Una o mil voltes…
M’agrada anar a la Font Roja perquè sempre acaba sent una festa.
És un goig passejar pels seus caminals i arribats a un punt
posar la cara “ al vent”, com diu Raimon,
i admirar la serra Mariola .
amb qui estic unida per lligams personals i familiars.
Música:
Emili Someño, "Cucanyes" dolça dolçaina
Raimon, "Al vent"
Si en voleu saber més, llegiu A UN TIR DE PEDRA on hi ha un complet article sobre este paratge natural de la Comunitat Valenciana.
Gràcies per l'enllaç, Mariló. Salutacions
ResponEliminaMariló, un lloc molt bonic per a visitar amb els amics i la família. He recordat un dia molt especial en el que anarem un grup d´amics agaudir de la companyia i de l´encant del paisatge. Un recull molt bonic. Un abraç
ResponEliminaHola Mariló!
ResponEliminaFeliç any 2013 i felicitats pel teu bloc, dones un punt de vista molt interessant del llocs! et desitgem un any ple de molts i molts viatges!!!
Una abraçada!!!
PD. Gràcies pel l'enllaç, tot un honor!
Agraeixo els tres comentaris i les vostres paraules. Es tracta de compartir, cadascú aporta el seu granet: uns fent rutes a peu, (A UN TIR DE PEDRA) altres donant la volta al món (QUADERNS DE BITÀCOLA), altres acompanyant-me en excursions o viatges (ANÒNIM, que per a mi ja no ho és)i jo...també. Amb este bloc viatger intente aportar el que faig i he fet: viatges, llibres que he llegit, pel.licules que he vist o plasmar pensaments viatgers.
ResponElimina