LA CIUTAT DELS MORTS a El Caire (EGIPTE)

El panteons dels morts com a residencia de vius.

La ciutat de les morts vista des de la carretera. El viatger passa per  davant impassible, tal volta mira, però en realitat no se n’adona dels que  realment hi ha dins.
Foto de l'arxiu del racó.

De tot El Caire el que més m’ha impressionat nomes entrar en la ciutat ha estat  una visió del Nil poc turística, allunyada de les imatges idíl•liques que ens venen les postals.  He vist a traves de la finestra de l’autobús uns animals morts, en estat de desintegració en el riu. Eren dos rucs. Però el que el que m’ha arribat a l’ànima ha estat, només uns metres més enllà on estaven els animals, com unes dones rentaven roba i altres escuraven la vaixella. Era la mateixa aigua del Nil, la que cobria els cadàvers dels animals putrefactes i la que gastaven les dones per a netejar. Ha estat  una imatge de misèria de les que es queden en la retina que són difícils d’oblidar. 

Però no ha acabat així la cosa, seguint el camí d’entrada a la ciutat altra imatge de la realitat quotidiana m’ha trasbalsat, una imatge poc vista i coneguda, de les que no es venen al turisme,  ha estat veure la ciutat dels morts.

Per al viatger de a peu, amb possibilitats econòmiques suficients per fer un viatge com el que jo estic fent, és una cura d’humilitat adonar-nos-en, com els pobres d’Egipte no tenen cap inconvenient en compartir llar amb els morts. I així panteons dedicats  a la mort d’uns serveixen per a poder conservar la vida d’altres, les tombes són llocs refugi on esguardar-se per a sobreviure.

2-www.rpp.com.pe/3-www.turismoelcairo.com/4-dreamguides.edreams.es

Si, és una realitat que està en el Caire. La ciutat dels morts Arafa, és un enorme cementiri envaït per gent que acudeix diàriament procedent de les zones rurals per establir-se a la capital que és la que sembla oferir més possibilitats econòmiques. Però és tanta la gent que hi arriba, uns 15 milions d’egipcis, que viuen de manera infrahumana... la ciutat és incapaç d’absorbir-la, no hi ha lloc material en tot l’espai de la capital per viure tanta aglomeració de gent.

5-www.forosperu.net/

6-www.elmundo.es

Així que la gent va començar a fer dels panteons dels morts la residència pròpia. De la manera més natural del món hi conviuen morts i vius que no tenen més remei que assimilar eixes circumstàncies de vida si no volen acabar com els seus companys d’habitació. 

No tenen por dels morts, conviuen amb ells i prou, no tenen més remei. Hi ha qui fa més de 30 anys que hi viu. També cal especificar que els cementeris occidentals no tenen res a veure amb els que estem parlant. La tradició egípcia sepultava els morts en habitacions que permeteren als familiars passar amb alls el dol de quaranta dies.

7-www.joaoleitao.com /8-canalviajes.com /

I així viuen: tenen habitacions separades per  a la família i cuina, no tenen aigua ni llum, i no es queixen, tots voldrien una casa com cal però és impossible pel preu del lloguer actual. S’encarreguen alhora de tenir cura dels mausoleus, és el preu que han de pagar. Altres paguen unes monedes als guardians per a que el deixen allotjar-se al recinte. 

És una situació preocupant perquè no és una ni dues famílies, en són entre mig milió i un milió d’egipcis els que  hi viuen segons dades extraoficials, donat que la premsa local diu que en són dos milions.

9-es.euronews.com/10-turisticut.com

Uns viuen en tombes. Altres en infravivendes construïdes sobre antics sepulcres. S’hi veuen alguns cables del post elèctric, s’han desviat els conductes d’aigua... i és que és com una xicoteta ciutat en la qual fins i tot han aparegut tallers i tendes que cobreixen les necessitats dels habitants, fan també mercat, encara que és una ciutat entre cometes, sense clavegueres, sense servei de fem perquè és una ocupació il•legal del terreny.

11-canalviajes.com 

I la gent s’ha acostumat. Quan l’estat ha plantejt el trasllat a apartaments, sovint s’han negat perquè els lloguers els resulta ací més barat.

És una dura realitat que forma part de la ciutat. Hi ha agències de viatges que ho mostren, i també es pot anar per lliure acompanyats per un taxista, que previ pagament de propina t’ensenya cases i tombes dels mamelucs que són els que el fundaren.

12-www.minube.com

Malauradament, la societat cairota té moltes desigualtats socials: hi ha molts projectes en ment i  promeses en l’aire...tal volta algun dia es compleixen. I malauradament també, està realitat social de la qual tothom deuriem prendre consciència, queda enlluernada per l'esplendor faraònic que és el que el país divulga i ensenya. 

QUADERN DE VIATGE, 1r viatge a EGIPTE 1987