DESCOBRIM TAILÀNDIA

Hores i hores volant per arribar al país de l’etern somriure:
Madrid- Ginebra, Ginebra- Amman, Amman- Doha, Doha- Bangkok... eixe va ser el (llarg) trajecte.

No oblides entrar als enllaços que expliquen al detall.

Eixírem  de Madrid un dia a les 12 del matí i arribàrem a la destinació que voliem quasi a les 12 del dia següent. Llarg... molt llarg.. mai havia estat tant de temps en l’aire. 

En eixe viatge vaig experimentar por dins de l’avió, una claustrofòbia que mai havia passat. Tot va ser en veure eixir un fum sospitós i no saber la raó. L’avio va parar a Doha enmig de no  res, només hi havia dunes d’arena envoltant... Al capdavall i després d‘haver passat el mal tràngol, vam saber que era l’aire de la refrigeració. Però mentre viviem  en la ignorància ens vingué al cap que hi havia una avaria i no tenia solució i és més, pensàvem, veient tant de fum dins de la cabina, que l’avio explotaria als segons.

Bangkok, la seua gent, els seus carrers el seu mercat, és un món a part. Era el meu primer contacte amb el mon asiàtic i em va impactar. Els clubs de les xiques ballant va ser el que més em va doldre i em va entristir i també, enfadar.

De dia, de nit…bullici... transit…gent…llums…olors…colors…i contaminació. Molta contaminació.

Anava en grup, però amb moltes hores lliure per poder experimentar en llibertat. Teníem organitzat l’hostatge i els trasllats, la resta era temps sense programar.  Ens ajuntarem 6 persones que anàvem pels llocs com peix en l’aigua. Recorde  Bangkok deambulant i acabant pujant al tren anomenat skytrain que va per damunt de la ciutat. I sempre amb calor sufocant acompanyat de pluges torrencials.

I recorde els temples i palaus. Quin calor feia. De tant de calor, vaig agafar un mareig que quasi em demaie, va faltar poc per a caure. A poc  apoc el cos s'aclimata.

Pels voltants de Bangkok es pot anar a visitar el mercat flotant  que malgrat estar ple de turistes conserva autenticitat.

De Bangkok anàrem al nord, a Chiang Mai, amb tren. Férem nit en lliteres junt a locals que feien el mateix trajecte de sud a nord del país. Al nostre costat teníem monjos.

Chien  Mai   és l’essència tailandesa, la muntanya la part rural… els mercats nocturns no tenen res a veure amb els de la capital. És una ciutat agradable i acollidora que m’agradà, encara que recorde que els mosquits ens picaren una barbaritat. Ciutat, monestirs, activitat diürna i nocturna...tot en plena muntanya. Així i tot trobàrem un lloc per sopar anomenat casa Antonio i entràrem...i acabàrem sopant calamars i truita.

De Chiang Mai anàrem  a Chiang Rai,  continuàvem a les muntanyes, visitant  poblats unes vegades per camins quasi intransitables i altres fent trams en barca.

Esta part de Tailàndia és la que més m’agradà i per la que realment val la pena tantes hores per arribar al país. És un goig coneixer les tribus de les muntanyes: les dones girafa, els karen,  i les tribus Akka i Yao 

Seguint per les muntanyes  arribàrem a triangle d’or, i pujàrem en vaixell pel riu Mekong, per veure les fronteres de Birmània i Laos de més a prop.

Anàrem per on anàrem el paisatge era espectacular, les muntanyes pintaven tot de verd  de diferents tonalitats.

També per anar a visitar tribus agafàrem furgoneta perquè els camins eren inaccessibles per a vehicles més grans. 

Pujàrem en elefant  travessant bassals i camins estrets.

Ente natura tribus i temples passàrem els dies, i sempre rient molt, érem un xicotet grup molt ben avingut i divertit.  

De Mae Hong Son agafàrem un avionet per retornar a Chiang Mai, d’on de nou agafàrem el tren nocturn per tornar a la capital. 

Una vegada a Bangkok, del grup de gent, hi havia uns quants que acabaven el viatge a les illes Pucket, però nosaltres anàrem a Pattaya, un lloc diferent que ens deixà bocabadats des del primer moment. Era prostitució lliure i clara pel carrer.

Com la platja de Pattaya no ens agradà, anàrem per lliure a l’illa de Ko Samet aconsellats per un treballador de l’hotel on ens quedàvem. A l’illa, ens diguè no van molts turistes i havíem d’anar en un vaixell de càrrega de queviures. I era cert. A la platja, banyant-nos, eixe diu només hi érem les 10 persones que desembarcàrem amb els aliments que necessiten els habitants de Ko Samet. 

La tornada la férem via Amman.  I per un imprevist aeri, a unes poques persones ens oferiren quedar-nos un dia més a  la capital  jordana. Nosaltres acceptàrem i aprofitàrem  per a visitar la capital de Jordània, que ja coneixiem. Un taxi ens portà al centre històric i tornàrem en autobús local. No hi havia cap occidental. Anàvem tres xiques a soles i no tinguérem cap problema.

Quan tornàrem a casa ens assabentàrem que dos dies enrere havia hagut un atemptat a l’aeroport jordà.

REFLEXIONS POSTERIORS, TAILÀNDIA,estiu 2001

TOT Tailàndia   

Passeig amb elefant al NORD 
Tailàndia Nord: CHIANG RAI i CHIANG MAI
Temple DOI SUTHEP a CHIANG MAI
Taliàndia Nord: les dones gurafa, els padaung
TRIBUS DEL NORD: els karen
TRIBUS AKKA i YAO del nord
TRIANGLE d'OR

TAILÀNDIA nord: I seguim a les MUNTANYES ALTES 

                 MÚSICA I FOTOS:Tailàndia Nord
TURISME SEXUAL a PATTAYA
CIUTAT DE BANGKOK
PALAUS i TEMPLES a BANGKOK
Illa de KO SAMET
                  MÚSICA i FOTOS: Tailàndia, entre asfalt i arena
Vida rural al MERCAT FLOTANT i turisme al ROSE GARDEN
                  FOTOS i MÚSICA: vida rural
L'AVIÓ CAP A TAILÀNDIA

TAILÀNDIA: L’avió a Tailandia.

Quant que fa la ment! No era res i creiem que era molt. Allò va ser un dels mals tràngols que de tant en tant es viuen  i després et fan riure per ser fruit de la ignorància.

De vegades es viuen mals tràngols que malgrat ser moments viscuts penosament, passat el temps ja no es guarda mal sabor. De totes les experiències que em regala la vida, procure sempre recordar les coses bones i de les dolentes, que sempre hi ha, mire la part positiva. Es la meua filosofia de vida i de viatge, perquè vivint cada dia i deambulant arreu del món ens podem trobar de tot.

CIUTAT DE BANGKOK

CIUTAT DE BANGKOK

El camí cap a Tailàndia va ser molt llarg. I és que en aquella ocasió vaig sumar 16 hores de trajecte entre avions i escales tècniques de transbord. Primer de Madrid a Ginebra on vam estar tres quarts d’hora parats, després 5 hores més via Amman, la capital de Jordània, per després seguir 8 hores i mitja més fins a Bangkok, però fent una imprevista parada curta a Doha, en Qatar.

PALAUS A BANGKOK

PALAUS A BANGKOK

PALAUS A BANGKOK

PALAUS A BANGKOK

PALAUS A BANGKOK

L’avió estava ple d’europeus, sobre tot érem espanyols i italians, tots junts estavem armant un continu guirigall, sempre parlant, mai asseguts i a tothora cridant. Només hi havia un grup reduït d'arabs que educadament i silenciosos ocupaven els seus seients, no sé si espantats per tant de rebombori o si acabaren resignats a suportar-lo.

PATTAYA

ILLA KO SAMET

ILLA KO SAMET

Curiosament en aquella parada curta i imprevista a meitat camí varen baixar totes les persones àrabs que anaven amb les indumentàries tradicionals i pròpies del país, elles tapades només deixant veure els ulls. El que resultava més estrany era que miràvem a traves de les finestres i no s'hi veia res, només desert, arena i més arena. On estàvem?

NORD DE TAILÀNDIA: les muntanyes

L'avió es quedà plenament occidentalitzat. De moment llevat del fet de no tindre constància de la parada de l’avió i que estavem enmig de cap lloc, tot era normal. 

Vaig pensar que després de tantes hores de vol era necessari posar combustible. I així semblava ser. Alhora que baixaven passatgers, aprofitarien que era zona on el combustible és més barat. No veiem d'on l'agafarien però estaria a prop. 

NORD DE TAILÀNDIA, temples

Ara recorde amb un somriure en la boca aquella inesperada parada al país del petroli, país del desert i dels grata-cels de recent construcció. Perquè en no res el cap va començar a imaginar i malpensar. Fou parada inesperada perquè en cap moment fórem informats, ni la companyia aèria havia dit res ni el pilot o les hostages ho havien anunciat. Simplement va aterrar i el grup de gent va baixar. On anaven aquelles individus si no es veia res al voltant? On estàvem aterrats?

 

NORD DE TAILÀNDIA

NORD DE TAILÀNDIA

NORD DE TAILÀNDIA

La sorpresa més gran va ser quan de sobte començà a eixir fum pels canals de ventilació. Què era allò? ara ho sé però aleshores no.

Passats els anys he vist eixir un poc de fum en menor intensitat, però en aquell moment ignorant d’estes necessitats tècniques perquè encara no ho havia vist mai, en cap vol anterior havia passat.  Tothom malpensà: hi havia una avaria i allò anava a explotar.

NORD de Tailàndia

Front a l’agitació general de la gent, les hostesses ens obligaren a seure i calmar els nervis, però especialment els italians no entenien el que passava i no volien calmar-se i ja se sap com són de cridaners estos europeus....

A més la incomprensible situació es tornà dantesca quan el personal de vol es posà a agranar el corredor, deixant així d’atendre els passatgers i fent com si ni escoltaren el guirigall  per incomprensió i desesperació.

VIDA RURAL

VIDA RURAL

 Tot passà durant un quart d’hora.  A alguns se'ns posà la cara blanca de por i incomprensió.

PASSEIG AMB ELEFANT

 

Al capdavall resultà ser una parada tècnica de les que no s’avisen i el fum era el climatitzador. Sortosament no va ser res, malgrat semblar ser molt. Passaren quinze minuts, les hostesses acabaren d'agranar, el fum deixà d'eixir i deixà d'inundar l'ambient, tothom ens asseguerem de nou als seients, els italians pararem el guirigall i l'avió de nou s'enlairà cap a la destinació final que era la capital de Tailàndia.

 

NORD DE TAILÀNDIA

REFLEXIONS POSTERIORS sobre  TAILÀNDIA estiu de 2001

FOTOS i MÚSICA: ZONA RURAL TAILÀNDIA

L'essència de Tailàndia està per tot arreu...

també als pobles menuts i rurals que no reben tanta allau de gent.

Música: 

Tai Chi Meditation

FOTOS i MÚSICA: Temples i tribus al nord de Tailàndia

                          M'agrada Tailàndia... i sobre tot 
                          el nord, on perdura l'essència...

Música tradicional tailandesa

TAILÀNDIA nord: I seguim a les MUNTANYES ALTES

De Tailàndia el que més m’agrada és el contacte amb les tribus de les muntanyes, malgrat portar-me a pensar si en lloc de visitar-los deuria deixar-los viure en pau i no interferir en la seua vida diària. No deu ser agradable tenir observadors mirant què fas o no fas cada moment del dia.

Poblat a les muntanyes altes de Tailàndia.

Tailàndia m’agrada, m’ha sorprès, pensava que seria altra cosa i m’he trobat un país que té  molt que mostrar i del que podem aprendre també. El millor aprenentatge és portar sempre un somriure dibuixat a la cara. Tothom a Tailàndia el mostra. 

De tot s’aprèn, cada passada viatgera és un adquisició, no tinc cap dubte. La capital Bangkok és caòtica però atraient, els seus temples preciosos, les seues platges també, encara que no trobe tant de lirisme en totes, com és el cas de Pattaya qué més que platja és un bordell a l’aire lliure. També hem visitat un mercat flotant observant la vida rural, quin goig de passeig!

Ara, al nord, la cosa canvia, sembla que estem en altre país... i de fet quasi ho estem, el triangle d’or és frontera i només donem un pas canviem de país facilment. Hem passejat en elefant, hem visitat les ciutats i els temples també. I amb tot...dic que encara m'agrada més Tailàndia visitant esta zona de muntanya.

Les tribus de la muntanya, Karen, Akka i Yao, foren un tast del que anava a trobar-me desprès, les muntanyes situades més amunt guarden altres poblats més. El més impactant és el poblat dels padaung o dones girafa. Sorprenent. 

En tots esl poblats observem la seua vida quotidiana.

Muntanyes altes, frondoses...i enmig un poblat...

Als xiquets, des de ben menuts els ensenyen a demanar, és la part negativa del turisme. No és un muntatge turístic, és una manera de subsistència. Per sort nosaltres no  en trobem molts pidolaires en els poblats que visitem entre fang i cases miseres, hi estan els xiquets jugant, homes tallant arbres i dones intentant vendre’ns artesania.

Els xiquets gaudeixen dels jocs, algunes dones ens miren...

...altres homes treballen...

Des de les les muntanyes altes on ens trobem anem cap a CHIANG DAO per visitar una gruta sagrada. Són quatre coves a les que accedim solament amb el llum de tres quinqués. De vegades resulta dificultós passar d’un lloc a altre. En un punt en concret hem d’anar arrossegant-nos. A l’entrada de la gruta hi ha paradetes d’herbolaris, també hi ha unes ruïnes.

La gruta sagrada i venda d'herbes.

Temple sagrat.

Seguim trajecte i parem al mercat de MAE MALAI. Ressalte la higiene que s’hi veu en totes les parades: gel en el menjar... sistemes de ventilació manual i rudimentari...són bosses de plàstic amb un pal. Comprem fruita i de nou mamprenem camí. 

Mercat de Mae Malai.

Pugem a 1200 metres per anar a PAI que és un poble realment curiós per la quantitat de gent variada que s’hi veu: occidentals motxillers són els que predominen, però també hi ha hindús, musulmans i musulmanes totes tapades...però si he de donar definició del que veig, diria que sembla una colònia hippie. I és que este poble és punt de partida per a excursions lliures, trekkings de muntanya, ràftings...

Pai, amb ambient hippie i motxiller.

La natura ho envolta tot. Trobe una papallona de quasi 30 cm d’ampla, malauradament esta ferida i no pot volar, és la raó per la qual l’he poguda agafar i observar amb deteniment.

Papallona gegant...mo vola perquè té una ferida a l'ala...és d'una grandària impressionant.

Eixa nit dormim en un bon lloc, no és un gran hotel però té molt bones condicions, en els viatges en qüestió d’hostage es tasta de tot. La vista des de la finestra de l’habitació és espectacular: la piscina davant i el riu Pai al fons.

Vistes al riu des de l'hotel, un bon hotel que contrasta amb la vida dels poblats que acabem de veure.

Pugem a les muntanyes per a visitar el poblat LISU animistes d’origen tibetà i de nou ens barregem entre la seua gent per observar la vida i les rutines: les dones teixint, exposant de manera precària el que fan perquè saben que tenen visitants que poden comprar. Escodrinyem dissimuladament les seues vivendes, les pèssimes condicions en que viuen..la seua manera d’estendre la roba en perxes...així s’estalvien les arrugues i la tasca de la planxa...

Poblat Lisu

Quina vida tan diferent a la nostra! I pensar que l’atzar ha fet que jo no siga una d’eixes dones! Cadascú estem on estem i vivim on vivim perquè la sort o la mala sort ho ha decidit així. Encara que del tema es podria fer una tesi pense que el que veig no és ni millor ni pitjor vida, simplement diferent. I en la diferència està l’aprenentatge. Al mateix poblat es veuen diferències socials, vivendes amb parabòlica i altres cases a punt de caure, quasi enderrocades.

El tipus de vivenda és similar en tots els poblats.

Dins del recorregut pel poblat no deixem d’anar a veure l’escola...

Visitem l'escola...

En este poblat no ens angoixen els xiquets com ho han fet en altres. Unicef ajuda estos pobles proporcionant materials per a la confecció dels teixits, després l’organització s‘encarrega de distribuir i vendre.

L'amabilitat és la tònica general.

Després ens enfilem per un camí per arribar al poblat LAHU i per accedir-hi hem de travessar el riu. No es fàcil, cal tenir equilibri.

Creuant el riu..

Diuen que els Lahu mengen carn de gossos quan tenen molta necessitat perquè creuen que els dóna calor. Tot és cultural, a cap occidental se li ocorreria menjar car de gos mai.

Poblat Lahu

Els camps d’opi són un mig de subsidència per a la gent d’estos poblats de les altes muntanyes. Els lahu depenen del seu comerç per a viure. Els camps d’opi estan perduts a més de tres mil metres d’altura. La droga és accessible i barata per a tothom. Sovint es veuen les dentadures de les persones desfetes o roges per mastegar droga. 

Poblat Lahu.

El govern dóna educació tailandesa a canvi de documentació. Malgrat tot les tradicions dels poble persisteixen, sortosament. El tema de l’educació és un dilema perquè si el govern potencia l'educació tendeix a la tailanització de tots i la pèrdua dels valors tradicionals de cada poble. Estos van passant a nivell oral però arribarà el moment que acabaran oblidant-se.

Poblat Lahu

En baixar del poblat trobem una dona de l’etnia shan, el guia acompanyant parla amb ella. Després parem a menjar en un lloc on les condicions higièniques deixen molt de desitjar tanmateix fan unes costelles torrades a la brasa que estan molt bones. El foc tot ho crema.

Dona Shan

QUADERN DE VIATGE, TAILÀNDIA estiu 2001