FOTOS i MÚSICA de SICILIA

 

País que sorprén, tan per la seua costa com  pel seu interior, i especialment pels vestigis el passat que hi estan perennes, malgrat el temps...

MÚSICA:

TARANTELA SICILIANA

DESCOBRIM SICILIA

I un dia arribàrem als 45º, la xafogor era insuportable.

No oblides entrar als enllaços.

El sol pegava de valent des del començament del viatge. Era agost. Feia molta calor, el vent del siroco contribuïa a més sensació de xafogor. Llàstima, tot haguera sigut millor en altra època sense tanta calor.

Arribàrem a Acireale, un poble que tenia quasi més esglésies que persones i moltes façanes quasi desfetes d’estil barroc. 

L’hotel tenia platja pròpia, només s’havia de baixar... però, malauradament  després s’havia de pujar... i la costera era molt empinada.

ACIREALE

Des d’Acireale  anàrem a Otiguia i Siracusa on trobàrem vestigis de l’antiguitat grega i romana.

SIRACUSA

L’illa d’Ortiguia era la seu de la deessa Artemisa i és la part antiga de Siracusa. Està unida per ponts.

ILLA d'ORTIGUIA

De nou a Acireale anàrem cap al nord fent un primer trajecte de molts quilòmetres cap a Messina on està l’estret que separa Sicília de Calabria i té nomes 3 km.

MESSINA

 De Messina anàrem a Cefalú, que és una ciutat amb encant on hi ha un port únic en tota Sicília encaixonat en una roca. Malauradament no vàrem gaudir de la ciutat per culpa d’un incendi i conseqüentment feia un calor insuportable.

CEFALÚ

De Cefalú anàrem a Palermo, on, al meu parer,  interessa més l’ambient que els monuments. La capital té aires provincians amb mercats de peix i fruita al carrer i cases baixes com als pobles.

PALERM

Després, molt a prop de Palerm anàrem a Monreale. Recorde la catedral possiblement com la més bonica de totes les visitades en Sicília, amb estil normand, tota coberta d’or representant l’antic i el nou testament.

MONREALE

 

Seguirem ruta pel país, anàrem a Segesta que té un temple i un teatre grec molt ben conservats i una preciosa vista sobre la vall.

SEGESTA

Després anàrem a Selinunte que té el conjunt arqueològic actualment reconstruït  considerat un del més destacats de la Mediterrània. Eixe dia arribàrem  fins el 45º. Tot era preciós, però molt millor haguera estat sense calor.

SELINUNTE

Després anàrem a Agrigento anomenada la vall dels temples però en realitat no és una vall sinó varies muntanyetes. Passejàrem per la vall dels temples observant oliveres de més de 800 anys que augmentaven la bellesa del paisatge.

AGRIGENTO

I deixant ruïnes del passat i seguint camí,  anàrem a Piazza Armerina on està la Villa romana del Cassale. La Villa del Cassale va ser descoberta l’any 1929, però fins el 1954 no s’adonaren del valor dels mosaics fets per artistes del nord d’Àfrica i d’Orient pròxim. Els seus 3500m quadrats de mosaics han fet que siga considerada Patrimoni de la Humanitat.

VILLA ROMANA DEL CASSALE

De Piazza Armerina anàrem a Catània, on ens deixà l’avió inicialment i on l’agafàrem de tornada. Després del sisme de 1693 Catània va ser reconstruïda sobre les runes i corrents de lava. Com no hi havia mitjans per fer el camí pla es veuen carrers amb roques que de vegades arriben fins el primer pis dels edificis

CATÀNIA

En estos últims dies de viatge teniem l’hotel a la zona de Taormina, era enorme, hi havia gent que ha via d’agafar un telefèric per accedir a les habitacions. Per les nits tenia animació, com en els hotels de Benidorm. Taormina és el Saint tropez italià, una ciutat medieval inundada de turisme. El teatre grec està incrustat en la roca i amb vistes cap a la mar.

TAORMINA

I un dels millors records de Sicília, encara que tot el país em va encisar, va ser pujar al volcà Etna, el major volcà d’Europa i un dels més actius del planeta.

Per accedir-hi primer anàrem en bus fins els 2000 metres. Hi estaven els telefèrics. En este camí s’hi podia apreciar el corrent de lava, per on passava cremava i s’hi quedava en forma de roca. Per on no passava els arbres i la vegetació continuaven. I una vegada al cim férem una passejada i curiosament hi havia moltes marietes. Era un paisatge semblant a la lluna, muntanyes de roca volcànica negra i de pols, de vegades roja pel sofre acumulat per les distintes erupcions.

 

VOLCÀ ETNA

A la tornada ens passà una anècdota divertida, l’avió anava mig buit però a la meua  germana i a mi ens col·locaren a uns seients darrere, soles nosaltres dues i arraconades darrere el quartet de les hostesses. No volien que ens canviaren de lloc i no ens donaren explicacions. Això si, tinguérem en exclusiva a l’hostessa explicant-nos el sistema d’evacuació.

QUADERN DE VIATGE A SICÍLIA: ESTIU 2007

TOT JUNT

SICILIA: AGRIGENTO................PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: ORTIGUIA
SICILIA: passeig per l'illa més gran del mediterrani
SICILIA: TAORMINA
SICILIA: SEGESTA
SÍCILIA: SELINUNTE
SICILIA: SIRACUSA
SICILIA: Villa romana del Casale............PATRIMONI MUNDIAL
      FOTOS i MÚSICA Villa romana del Casale............PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: Volcà ETNA............PATRIMONI MUNDIAL
      FOTOS i MÚSICA Volcà ETNA...........PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: MONREALE
SICILIA: PALERM
SICILIA: CATANIA
DESCOBRIM SICÍLIA

Ciutats de SICÍLIA-III: La capital CATANIA

La televisió i la història s’han encarregat de fer-nos saber molt sobre l’engranatge particular anomenat "màfia", situat en  este país  encara que no és una exclusivitat siciliana.

Acabem la ruta per Sicilia en Catania, d’on agafaremm vol de tornada a Espanya.

El país ha estat un descobriment inesperat, m’ha agradat, malgrat el calor sufocant d’estiu inevitable. Si torne a sicília ho faré en altra època de l’any.

La ciutat de CATANIA és la que té la fama de ser la més perillosa de totes pels robatoris i altra delinqüència. El poc temps que hi ens quedem, estem vigilant amb quatre ulls, a l’aguait. Jo ja estic escarmentada de la meua estada a Nàpols i no vull repetir l'experiència de patir una aventura desventurada. 

Després del sisme de 1693 Catània va ser reconstruïda sobre les ruïnes i corrents de lava. Com aleshores no hi havia mitjans per fer el camí pla es veuen carrers amb roques que de vegades arriben fins el primer pis dels edificis. Això és certament una curiositat digna de veure.

La primera parada és a un parc on es concentren els vellets de la ciutat i on també se solen muntar partides de cartes o altres jocs.

Sembla una gran ciutat, quasi una capital. Té una gran avinguda principal on està concentrat tot el comerç de botigues modernes, en veig quasi més ací que a Palerm.

Al final de l’avinguda principal visitem restes de l’amfiteatre romà, és poc i queda deslluït enmig de la ciutat.

La ciutat té mala fama, hi ha pocs turistes,  l’ombra de la màfia ronda, la majoria dels que hi anem ho fem de passada, es limiten a passejar per l’ àrea principal sense accedir a carrers que s’allunyen del bullici i en part de la protecció ocular d’altres transeünts.

Tanmateix, nosaltres, sense aventurar-nos molt si deixem un poc el carrer principal per buscar el teatre Bellini, està fora de l’àrea turística i més recomanada. La visita és ràpida, de nou tornem on hi ha més gent, val més prevenir que curar, tal volta estem influenciats per prejudicis, però en este moment, no ho podem evitar.

QUADERN DE VIATGE,  estiu SICILIA 2007

I si vols més de SICÍLIA:
SICILIA: AGRIGENTO................PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: ORTIGUIA
SICILIA: passeig per l'illa més gran del mediterrani
SICILIA: TAORMINA
SICILIA: SEGESTA
SÍCILIA: SELINUNTE
SICILIA: SIRACUSA
SICILIA: Villa romana del Casale............PATRIMONI MUNDIAL
      FOTOS i MÚSICA Villa romana del Casale............PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: Volcà ETNA............PATRIMONI MUNDIAL
      FOTOS i MÚSICA Volcà ETNA...........PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: MONREALE
SICILIA: PALERM

Ciutats de SICÍLIA-II: PALERM

Palerm es caracteritza pels edificis construïts amb pedra volcànica... estan ennegrits, és la caracteristica que destaca.

Acabem de visitar la catedral de MONREALE  i ja no veiem res que ens agrade. De la ciutat de PALERM al meu parer, el més interessant de tot, més que els monuments, és l’ambient. M’agrada observar els contrastos entre edificis, uns antics esplendorosos al seu temps i actualment deteriorats i abandonats de la mà de Déu, on abunda la misèria i el fem, i altres, just uns al costat moderns i edificats sense gust.

Al primer colp d’ull s’hi veu que als monuments més cèntrics i visitats se’ls ha intentat rentar la cara, però n’hi ha un grapat més, els secundaris, que dóna pena veure com estan d’abandonats. Els edificis estan construïts amb la pedra volcànica negra, la qual cosa li dona, a més a més, una aparença de brutícia,  independentment del fet que també tenen falta d’una neteja.

Esta capital siciliana té aires provincians, sovint trobem mercats de peix fresc i fruita o verdura al carrer, les cases d’extraradi són  cases baixes com als pobles, no sembla que estem a una ciutat.

Entrem a la catedral, que és impressionat per fora però res espectacular per dins. Tal volta no ens impressiona perquè la comparem inevitablement amb la de Monreale i si tothom fa el mateix, sempre tindrà les de perdre. Pare l’atenció en un mosaic que m’agrada especialment:  el de santa Rosalia.

Passegem pels carrers i observem costums de la gent. Una constant que note als restaurant és el tracte amb familiaritat, és com si fórem clients habituals. És curiós com, en demanar el compte, llibreta o  calculadora en mà, fan la suma sense haver-ho controlat de bestreta i cada vegada que ho veig pense: són uns bons professionals.

A la piazza Pretoria hi ha una grandiosa font anomenada de la vergonya. Ens conten diverses explicacions del nom. Hi ha qui diu que és perquè els nus masculins representats, eren temptacions per a les monges del convent de la plaça que per evitar-ho decidiren amputar el sexe de les escultures masculines. Altra versió diu que el nom és degut a que la font va ser comprada pel representant de la ciutat a la família dels Toledo per una desorbitada quantitat de diners, això era vergonyós tenint en compte que la gent del poble es moria de fam. Són explicacions raonables, tan una com l’altra podria ser l’explicació certa.

Quattro Canti és el melic de la ciutat per on passem un grapat de vegades en el nostre passeig per la ciutat. Les estàtues que hi trobem representen les quatre estacions.

Dinem al costat de l’església Maturana en el restaurant Bellini, on de vegades, segons diuen, van els mafiosos de la  ciutat a preparar assumptes torbis, no ens preocupa, anem a la nostra engolint unes pizzes boníssimes.

Al palau dels normands està la capella Palatina, però malauradament està de reformes i no puguem veure-la.

A San Giovanni tampoc puguem entrar-hi. Vaja, de nou trobem una contrarietat!. Només podem pujar a una torre, des d’on s’hi poden veure les cúpules àrabs roges.

La part negra del dia és quan intentem passejar pel mercat Vucciria... ho deixem córrer, és massa perillós. No ens agrada l’ambient que s’hi respira i que notem només iniciar  el trajecte. Al cap d’uns metres, mirant com ens miraven, hem sabut que havíem de retornar enrere. És de manera descarada com ens escodrinyen de dalt a baix i també ( i especialment) les bosses de mà i les càmeres. Fa por, notem l’absència de forasters, ens adonem de la falta de control policial... Sabem el que he de fer. Donem per vist el mercat, no volem acabar fent denuncia per robatori en cap comissaria.  

En lloc del mercat entrem a una enorme llibreria on descansem en uns còmodes seients i alhora ens refresquem amb l’aire condicionat que hi ha i que va tan bé. I és que, tot siga dit, no hi ha molts llos ni per la capital ni per les ciutats, que tinguen aparells d’aire condicionat instal·lats. Amb la calor que fa!

QUADERN DE VIATGE,  estiu SICILIA 2007

Ciutats de SICÍLIA-I: MONREALE

Monreal té una catedral d’estil àrab normada que bocabada...és possiblement la més bonica que he vist en anys.

Estem a Sicília i a més a més dels nombrosos vestigis del passat que hi ha donant la volta al país admirant llocs com Agrigento, Ortiguia, Taormina, Segesta, Selinunte, Siracuse, la villa del casale o el volcà Etna,  visitem les grans ciutats.

Volem saber de la gent i de l’ambient que hi ha. La televisió, el cine i la història s’han encarregat de mostra-nos molt, en part cert i en part inventat, sobre l’existència d’un engranatge particular com és la màfia, que se situa en este país, encara que no és una exclusivitat siciliana, també Nàpols té la fama que es correspon a la realitat.

És difícil no anar per les capitals sicilianes sense caure en el tòpic de pensar en els mafiosos o mafioses que ens podem creuar pel carrer, però no hem de ser tan ximples de jutjar tothom i etiquetar. Els mafiosos en són uns pocs, el que passa és que amb els seus fets, de vegades es fan de notar més que la resta de sicilians que no tenen res a veure amb ells. I dic de vegades, perquè estic segura que el de fora de Sicilia no arribem a saber “de la missa ni la meitat”.

MONREALE esta a prop de Palerm, només a dos quilòmetres. La ciutat està situada al llarg de la Conca anomenada d’Or, perquè abundaven els cítrics com el llimó (que el posen en molts menjars). Hui en dia està tot edificat i pocs llimoners s’hi veuen.

El nom originari de Monreale era monte caputo, del cap, i passà a ser monte del rei: Monreale.

La catedral de Monreale d’estil àrab normand dels segle XII,  manada construir per Guillermo II, és possiblement la més bonica de totes les visitades en Sicília. Parle del seu interior amb estil normand, i tota coberta d’or representant l’antic i el nou testament. És una meravella que no ens cansem d’admirar intentant llegir les imatges daurades representades.

Dins la catedral està el pantocràtor que presideix el recinte. És enorme encara que des de baix no ho pareix, tanmateix les mesures que té impressionen, només el nas fa 60cm i la cara en fa 3m.

Des de qualsevol punt el pantocràtor sembla que t’observa, meravella, inquieta, fa pensar certament que la figura no perd detall del que fas i on vas, fins i tot la seua mirada és tan penetrant que sembla que pot escoltar el que puga estar parlant. Probe a moure’m per diferents parts del recinte i el pantocràtor em mira quan vaig d’un costat a  altre, no em deixa. I curiosament a tothom li passa el mateix, hi està la seua magnificència, el poder de vigilar a tothom.

I no només està l’interior, el claustre és fabulós. És una obra bizantina, àrab, greca, romana...la varietat li dona l’encant. Esta catedral és una meravella.

Que bonica la catedral de Monreale!

QUADERN DE VIATGE,  estiu SICILIA 2007

FOTOS i MÚSICA: SICÍLIA, seguint les petjades del passat

I en anar hi, descobrim un preciós país ple d'història i de platges, acollidor, agradable...

EUROPA: CURRÍCULUM VIATGER amb enllaços directes

Visita la pàgina especifica per entrar directament al post que t’interesse.

Un poc sobre Europa... amb llocs on he anat a fer una tast i després amb més temps he tornat.

El primer contacte amb Europa va ser FRANÇA, concretament Paris, en viatge d’estudis, amb escapada a les properes ciutats de Brussel•les, gante i Bruixes. I fa poc vaig retornar al mateix Paris quan vaig visitar la zona de la BRETANYA i de la NORMANDIA. que bonic Paris...sempre i quina zona, la Bretanya-Normadia, més bonica! El sabor medieval en cada casa... I ara...acabe d'arribar de Montpellier...ja us contaré...sobre este lloc tan acollidor i proper.

Després d’aquell primera estada en una residència universitària parisenca, vindria un circuit per Suïssa, Àustria i d’Alemanya, la selva negra... una viatge llamp però que va servir per crear ganes de més...De fet anys més tard tornaria a Àustria però per trepitjar les seues muntanyes... si, a més de visitar grans ciutats com Insbrick, Salsburg o Graz...i xicotets poblets del Tirol, el que siguè realment interessant va ser fer rutes caminant pels Alps. Tota una experiència. A Alemanya, la considere pendent, perquè malgrat caminar per alguns dels seus fabulosos llacs i visitar dues vegades Munich em falta molt més per conèixer.

També he estat als Països Baixos i voldria tornar, perquè fa temps que hi vaig anar i perquè vull parar més  temps en cada ciutat.

Fa molts anys vaig visitar Portugal i també he tornat este estiu a la capital fent rutes pels voltants. Així com fa anys vaig visitar Escandinavia i anys després vaig voler tornar a Noruega centrant el viatge en la part lapona: El Cap Nord.

Una ruta per Anglaterra- Irlanda em va despertar el cuquet per eixos paratges. A Irlanda he tornat, també a caminar pels seus paratges naturals i a visitar ciutats; i a Anglaterra...espere no tardar en tornar-hi....

El viatge a Grècia em va encisar...el Pelopones, la capital i les illes...un deliri que va arribar fins a Efeso en Turquia...

Recorde una setmana a Praga, amb fred i neu...que bonic el seu casc històric...i fent escapades en tren pels voltants també.

I què dir d’ITÀLIA? Va ser el primer viatge final de carrera fent circuit per les ciutats més importants i des d’aleshores a Itàlia l’estic visitant racó a racó, ciutat a ciutat. Una setmana a Roma, o una setmana a la Ligúria, una setmana a Nàpols, una setmana a Venècia o una setmana a Bolonya.

 I també he visitat SICILIA, que em va sorprendre, per moltes coses.

A Europa trobem altres zones que ens creen dubtes en si estem a Europa o Asia...és el cas de RUSSIA i ISTAMBUL, a Turquia. Istanbul és altre món...i encara que té la seua part europea i els aires són més occidentals que en altres països musulmans, cert que entrar a Istanbul és capficar-te en un indret molt diferent al que en la resta d’Europa et pots trobar.

De Rússia vaig fer la ruta anomenada anell d’Or visitant les grans ciutats de Moscou i San Petersburg, va ser tot un descobriment visitar la zona fa anys quan encara no estava tan obert al món, tal volta seria hora de tornar per veure els canvis que ha experimentat ....

REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger

FOTOS i MÚSICA de Villa del CASALE de Sicilia

Sicilia sorprèn...

per les ruines, pels volcans, per les platges... 

i també per conservar esta villa amb tant de mosaic 

de l'epoca romana.

Música:

Jesper Kid

FOTOS i MÚSICA: El volcà ETNA (Sicília)

La pujada la fem amb temor. 

Hem d’estar expectants als canvis de color del fum que en tot moment desprèn un dels craters més importants: 

si es torna negre i no és espès...alerta 

s’ha de fugir immediatament.

Volcà ETNA

Música: 

fragments de Pascal Comelade