No oblides entrar als enllaços.
Aquell any anàrem a Astúries en un viatge organitzat, és una zona on hi ha poblacions de difícils accés en transport públic, que és el que generalment utilitzem quan anem a poblacions per moure’ns pels voltants.
Astúries té racons increïbles que estan quasi incomunicats per difícil accés, el tren mai arriba i els autobusos tenen horaris limitats. En un viatge organitzat és més fàcil conèixer estos racons quasi aïllats. A més era còmode, teníem l’hotel al poble de Nava, que era menut i acollidor havia rebut un premi que lluïa en forma de placa.
Aquell any anàrem a Astúries en un viatge organitzat, és una zona on hi ha poblacions de difícils accés en transport públic, que és el que generalment utilitzem quan anem a poblacions per moure’ns pels voltants.
Astúries té racons increïbles que estan quasi incomunicats per difícil accés, el tren mai arriba i els autobusos tenen horaris limitats. En un viatge organitzat és més fàcil conèixer estos racons quasi aïllats. A més era còmode, teníem l’hotel al poble de Nava, que era menut i acollidor havia rebut un premi que lluïa en forma de placa.
Després d’esta bona experiència vaig perdre les reticències a l’hora de viatjar
de manera organitzada perquè pense que cada moment i cada viatge esta envoltant
d’unes circumstàncies personals que porten a fer-ho d’una manera o altra. El
viatge organitzat fou molt complet amb visites de mati i part de les vesprades
lliures, que ens permetia fer altres coses. Generalment tothom descansava a l'hotel però
nosaltres empràvem el temps lliure per anar amb tren des de Nava a visitar llocs que
estaven prop. Una vesprada anàrem a Avilés perquè ens abellia conèixer
la ciutat.
També anàrem per lliure i amb tren des de Nava a Ceceda, un poblet menut
però amb un sabor rural que estic segura hui en dia s’ha explotat turísticament.
Aleshores ja començaven a restaurar cases amb finalitats turístiques perquè era un llogaret on s’hi respirava pau.
El viatge guiat
començà en Oviedo, primer admirant el romànic de la zona: Santa Maria de Naranco
i San Miguel de Lillo.
I després la ciutat, que vaig trobar molt acollidora i realment em va sorprendre
gratament, ens va saber a poc, és l’inconvenient dels viatges guiats, que no
disposes de tot el temps que vols sinó
el marcat en horari. Però nosaltres tornàrem a Oviedo des de Nava una vesprada
perquè assaborir més.
Després Cudillero,
que es un preciós poblet situat com un amfiteatre en la muntanya, xicotet i
acollidors. En el nostre passeig parlàrem amb una senyora que vivia a la part tenia
curiositat per preguntar-li com ho feia per a pujar i baixar tantes costeres.
Visitàrem
Ribadesella, i curiosament eren dies que estaven per la zona, el rei i la reina
d’Espanya, aleshores encara prínceps. Ribadesella és una ciutat senyorial, d’estiueig
de gent amb diners, els xalets cara al mar ho denotaven.
Tazones és un poblet menudet que combina amb harmonia el mar i la muntanya. Estàvem veient pobles que
per arribar es tardava molt per la dificultat de les carreteres secundàries i
es veien en un tres i no res.
Altre dia visitarem
Colombres que recorda el passat indià amb les cases construïdes amb guanys
aconseguits en Amèrica i visitàrem la casa-museu d’Iñigo Noriega que arribà a ser
una personatge rellevant en la història de Mèxic i al capdavall va morir en la misèria.
En conjunt m’agradà
el que férem, visites de mati guiades i en algunes vesprades ens escapàvem per
lliure a llocs que el tren des de Nava ens permetia. Nava per eixe motiu era un
lloc idoni.
