més seguretat per a l’animal i més regles que l’ampare. Els animals que ja han participat van a viure en espais oberts fins que moren per vells. Fins i tot hi ha un centre veterinari amb tecnologia avançada per atendre els ferits. Amb estos pensaments i mirant  l’escaparata d’una pastisseria i el seu dolç típic “el panforte” deixe Siena però no dic adéu sinó, fins la propera...

QUADERN DE VIATGE, estiu 2024, LA TOSCANA

MEDINA DEL CAMPO en Valladolid: EL CASTELL DE LA MOTA

El castell on la filla d’Isabel la Catòlica, la mal anomenada Juana la Boja fou tancada durant dos anys, malalta d’amor, mentre el marit estava en Flandes.

Ja has llegit sobre Isabel la Catòlica? Sobre Madrigalde la Altas Torres que és el lloc on va nàixer? I sobre Arévalo, on va viure?  O sobre el palau testamentari en Medina del Campo  on va testar i morir? Doncs seguim en esta mateixa ciutat, Medina del Campo i indirectament seguim parlant de la reina Isabel la Catòlica, perquè la filla Juana, la reina que mai va regnar, hi va estar tancada. Si, el castell de la Mota és el lloc on anà a parar Juana, mal denominada La Boja, la tercera filla del cinc fills que tingueren els reis catòlics.

Juana va rebre una bona formació i fou enviada a Flandès per casar-se amb l’arxiduc d’Àustria,  Felipe el Hermoso. Fou un matrimoni pactat tanmateix Juana s’enamorà i visqué una apassionada història d’amor barrejada amb política, amb conspiracions..El destí fou el culpable de la seua tràgica vida. Els germans majors moriren i es va convertir en hereva de la corona. Tornà a Espanya per a preparar els tràmits de la  successió acompanyada del marit, però este se’n tornà a Flandes, cansat de ser només el consort.

Tanmateix, estar sense el marit li trastocà l’ànim. Juana patia d’estar massa enamorada, allò de "Boja"  era un qualificatiu que interessava als enemics. Molta gent aprofità per dir que estava inestable i que no seria bona reina. La portaren al castell de la Mota enganyada, li digueren que hi estaria uns dies per a descansar abans de tornar a Flandes amb el marit, però ja m l’estada durà dos anys. Presonera. Sa mare Isabel I la tancà perquè estava en joc la corona. Quan li donaren permís per a anar a Flandes ja havia perdut credibilitat de que podria ser bona reina.  Quan va morir la reina Isabel, al palau reial de Medina del Campo, al testament deixà per escrit  que si la filla no era capaç de regnar ho hauria de fer Fernando com a regent. Així passà. Primer el pare i després el fill Carlos V ocuparen el seient reial en el seu lloc. Al capdavall fou reina durant cinquanta anys i mai arriba a ser reina de veritat.

Però centrem-nos  en el castell i el seu origen. El castell de La Mota, que agafà el nom per la situació en una part elevada de Medina,  és un dels més grans de Castella-Lleó. Fou construït per ordre de Juan II i Enrique IV de Castella,  que l’edificà sobre altra fortificació anterior.

Quan arribaren el Reis Catòlics al poder el convertiren en baluard contra els musulmans. Culminaren les obres en 1483 com be diu l’escut de la porta. ???Era lloc estratègic defensiu perquè des dels castell es podia veure molt de territori. La funció del castell des que es construí fou la defensiva.  El castell fou un dels objectius de les tropes imperials de Carles V durant la revolta dels comuners en 1520. Es veu a les parets senyals de dels enfrontaments, però també fou seu d’arxiu i presó.

L’exterior és impressionant. És enorme.

És  un dels primers construït  en rajola i no pedres o roques. Té planta trapezoïdal amb dos imponents muralles la interior i la barbacana exterior i una alta torre de l’homenatge. L’alta torre de planta quadrada quasi 40 metres d’altura i 13 d’amplària, defensava la porta d’entrada que dona al pati d’armes. Té cinc plantes.

La muralla exterior estava perfectament  pensada per a la defensa de les armes de foc. Era una estudiada barrera per a combatre tot tipus d’armes que els vingueren de l’exterior. Al voltant hi ha un fossat i en un nivell subterrani les galeries de tir per a l’artilleria. S’hi veuen els forats pels impactes dels projectils d’artilleria.

L’accés principal al castell no és lineal i és a través de dos ponts, el segon llevadís. Dos aspecte s per dificultats que accediren a l’interior els enemics. A l’entrada hi ha una arc amb l’escut dels reis catòlics de l’any 1483, any en el que enllestiren l ‘edifici.

Entrem al recinte. És gran. Era fortalesa però també servia d’arxiu de documents del Regne de Castella.

I també es convertí en presó on tancaren personatges importants que dins del captiveri, gaudien de privilegis Des del pati d’armes veiem una finestra, era on estigué tancat altre personatge il·lustre: Cesar Borgia. Era el famós fill del papa Borgia que caigué presoner del gran capità en Nàpols i fou enviat primer a castell de chinchilla on intentà escapar. Després de l’intento fallat, el rei catòlic l’envia a este castell de la mota on després d’un temps tancat i fortament custodiat intentà de nou escapar. I ho aconseguí  ajudat per Rodrigo Alonso Pimentel, el comte Benavente enemic del rei catòlic i alguns criats i el capellà també ajudaren. La nit del 25 d’octubre de 1506 es descolgà mitjançant sogues des de la torre de l’homenatge. Va fugir a Navarra on regnava el cunyat.

Altre personatge famós empresonat fou Hernando Pizarro, germà del conquistador Francisco Pizarro, que passà al castell molts anys acusat d’assassinat.

Donat la importancia estrategica fou objectiu de les tropes imperials del Carlos V en 1520 durant la revolta dels Comuners.

Després de la guerra civil espanyola a l’interior, en el pati d’armes, es va construir un edifici per albergar l’escola de dirigents de la secció femenina, un centre per fer servei social femení, que moltes dones d’avançada edat recorden. Era com el servei militar però de dones. Unes  fotos mostren l’evolució del castell.

L’edifici te portada gòtica.

En la planta baixa està la sala on hi ha una copia de la carta universal de Juan de la Cosa de 1500, pintada per Viladomat sobre tela. És el primer mapa europeu que representa Amèrica. Es imprecís perquè no se sabia ni la meitat del que es descobriria més tard. Es va dibuixar per a que el reis catolis veieren les noves terres descobertes en 1500. Va desaparèixer d’Espanya anà a paar a una biblioteca privada, la d’un noble en paris i fou adquirida pel govern espanyol en 1853 i dipositada en el museu naval de madrid. El que veiem es una reproducció. .

Tambè entrem a la capella Santa Maria del Castillo, que conserva el sòl original. Destaca entre altres aspectes, un tríptic flamenc del segle XV “  la Virgen María y ángeles músicos” de gran valor. I  la talla de santa Teresa del segle XVII. .

A la planta noble s’accedeix per una escala d’estil neogòtic. És on està el saló amb accés a una de les torres anomenada “el mirador de la reina recordant Juana perquè segons es diu hi passava les hores esperant el marit mentre estava empresonada.

Actualment el castell pertany a la Junta de Castella lleó i té us turístic i també s’usa com centre per a fer cursos i congressos. Li fem una ultima ullada al castell. De nou impressina. I tambè mirem de lluny Medina del Campo on està el palau testamentari d’Isabel la catoloca.

QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024

 

 

Ruta Isabel la Catòlica –III PART: EL PALAU TESTAMENTARI en MEDINA DEL CAMPO (Valladolid)

Medina  del Campo ,el lloc que la reina Isabel va escollir per dictar testament i morir.

Després d’haver visitat Madrigal de la Altas Torres, on nasqué la reina Isabel i Arévalo on visqué durant la infantesa, parem en el lloc on va testar i va morir: Medina del Campo, que compta amb uns 20000 habitants i és la segona ciutat de la província en importància, després de Valladolid.

En Medina del Campo hi ha molt que visitar. La majoria del edificis que formen part del patrimoni artístic i monumental civil, religiós i militar de Medina es construïren entre els segles XV i XVI. El casc antic fou declarat conjunt històric artístic en 1978. Malauradament s’han perdut moltes construccions com les muralles i les portes d’accés, alguns palaus, esglésies, convents... La nostra visita està enfocada en el palau reial, en el qual els Reis Catòlics van ser els residents més importants. Hi visqueren llargues temporades i és on la reina dictà testament i morí el 26 de novembre de 1504. 

De camí al palau veiem edificis rellevants com l’església parroquial de Santiago el Real que originàriament fou un convent noviciat dels jesuïtes, del segle XVI.

Medina del Campo en el passat fou un nucli important de fires. I just, passem per la porta del museu que des de l’any 2000 mostra la història de les fires de mercaderies i financeres en els segles XV i XVI, època en la qual Medina destacava tant en este apartat. L’edifici on està el museu és l’antiga església de san Martin, fundada en 1512.  Al costat del museu està el palau construït pels Peralta, marquesos de Falces, que actualment és la Casa de cultura,  on està la biblioteca publica.

Com he dit, Medina fou centre de fires però també destacà durant el segle XVI per la impremta. La ciutat produïa i imprimia textos. Medina era el gran centre comercial on estaven instal·lats els mercaders més importants de llibres i on hi havia els majors dipòsits de paper.  Era un gran centre d’importació d’obres impreses procedents de l’estranger que arribaven sense enquadernar.

Seguint el passeig per la ciutat, parem davant la plaça de San Juan de la Cruz a les portes del Santuari de Nuestra Señora del Carmen, on des del 2015 hi ha una escultura  formada per dos peces en bronze de 2 metres representant a  Juan  de la Cruz, junt a Teresa de Jesús. Cal recordar que en Medina del Campo  tingué lloc la primera la trobada entre els dos religiosos, que seria tan decisiva per a la reforma del Carmelo al segle XVI.

Seguim cap a la plaça Major. Ja estem a prop. De fet tot el que ens envolta formava part del palau, eren les hortes situades a la part de darrere de l’edifici. Entre edificacions noves, encara queden alguns vestigis.

Arribem a la gran Plaza Mayor de la Hispanidad, on en un cantó s'hi troba el palau. Però abans  parem l’atenció en l’enorme plaça, de fet és la plaça més gran d’Espanya i una de les més grans d’Europa. La plaça, com passa en tots els llocs, és i ha estat, escenari de tots els esdeveniments religiosos, festius, taurins...les grans balconades eren els llocs privilegiats on les autoritats gaudien de la festa. I és que a la plaça estan representades les tres institucions que regien la societat: l’església, amb la col·legiata de san Antolin, el municipi, que és l’ajuntament i la monarquia, amb el que queda del palau reial.

La plaça era el lloc on exercien la seua activitat els mercaders. Caminat per la vorera mirem avall i trobem unes plaques que indiquen els diferents oficis: joiers, armers, mercers...

Quan es crearen les fires durant els primers anys del segle XV  començà l’esplendor de la ciutat. Al llarg de la història, Medina del Campo patí dos incendis  greus, un en 1492 que arrasà 260 edificis i altre en 1520 que assolà 900 cases quan entraren les tropes de Carles I. Al respecte, és destacable la heroïcitat dels veïns de Medina resistint oposant-se a l’exèrcit de Carlos I durant la guerra de les comunitats, negant-se a entregar l’artilleria amb la que el rei pretenia arrasar Segòvia. 

Després dels incendis i lluites, al segle XVI la plaça es remodelà. Durant els dos segles  següents hagué un declivi en l’activitat mercantil derivada de les fires que comportaria un declivi en general de l’economia en la vil·la. Cap a meitat del segle XVII es construeix el nou edifici consistorial entre la col·legiata i el palau, acompanyat de la gran casa dels Arcs.

A partir de l’últim terç del segle passat es fa una nova remodelació canviant radicalment l’aspecte de la plaça a com era en l’antiguitat. Sortosament es mantenen les porxades. També s’han revitalitzat les fires agro ramaderes donant-li així un  protagonisme que recorda  al que tingué en el passat.

El Palau Reial que data del segle XIII és un dels llocs mes importants que s’ha de visitar en Medina. Està al costat de l’ajuntament i de la Casa de los Arcos i  prop de la col·legiata, església Parroquial dedicada a San Antolin que es remunta al segle XII.  El temple actual data d’una remodelació després d’aconseguir la categoria de col·legiata per part del papa Sixto IV.

Entrem al palau que  des del 2004 fou habilitat com centre d’interpretació sobre la Reina Isabel la catòlica, la seua relació amb Medina i el seu testament. Les primeres referències sobre el palau daten del segle XIV, a partir d’ahi, hi ha documentació sobre estades dels reis, casaments reials, celebració de Corts, batalles, fires en la plaça...en resum, el palau fou testimoni de molts esdeveniments importants, molts dels quals de la Corona d’Aragó. 

Des de menuda Isabel  visitava sovint Medina del Campo. En dos ocasions se li donà la vil·la: en 1467 per part de l’Infant don Alfonso, el seu germà menut i un any després el germà major Enrique IV. La cort dels Reis Catòlics fou itinerant tanmateix la família reial parava sovint en Medina del Campo, ciutat que sempre li fou fidel per la qual cosa concedí a la ciutat exempció fiscal. Tanmateix el fet mñes important pel qual seria reconegudala ciutat seria pel fet de ser el lloc elegit per la reina per a testar  i morir. L’últim esdeveniment real que s’hi viuria al palau seria la proclamació de Juana I com reina de Castella, en la seua absència, donat que s’hi trobava en Flandes. Després de morir Isabel, Fernando s’hi va quedar en diverses ocasions al palau. Posteriorment l’emperadriu Isabel, esposa de Carlos V, hi visqué en 1552 i també a finals del segle XVI i de manera passatgera, Felip II.

Accedim a un pati on una escultura d’Isabel ens dona la benvinguda.

Una vegada dins veiem un video explicatiu. El palau és un centre didàctic i informatiu on acudeixen molts col·legis i grups que volem saber un poc més sobre la història de la reina i el final del seus dies.

En la primera sala està el testament que la reina dictà el 12 d’octubre 1504. El 23 de novembre del mateix any per mig d’un codicil va modificar unes parts i amplià altres. La reina Isabel de Castella era molt intel·ligent i sabia el que s’hi feia. Tres dies desprès va morir, sobre les dotze del migdia. Tenia 53 anys. Va ser un dia negre, com l’oratge que amenaçava un imminent diluvi. 

Fem una mirada a les vitrines. M’agraden els manuscrits,  em causen respecte. Emociona veure les 19 fulles i poder llegir algunes frases dictades per Isabel i emociona especialment la firma final: “Yo, la reina”. Amb el seu nom en l’última pagina  deixà tot ben nugat.

En la següent sala hi ha una gran copia del quadre “Doña Isabel la Católica dictando su testamento” . L’original està en el museu del Prado. El quadre el pintà Eduardo Rosales Gallinas en 1864, 400 anys després de la mort de la reina protagonista. Amb l’obra guanyà una medalla d’or en l’exposició nacional de 1864 i després altra medalla d’or en l’exposició universal de Paris de 1867. Amb els dos premis Rosales obtingué el reconeixement com un dels millor pintors de la seua època.

A la mateixa sala també hi ha mobiliari de l’habitació reial, destaca el llit on va morir, recreant com seria en l’època. Des del moment que la reina expirà començà tot el protocol per a traslladar el fèretre a Granada, segons la seua voluntat. Partiren al dia següents, després de vint dies d’un intens viatge i patir un fort temporal, la comitiva arribà al seu destí el 17 de desembre de 1504.

Abans d’eixir passem per altres sales amb pantalles interactives. També veiem  elements decoratius representant l’època. El centre s’amplià en 2007 amb la sala dedicada al tercer viatge de Colon perquè va ser en este palau on junt al reis catòlics organitzà part del viatge.

I aixi acabem la visita a la ciutat de Medina  del Campo, seguint un carrer comercial i passant per l’església de san Miguel Arcàngel al costat del riu Zapardiel, un edifici edificat sobre altre anterior datat en 1177. L’actual es construí al segle XVI i XVII.

Diguem adéu a la ciutat que Isabel, la reina, escollí per a morir i al palau reial que després de ser residència reial, fou presó i dependències de l’ajuntament. Però la visita a Medina del Campo no ha acabat, falta mostrar-vos una part molt interessant que es mereix un apartat a banda: el castell de la Mota.

 

QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024