I en Irlanda gaudim de dies de caminar
assaborint la natura i de nits de pub molt
divertides cantant i ballant amb la gent local. A Irlanda vull tornar.
DONEGAL
Seguim el trajecte per Irlanda, combinant ciutats i paratges caminant i gaudint de la naturalesa. En uns dies anem a l’altra Irlanda, la del Nord, a Derry, Belfast i la Calçada del gegants, però encara no, hui arribem a DONEGAL, que és un del tres comtats de l’Ulster que no pertanyen a Irlanda del nord on està el grandios paratge. No és una ciutat gran, ni menuda... el que si podem dir que es tremendament acollidora.
Passem tres dies a Donegal, quedant-nos a dormir a un bred and breakfast
molt acollidor, amb sales amb llibres perfectament condicionades amb bons
seients per poder passar hores i cada dependència amb tots els detalls de
decoració...no li falta res, l’únic inconvenient és que no està del tot cèntric.
És una localitat
dedicada a la pesca i al turisme, este últim gràcies a la seua estratègica
posició i també gràcies als influxos històrics que la caracteritzen, ja que ha
estat la morada del clan de los O'Donnell, una família molt important de la
historia irlandesa.
Passegem pels seus
carrers i pel port i destaca al centre de la localitat la plaça The Diamond, que té forma de diamant. I trobem el seu
castell, a prop de la plaça i l’església del costat amb la torre del rellotge. Als
afores, a la carretera de Derry, hi ha
unes ruïnes del convent franciscà que data del segle XVII.
Les nits de Donegal són especialment divertides quan anem als pubs on és molt fàcil integrar-se, pubs, com en
tota Irlanda tenen fort sabor tradicional. Són tan acollidors! Tenen ambient
familiar amb música i balls en directe que mai falten.
 |
| Donegal, de dia i de nit. |
PARC NATURAL GLENVEAGH
A prop de Donegal està el PARC NATURAL GLENVEAGH, hi anem. El nom significa “vall
de la vida” en irlandès i és el més gran dels sis parcs nacionals d’Irlanda. Està
ple de muntanyes i llacs, cascades i boscos per on passejar. Abans de
convertir-se en parc, l’any 1975 era reserva de cacera. Actualment compta a
amb la major reserva de cérvols rojos d’Irlanda.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Al parc, que té tres àrees, es pot contemplar el Castell de Glenveagh a
la vora del llac. És un edifici rectangular de quatre pisos construït en un
principi com pavelló de cacera. Es tracta d’un castell d’estil baronial escocès,
construït entre 1870 i 1073 pel capità John Adair, membre d la xicoteta
burgesia que havia fet fortuna especulant terres a Estats units. Adair
ambicionava crear una finca que superara a Balmoral, el castell escocès de la
reina Victòria i per a aconseguir-ho no dubtà en expulsar a més de 200 inquilins que habitaven
les terres per a que no li taparen les vistes de la seua finca. I tot en temps
de fam irlandesa.
 |
 |
 |
Compta amb uns jardins emmurallats, d’entrada gratuïta, amb multitud de
plantes exòtiques i delicades algunes de les quals procedeixen de llocs molts allunyats
com Xile o Tasmània, també hi ha de Madeira. Des de l’any 1981 és propietat de l’estat d’Irlanda. Va ser una
donació de Henry Mclhenny de Filadelfia, qui havia comprat la finca l’any 1937.
Mentre el castell era propietat de Mclhenny artistes de Hollywood com Marilyn
Monroe o Greta Garbo s’hi quedaren.
El parc té un centre de visitants per explicar les característiques i la
història que l’envolta. El parc nacional de Glenveagh convida a la passejada relaxada admirant
els jardins del castell.. passejant al voltant dels llacs entre boscos… una
meravella... sense presses... com estem fent durant tot el trajecte per
Irlanda.
I ho fem quasi sempre plovent... tan se val...al final ens acostumem a
anar amb l’impermeable i paraigües... Enya, afamada cantant irlandesa, nascuda
a Donegal, canta una cançó amb titol “c a day without rain, un dia sense pluja,
degut a ser excepcional que no ploga en Irlanda... per això és l’illa
esmeralda..pe raixò és tan verda...
QUADERN DE VIATGE, IRLANDA, estiu 2008
