Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 4 de febrer del 2017

POLÒNIA: Seguint el passeig per CRACOVIA-IV PART

Una vegada vista la plaça vella, cal visitar els voltants i també altres parts de la ciutat.



Des de la plaça vella agafe el carrer Jana per anar a la Barbacana, és més tranquil que el paral·lel Florianska. No hi ha el bullici de la plaça, camine tranquil·la assegurant-me, plànol en mà, que el carrer  em portarà a la fortalesa. Vaig a soles, sortosament encerte i arribe. La via paral·lela més afamada, haguera sigut més directa. Després tornaré per l’altra.



La Barbacana és un gran edifici representatiu de les fortificacions medievals a Europa. Va ser construida l’any 1499 en resposta a l’ocupació otomana. És de planta circular de 26 metres de diàmetre envoltada per un  mur de molts metres d’espessor fet amb rajola i pedra, antigament hi havia al voltant un fosat. Uns panels informatius en espanyol expliquen la història. Els pintors aprofiten que és lloc turístic per exposar la seua obra, no és mala situació, és punt de pas, molta gent comprarà la seua obra.





Done una volta pel parc que hi ha al costat abans d’agafar el camí de tornada a la plaça vella, aixi llig a la guia turistica un poc d'informació del que acabe de veure i dels carrers que l'envolten.




Per canviar de trajecte  torne a la plaça pel carrer principal, paral.lel al que he anat, el de Florianska on hi ha molta gentada, la majoria turistes. No és per a menys, al final del carrer es veu la catedral de la plaça, a l’altre la Barbacana que acabe de visitar, es un punt molt fotgrafiat.


I de nou estic a la plaça vella on l’animació continua. Malgrat el maremàgnum, passege  tranquil·lament, vaig al meu aire i em dóna igual la gent. La plaça està plena i més quan, al final en rep una desfilada militar, és la segona que veig en el dia, i és que hui, 15 d’agost, és dia important a Cracòvia.


Quan no estem a la plaça vella o els carrers dels voltants,  l’ambient canvia: trobem avingudes amples  amb edificis oficials de l’època de Stalin, alguns dels quals ara són museus, arxius o biblioteques.


En una visita a Cracòvia és indispensable anar a la colina Wawel, nosaltres ho fem a peu vorejant el riu Vístula,  i es mereix un apartat per a ella mateix.

Una vegada baix i encara tenint el castell  molt a prop seguim la visita.


Entrem pel carrer Kanonikza, carrer dels canonges,  el més antic de Cracòvia, amb cases del segle XV, XVI que tenen patis amb arcs. A poc a poc ens allunyen de Wawel.


Destaca  el museu arquediocesà, que té una foto de  Woitilia a la façana i guarda objectes relacionats amb el papa. El catolicisme en Polònia és important perquè va crear cohesió front tanta dispersió deguda a la política social. La religió catòlica va ser el refugi que ni el comunisme va poder eradicar. Polònia va fer canvis pacífics i sempre amb la religió catòlica per davant. Juan Pablo II es considerat com un heroi nacional.


Anem tranquil·lament per diversos carrers, no hi ha turistes en esta zona.





I parem atenció al palau arquebisbal i la  finestra papal on hi ha una foto de Juan Pablo II perquè és qui va instaurar el fet de conversar des del balcó amb els fidels. Des que ho va fer ell, els successors també ho fan.


 La tradició universitària de Cracòvia es remunta a 1364, data quan es fundà l’acadèmia local que en 1400 passaria a ser la universitat jaleonica considerada la més antiga de l’est europeu junt a la de Praga.  Va ser una autèntica universitat amb lleis pròpies, va tenir el màxim esplendor al segle XVIII, quan el polonès substituí al llatí.  Entre els estudiants celebres estan Copernico i Karol Wojtyla.


La zona estrictament universitària naix al carrer  jagiellonska. Hi trobem el col·legi major, una de les visites fonamentals.  Es tracta d’un edifici del segle XIV i XV gòtic reconstruït en neogòtic el XIX. Ens quedem al pati amb arcs gòtics i columnes amb votes estrellades en les que estan representats els reis de Polònia. Enmig del pati hi ha in pou.
 

Però la gran atracció és el rellotge que a les 11h i a les 13h toca la cançó universitària gaudeamus i obri les portes per a que desfilen personalitats de la ciutat.


 Hi es pot visitar un museu.



Un dels dies que estem a Cracòvia anem al barri jueu, és un passeig molt enriquidor que complementa la visita als camps de concentració d’Auschwtz id’extermini Birkenao.

I amb tot, he acabat de mostrar-vos el meu tast de Cracòvia, a la que pense, cal dedicar-li molt més temps dels que he fet jo. M’ha faltat mirar més amb deteniment llocs i racons que he vist de passada, cal parar i descansar sense pressa en alguna de les nombroses  terrasses acollidores que hi ha i també veure bé la Cracòvia nocturna que amb les llums té un ambient especial. 



QUADERN DE VIATGE , estiu 2016 POLÒNIA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada