De Tailàndia el que més m’agrada és el contacte amb les tribus de les muntanyes, malgrat portar-me a pensar si en lloc de visitar-los deuria deixar-los viure en pau i no interferir en la seua vida diària. No deu ser agradable tenir observadors mirant què fas o no fas cada moment del dia.
 |
| Poblat a les muntanyes altes de Tailàndia. |
Tailàndia m’agrada, m’ha sorprès, pensava que seria altra cosa i m’he trobat un país que té molt que mostrar i del que podem aprendre també. El millor aprenentatge és portar sempre un somriure dibuixat a la cara. Tothom a Tailàndia el mostra.
De tot s’aprèn, cada passada viatgera és un adquisició, no tinc cap dubte. La capital Bangkok és caòtica però atraient, els seus temples preciosos, les seues platges també, encara que no trobe tant de lirisme en totes, com és el cas de Pattaya qué més que platja és un bordell a l’aire lliure. També hem visitat un mercat flotant observant la vida rural, quin goig de passeig!
Ara, al nord, la cosa canvia, sembla que estem en altre país... i de fet quasi ho estem, el triangle d’or és frontera i només donem un pas canviem de país facilment. Hem passejat en elefant, hem visitat les ciutats i els temples també. I amb tot...dic que encara m'agrada més Tailàndia visitant esta zona de muntanya.
Les tribus de la muntanya, Karen, Akka i Yao, foren un tast del que anava a trobar-me desprès, les muntanyes situades més amunt guarden altres poblats més. El més impactant és el poblat dels padaung o dones girafa. Sorprenent.
En tots esl poblats observem la seua vida quotidiana.
 |
| Muntanyes altes, frondoses...i enmig un poblat... |
Als xiquets, des de ben menuts els ensenyen a demanar, és la part negativa del turisme. No és un muntatge turístic, és una manera de subsistència. Per sort nosaltres no en trobem molts pidolaires en els poblats que visitem entre fang i cases miseres, hi estan els xiquets jugant, homes tallant arbres i dones intentant vendre’ns artesania.
 |
| Els xiquets gaudeixen dels jocs, algunes dones ens miren... |
 |
| ...altres homes treballen... |
Des de les les muntanyes altes on ens trobem anem cap a CHIANG DAO per visitar una gruta sagrada. Són quatre coves a les que accedim solament amb el llum de tres quinqués. De vegades resulta dificultós passar d’un lloc a altre. En un punt en concret hem d’anar arrossegant-nos. A l’entrada de la gruta hi ha paradetes d’herbolaris, també hi ha unes ruïnes.
 |
| La gruta sagrada i venda d'herbes. |
 |
| Temple sagrat. |
Seguim trajecte i parem al mercat de MAE MALAI. Ressalte la higiene que s’hi veu en totes les parades: gel en el menjar... sistemes de ventilació manual i rudimentari...són bosses de plàstic amb un pal. Comprem fruita i de nou mamprenem camí.
 |
| Mercat de Mae Malai. |
Pugem a 1200 metres per anar a PAI que és un poble realment curiós per la quantitat de gent variada que s’hi veu: occidentals motxillers són els que predominen, però també hi ha hindús, musulmans i musulmanes totes tapades...però si he de donar definició del que veig, diria que sembla una colònia hippie. I és que este poble és punt de partida per a excursions lliures, trekkings de muntanya, ràftings...
 |
| Pai, amb ambient hippie i motxiller. |
La natura ho envolta tot. Trobe una papallona de quasi 30 cm d’ampla, malauradament esta ferida i no pot volar, és la raó per la qual l’he poguda agafar i observar amb deteniment.
 |
| Papallona gegant...mo vola perquè té una ferida a l'ala...és d'una grandària impressionant. |
Eixa nit dormim en un bon lloc, no és un gran hotel però té molt bones condicions, en els viatges en qüestió d’hostage es tasta de tot. La vista des de la finestra de l’habitació és espectacular: la piscina davant i el riu Pai al fons.
 |
| Vistes al riu des de l'hotel, un bon hotel que contrasta amb la vida dels poblats que acabem de veure. |
Pugem a les muntanyes per a visitar el poblat LISU animistes d’origen tibetà i de nou ens barregem entre la seua gent per observar la vida i les rutines: les dones teixint, exposant de manera precària el que fan perquè saben que tenen visitants que poden comprar. Escodrinyem dissimuladament les seues vivendes, les pèssimes condicions en que viuen..la seua manera d’estendre la roba en perxes...així s’estalvien les arrugues i la tasca de la planxa...
 |
| Poblat Lisu |
Quina vida tan diferent a la nostra! I pensar que l’atzar ha fet que jo no siga una d’eixes dones! Cadascú estem on estem i vivim on vivim perquè la sort o la mala sort ho ha decidit així. Encara que del tema es podria fer una tesi pense que el que veig no és ni millor ni pitjor vida, simplement diferent. I en la diferència està l’aprenentatge. Al mateix poblat es veuen diferències socials, vivendes amb parabòlica i altres cases a punt de caure, quasi enderrocades.
 |
| El tipus de vivenda és similar en tots els poblats. |
Dins del recorregut pel poblat no deixem d’anar a veure l’escola...
 |
| Visitem l'escola... |
En este poblat no ens angoixen els xiquets com ho han fet en altres. Unicef ajuda estos pobles proporcionant materials per a la confecció dels teixits, després l’organització s‘encarrega de distribuir i vendre.
 |
| L'amabilitat és la tònica general. |
Després ens enfilem per un camí per arribar al poblat LAHU i per accedir-hi hem de travessar el riu. No es fàcil, cal tenir equilibri.
 |
| Creuant el riu.. |
Diuen que els Lahu mengen carn de gossos quan tenen molta necessitat perquè creuen que els dóna calor. Tot és cultural, a cap occidental se li ocorreria menjar car de gos mai.
 |
| Poblat Lahu |
Els camps d’opi són un mig de subsidència per a la gent d’estos poblats de les altes muntanyes. Els lahu depenen del seu comerç per a viure. Els camps d’opi estan perduts a més de tres mil metres d’altura. La droga és accessible i barata per a tothom. Sovint es veuen les dentadures de les persones desfetes o roges per mastegar droga.
 |
| Poblat Lahu. |
El govern dóna educació tailandesa a canvi de documentació. Malgrat tot les tradicions dels poble persisteixen, sortosament. El tema de l’educació és un dilema perquè si el govern potencia l'educació tendeix a la tailanització de tots i la pèrdua dels valors tradicionals de cada poble. Estos van passant a nivell oral però arribarà el moment que acabaran oblidant-se.
 |
| Poblat Lahu |
En baixar del poblat trobem una dona de l’etnia shan, el guia acompanyant parla amb ella. Després parem a menjar en un lloc on les condicions higièniques deixen molt de desitjar tanmateix fan unes costelles torrades a la brasa que estan molt bones. El foc tot ho crema.
 |
| Dona Shan |
QUADERN DE VIATGE, TAILÀNDIA estiu 2001
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada