Un
viatge sensorial per descobrir el món de Van Gogh barrejant art i tecnologia.
Hui no vos mostre un viatge com és
habitual en este racó viatger, el que vos presente és una exposició que fa viatjar, però no és maleta en mà, ho fa de manera sensorial. Hui vos convide a
conèixer l’obra pictòrica de Van Gogh d’una manera diferent.
Vincent Van Gogh va ser un dels pintors
més importants del post impressionisme. Va
morir jove, amb 37 anys, no obstant la joventut, va pintar més de 900
quadres dels quals 43 van ser autoretrats i 148 aquarel·les, a més a més de
1600 dibuixos, i tots, segons diuen els experts, van ser creats durant un
període de 10 anys. Després va parar per problemes mentals. I aixi i tot haver
creat tantes obres que hui en dia tenen fama mundial, res se li va reconèixer
en vida. Així som. Si Van Gogh alçara el cap de la tomba no podria creure la importància
que ha aconseguit la seua obra pictòrica.
Acabe de submergir-me en el món del
pintor, gràcies a esta exposició que per cert, és molt viatgera donat que abans d’estar a València ha
passat per nombroses ciutats espanyoles i mundials. En València estarà fins el
20 d’octubre a l’Ateneo Mercantil.
Els quadres de Van Gogh adaptats per a
l’exposició, han estat en els museus més prestigiosos del món: Berlín, Moscou, Roma, San Petersburg, Pekín,
Alacant, Màlaga, Santiago de Xile, Varsòvia, Bogotà, Budapest, Istanbul,
Phoenix, Lisboa Tel Aviv.
És una exposició que alhora convida a viatjar transportant
a l’espectador a Arles, a Saint Rémy de
Provença i Auvers-sur-Oise, llocs on el
pintor va crear gran part dels quadres. A mi m’ha recordat el meu pas, ja fa
anys, per la ciutat francesa d’Arles, on
tot gira al voltant del pintor nascut als Països Baixos perquè hi va passar els
seus últims anys i és on va crear de manera frenètica. I just un muntatge representant el seu
famós quadre, “El dormitori d’Arles” és qui ens dóna la benvinguda només
entrar. En tota l'exposicíó s'hi poden fer fotos sense fash.
Està junt a panels informatius sobre la vida i l'obra del pintor. Però, sincerament, la impaciència per veure l’espectacle pictòric de llum i so, fa que la lectura siga ràpida per avançar a la sala contigua
on s’estan projectant les imatges.
I una vegada traspassada la porta d’entrada
la visita és lliure, cadascú pot deambular i quedar-s’hi el temps que vulga, així
que s’hi pot tornar a veure el visual que va repetint-se.
Diuen que hi ha quaranta projectors d’alta
definició distribuïts en les sales per projectar les més de 3000 imatges que cobreixen les parets de
sis metres i també en terra. Són moltes imatges…i enormes i semblen abraçar-te, embolicar-te en un mantell
de colors vius que fan sentir sensacions noves. Els nombrosos autoretrats són protagonistes.
Els quadres cobren vida gràcies a la llum, al moviment i a la música… tot fa remoure els sentits, i aconsegueix a través de l’obra transportar al món del pintor holandès. I és que de sobte et pots trobar dins d’una nit estrellada, gaudint entre gira-sols o enmig d’ocells amb corbs. Tampoc falten els paisatges bucòlics representant camps florits. No falta res.
És senzillament embriagador, captiva els
sentits siga llegint la selecció de frases, mirat detalls o escoltant la música
que aconsegueix que desconnectem del món propi per transportar-nos a a altre lloc.
Nosaltres l’hem vist una vegada i ens hem quedat
més temps per tornar-la a veure. Jo he passejat per la sala principal i per la
contigua, he observat els quadres dirigint la mirada cap amunt i cap avall, mirant a terra... L’he vista des de diferents perspectives i posicions: caminant,
asseguda de peu queta o tombada en terra mirant cap amunt per apreciar la
grandària dels quadres.
Imagine
que cada ciutat organitzarà l’exposició d’una manera diferent segons l’espai i les
condicions del lloc, i pense que este aspecte pot influenciar a que agrade més
o menys. No només és el que es veu, també com es veu. En L’Ateneu Mercantil
valencià les imatges estan pràcticament totes juntes i crec que eixa disposició
fa l’exposició més acollidora i embriagadora.
Hi ha qui diu que no és per
a tant i que tot és publicitat. També hi ha qui diu que tanta gent molesta. Jo, sincerament, m’ho he passat bé gaudint amb les imatges que quedaven projectades
damunt de les persones que estaven situades davant dels quadres. Era un joc més
dins del joc de llums existents.
Totes les crítiques s’han
de considerar perquè les mirades són subjectives, però només per la novetat i el gran
muntatge que s'ha fet pense que val la pena. Crec que és una
manera de captar a la gent. Persones que mai visitarien un museu i no
coneixerien els quadres del pintor holandes, d’esta forma els coneixen. I això
està molt bé, és afavorir el camí de la cultura.
I què dir del l’Ateneu Mercantil?. Gràcies
a Van Gogh he descobert un edifici cèntric que desconeixia, malgrat estar hi
des de la dècada de 1950 i haver passat per la porta mil i una vegades. A
partir de hui ja no veuré esta façana de la mateixa manera per què ja he vist
part de l’interior, on hi ha nombroses sales i una gran biblioteca amb exemplars valuosos. És una institució
creada en 1879 amb molta història, activitat i vida.
Hem pujat al mirador. S’ha de pagar
entrada, amb el tiquet de l'exposició a Van Gogh hi ha rebaixa. I una vegada allà, s’hi pot veure la ciutat en
format 360º. És una vista panoràmica privilegiada. S’hi veu el Miquelet, les
Torres de Serrans, la Serra de La Calderona, la Ciutad de les Arts i les Ciències
i fins i tot el Mar Mediterrani. I si es
pot triar hora de pujar, pense que a mitjan vesprada podria ser una bona opció per
veure el capvespre. Alhora podriem seure en els còmodes seients i prendre una
beguda.
També hem pujat a veure el restaurant, acollidor i elegant, i dóna a la
balconada de l’edifici, amb vistes fabuloses a la plaça de l’ajuntament. Lloc idoni
per veure la mascletà en falles.
I una vegada vist, hem baixat per les
escales que semblen escenari de pel·lícula.
QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA, juliol 2019