DESCOBRINT una part d’ALEMANYA

 Si parlem de viatges, anar a Alemanya sempre és una bona opció. Hi ha molta varietat per a visitar

Fa molts anys vaig estar al sud alemany, a la Selva Negra…i tinc  ganes de tornar-hi perquè amb el temps tinc les imatges difuminades. He d’anar de nou per renovar els records i actualitzar-los.

Els que tinc més recents d’Alemanya, són d’altra part, la qualificada com romàntica. No sé. Tot és qüestió de màrqueting per diferenciar un trajectes d’altres i captar l’atenció.

Reconec que el que jo volia conèixer era Berlín i m’abellia completar el viatge amb altres ciutats alemanyes. Una vegada agafes l’avió s’ha d’amortitzar. Tenia clar que durant estos onze dies volia fer un tast de cada lloc i així, si després m’agradava, podria  hi tornar i repetir més temps.

I una vegada en casa ja sé quines dos ciutats s'ho mereixen.

Pas a pas. Vaig iniciar el trajecte visitant Frankurt, la ciutat antiga i la ciutat financera, quin contrast! Gratacels i edificis antics que s’hi concentren al casc antic i a la seua preciosa plaça on està l’ajuntament. Quina plaça més acollidora! Era l’unic que recordava de la meua primera estada en esta ciutat alemanya...molts anys enrere.

Vaig seguir pel Rin on hi ha poblets encisadors i es pot fer un creuer. Nosaltres férem parada a Bacharach, amb sabor medieval.

I durant el creuer vam gaudir de paisatges idíl·lics mentre preníem el sol a la coberta del vaixell pensant en les llegendes com la de Loreley.

Desprès anàrem a Colònia per visitar especialment la seua catedral, que és una obra arquitectònica sense precedents. Que bonica! I les vidrieres impressionants!

 I férem un passeig per la ciutat.

Tot seguit anàrem a Hannover iniciant la visita a l’Ajuntament nou i després anant al vell. De camí vàrem veure nombroses esglésies i vam passejar per acollidors carrers. En Hannover, el contrast de ciutat moderna i la ciutat vella, és com en la resta d’Alemanya molt patent.

Però un dels gran descobriments va ser conèixer Hamburg, ciutat que em va encisar. I quant que vaig escriure! I és que vàrem veure la ciutat patejant-la...i planol en mà...

 HAMBURG-I PART, HAMBURG-II PART, HAMBURG-III PART, HAMBURG IV PART, HAMBURG V PART

Vàrem passejar buscant monumets tan singulars com Chilehaus, 

També vam anar al port que li ha donat a la ciutat el caracter multicultural. De fons ja es podia veure l’edific de la filarmonica on vam pujar i vam gaudir de precioses vistes.

I vam anar varies vegades als magatzems que són patrimoni de la humanitat.

Vam creuar el riu Elbe per un tunnel sota l’aigua. Una experiència única.

Hamburg em va encisar. I també la població propera:  LUBECK-I PART i LUBECK II PART. A  Lubeck hi ha una porta d’entarada que és un dels monumnets més importants de la ciutat.

I una vegada traspasssada la porta ferem un passeig per la menuda ciutat descobrint el seu esperit mariner i el seu art en fer massapà.

Després anàrem a Berlín, ciutat a la que se li ha de dedicar temps, perquè hi ha tant a veure! BERLÍN: CAP A LA PORTA DE BRANDENBURG, BERLÍN II PART: EL MUR DE LA VERGONYA, BERLÍN III PART, BERLIN IV PART, BERLIN V PART, BERLIN VI PART

Em va sorprendre gratament. La potrat de Brandeburg la varem veure de dia i de nit...

Però el que realment impacta és el seu Mur, i saber la història. Realment sorprèn per molt...i si analitzem el trajecte que ocupava formava com una serp que envoltava la zona comunista.

Berlin es una ciutat especial que cal patejar..

I perdre hores a l’Alexandre Platz...i veure la torre més alta d’alemanya.

S’ha d’anar a l’illa dels museus per impregnar-se d’art.

I nosaltres a més a més, entrarem a la catedral i pujarem al seu mirador.

Amb tot és un goig observar la diferència oest i est, que encara s’hi veu. Abans hi havia dos places principals, dos parcs, dos operes...i eixa dualitat encara perdura. En tornar necessitava saber més de tot el que havia vist. I és que en cada viatge s’aprenen coses noves.  Per exemple, jo, abans d’anar a Berlín no sabia que la ciutat estava construïda sobre zona pantanosa i que excavar un túnel és sempre perillós perquè pot comportar inundacions, per això s’inventà un sistema de  bombeig d’aigua a traves d’uns tubs, la majoria són de color rosa i s’hi veuen per molts llocs de la ciutat.

També em va sorprendre  la gran  quantitat d’obres que hi havia. Diuen que la ciutat sempre esta en constant construcció des de la segona guerra mundial. De fet hi ha un projecte urbanístic que finalitza l’any 2050. S’ha de tornar a Berlín que a mesura que va enllestint obres va canviant la fesomia.

Des de Berlín anàrem a la ciutat propera Potsman gaudint d’un dia d’història, art i naturalesa.

Altre dia anàrem a Dresde, la ciutat que ha ressorgit dels enderrocs i de la destrucció,la injustament massacrada en la guerra, ara és una ciutat que amb gran esforç està aconseguint l’esplendor cultural del passat.

Acabarem el trajecte a Munich d’on vaig agafar l’avió de tornada.  Munich és una ciutat acollidora molt diferent a les del nord.

MUNICH I PART: entre palaus i cotxes

MUNICH-II PART: inici del passeig pel centre històric

MUNICH-III PART: final del passeig pel centre històric

Abans d’entrar en la ciutat, anàrem als jardns d’un palau i a la factoria de BMW. En general vaig veure que els cotxes eren tots d’alta gama, dels que arriben a 260quilometres per hora. A qui li agrade conduir Alemanya és el millor lloc perquè no hi ha límits en la majoria dels trams. No hi ha peatges, les carreteres són  lliures. Això si, els alemanys paguen un impost de circulació que no és barat i que pot duplicar al d’Espanya. Els autobusos i camions també paguen un impost per entrar en raó a les persones o quilometres que fan. Hi ha una policia especial que s’encarrega d’estos controls.

I visitarem la ciutat i escoltarem el carilló del seu Ajuntament, i jo ja era la tercera vegada que l’escoltava d’estades en anys anteriors.

I entre passeig i passeig,  gaudirem especialment de la cervesa.

Des de Munich férem  una  escapada al castell del rei boig, encara que nosaltres no triarem el millor dia climatològicament parlant, plovia i hi havia boira i no sabíem si al capdavall veuríem el castell o no.

REFLEXIONS POSTERIORS, ALEMANYA 2019

FOTOS i MÚSICA: PENÍNSULA DE DINGLE ( Irlanda)

 

Escenari de meravelles naturals, d'aire, de dèbil sol, abundant pluja...paratge d'arrels enfonsats i vida autèntica...

MÚSICA celta

DESCOBRINT EGIPTE

Egipte és un país fascinant, que guarda mítiques meravelles arquitectòniques d’enormes dimensions que estan envoltades de magnifiques històries.

ENTRA  ALS LINKS per saber més....

Egipte és un país captivador, jo hi vaig anar en una ocasió i m’agradà tant que no vaig dubtar en tornar anys després. Les sensacions i sentiments  van ser diferents perquè el temps ho canvia tot, l’edat també canvia la manera com es mira.

Egipte es gran i divers, hi ha restes del passat i també llocs on trobar la realitat actual. Et propose uns llocs que sense cap dubte causen magnetisme a qui els veu, per impactants i fabulosos, per diferents. I un dels que més m’impactà fou La Ciutat dels Morts. Us propose una barreja dels dos viatges que vaig fer fa anys però que em van deixar una petjada profunda que costa esborrar.

Podem començar per la capital, El Cairo, la gris ciutat caòtica on recorde que el trànsit era insuportable. I recorde gent amable, molt amable, i un calor sufocant en un museu que em feia patir per les peces que s’hi guardaven. Actualment ja s’ha solucionat i hi ha un nou museu al que jo vaig visitar.

Recorde el seu mercat…els mercats àrabs tenen un “nosequè “ especial. Són diferents als occidentals, serà per l’olor o el color... no sé…s’han de visitar per entendre el sentiment que desprenen.

A prop de la capital estan les piràmides,  ja tothom sap de què parle, és la imatge més tipica i s’ho val. Impacten, et fan sentir menuda front a tanta inmensitat.

I també està la més antiga, la de sakkara, que tambè resulta igualemet enigmàtica. Tot Egipte ho és.

Hi ha molts monuments grandiosos, enormes... com colossos de Mennon o el temple de Deir el Bahari que trobem en el trajecte que dibuixa el riu Nil.

Si parlem de temples, els màxims exponents són  Luxor i Karnak, que són una meravella arquitectònica. Les columnes si el murs parlen. Els jeroglífics hi conten la vida dels faraons i els súbdits que tenien al seu càrrec. 

Esna,  Kon Ombo,  i Edfu són altres temples que impacten. Tot Egipte bocabada i els monuments competeixen en importància. 

Recorde la ciutat de Luxor  amb un somriure perquè hi vam viure una bonica experiència en una escola. 

I  tambè em trau un  somriure altra experiència, que tothom coneix si creua la resclosa d’Esna en un creuer turístic.

Com m’agradà Egipte! Guarde tantes imatges dels dos viatges! Una bona forma de veure les meravelles que té Egipte és fent un creuer.  En el primer viatge en vaig fer un pel Nil:  NIL I PART, NIL II PART, NIL III PART  i en el segon en vaig fer dos, pel Nil i pel llac Nasser .

Amb el segon Creuer vaig arribar molt al Sud, quasi a les portes de Sudan, a la regió de Nubia.

I tambè arribàrem a la meravella de les meravelles: Abu simbel. La primera vegada que vaig visistar Abu Simbel vaig arribar en un menut avió i la segona en el vaixell. Le dues maneres d’arribar emocionen, des de l’aire és una fantàstica imatge quan es veu el temple envoltat de desert i des de l’aigua que també mostra una perspectiva incomparable.

REFLEXIONS POSTERIORS, EGIPTE 1997 i 2000

 

DESCOBRINT POLÒNIA

Que bonica Polònia! el país dels slotis i no euros, el país de la polca, el país dels carruatges, el país de Chopin...  

Si no coneixes el país, entra en cada link i descobriràs unes ciutats i paisatges que t’agradaran. A mi em captivaren.

El meu trajecte començà en Cracòvia i abans de passejar per la ciutat vaig anar a veure el cap de concentració i extermini d’AUSCHWITZ-BIRKENAU, que em posà els pèls de punta. Està prop de Cracòvia. 

Entrar al camp d’extermini i el de concentració, és recórrer el museu de l’horror que suposà l’extermini sistemàtic. Per a que no torne a passar tanta barbàrie, hi queden estes fàbriques de matar que demostren el fet vergonyós al que pot arribar la raça humana.  I és Patrimoni de la Humanitat per UNESCO des de 1979. Hui en dia el visiten molts turistes d’arreu del món i sobre tot la comunitat jueva que hi van per recordar els avantpassats exterminats.

Després vaig visitar les mines de sal, que em deixaren amb la boca oberta. Tot fet amb sal! S’obriren al públic per primera vegada al segle XV i actualment és un dels principals reclams turístics de Polònia. I ho val. Són patrimoni de la Humanitat des de 1978.

La ciutat de Cracòvia té un encis especial: la plaça vella, la colina de Wawel, el barri jueu, i la resta de carrers i places. És la segona ciutat de Polònia, considerada capital pel patrimoni històric que guarda, i la més visitada per l’ambient que barreja oci i cultura alhora. El centre històric quasi no va patir desperfectes després de la guerra així que el podem veure exactament com era, restaurat, clar és,  però són els  mateixos edificis. La part principal és la plaça vella,  la del mercat, que té el valor de ser la més gran medieval d’Europa. Hi està la catedral de Santa Maria, la Lonja de paños, que està situada al bell mig de la plaça, la torre de l’ajuntament i menuda però visible està  l'església de san Adalberto, d’origen romànic. I tot envoltat de festa i ambient!

Una vegada vista la plaça vella, cal visitar els voltants i també altres parts de la ciutat. Es pot fer un passeig des de la plaça fins a la Barbacana.

Podem anar a la colina de Wawel on està el castell i la catedral... i anem envoltats per la llegenda del drac.

I tambè podem visitar  el barri jueu que especialment m’agradà. És un goig passejar pels carrers del barri jueu, tradició i moda s’ajunten... i esborrona veure part del mur del gueto, té forma de làpida perquè dins era com soterrar-se en vida.

Eixim de la ciutat de Cracòvia i fem un recorregut en bus pel país. Parem a Wroclau-Breslavia. Entre gnòmons que eixien al nostre pas, vaig descobrir una ciutat molt acollidora amb una plaça preciosa on conviu el passat i la modernitat.

I després a Poznan. Que bonica és la plaça vella de Poznan per la nit! Sembla escenari d’un conte infantil, imaginava que d’alguna façana eixiria algun personatge conegut… era pels colors, pels llums... per la grandària tan menuda…tot el conjunt m’agradà.

També anàrem a Torun, ciutat Patrimoni de la Humanitat per  Unesco en 1997 que manté carrers intactes des de fa 700 anys, és el bressol de Copèrnic, símbol i imatge de la ciutat.

I ja al Bàltic visitàrem Gdansk. Tinc escrit tant! Ipart, IIpart i IIIpart. 

És una ciutat elegant, bressol de l’àmbar que en èpoques passades donà prosperitat, i bressol de les revoltes més recents que canviaren el panorama polític i social en molts països d’Europa. La ciutat és un maremàgnum de colors i d'olors, de sabors i de gent. Gdansk també es coneguda per crear-s’hi el sindicat Solidaridad.

Quina ciutat més bonica!

Molt a prop està Sopot. Ah el Bàltic...! I quin aire s’hi respira... tanque els ulls i encara crec sentir l’agradable brisa. Sopot és una ciutat balneari que va ser descoberta  al segle XIX per les propietat curatives. Al moll hi ha un  pont de fusta  que és el més llarg d’Europa i un dels més llargs del món, donat que s’endinsa al mar 500 metres. Sorprèn per gran, per ample.

Seguírem el trajecte i paràrem al castell Malbork. Una gran fortalesa teutònica testimoni del passat i de la història, la fortalesa més gran d’Europa.

I acabem el viatge en VARSOVIA, des d’on agafen el vol de tornada. És  una ciutat preciosa que em va encisa. Tornaré. Tambè vaig escriure molt explicant com és i el que em va fer sentir: Ipart, IIpart, IIIpart, IV part i Vpart.

Hi ha unes places precioses. En una d’elles, una sirena recorda la creació de la ciutat per dos germans pescadors anomenats Wars i Sawa, nom en polonès de Varsòvia, perquè la sirena els ordenà fundar la ciutat vora el riu. L’altra plaça, la del Castell,  és triangular. Hi ha trams per fer bonics passejos com el del Camí Reial, i també trobem edificis moderns es barregen amb antics, estils variats, l’era soviètica va deixar petjada important, així ho demostra El Palau de la cultura. I també per fer memòria històrica, cal visitar  el gueto de Varsòvia. M’esgarrifa, m’impacta.

REFLEXIONS POSTERIORS de POLÒNIA, estiu 2016