Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 7 de febrer de 2017

RESSENYA de cine SPAIN IN A DAY


SPAIN IN A DAY
Isabel Coixet

Heu vist la pel·lícula Spain in a day? A què espereu? Si voleu saber com som els espanyols (una gran majoria)  no ho dubteu. 

La pel·lícula mostra simplement un dia en la vida dels espanyols, concretament el 24 d’octubre de 2015. I eixe “simplement” és la clau perquè ho mostra sense additius, sense complements, realitat de vegades dura i  altra alegre, sense camuflar, veritat espontània que alguns espanyols ens han volgut mostrar fent-nos saber com son, com pensen i què fan. Dit així tal volta pot sonar poc atractiu, reconec que jo mateixa quan escoltava la crida  prèvia que alguns famosos feien per la tele demanant la col·laboració, pensava que seria un simple documental però estava equivocada, i molt. És un relat audiovisual realment emocionant, clarificador, tendre... M’ha agradat molt entrar en la vida de tantes persones que ens han convidat a sa casa, a la seua rutina o al seu esdeveniment especial.

La pel·lícula és un trencaclosques de vides que demostra que Espanya és multicolor, que som un conglomerat variat amb característiques comunes, comportaments generalitzats i alhora únics. Es veu el món urbà i el rural, es veu la vida de l’espanyol que viu fora i de l’estranger que vol entrar a formar part de la nostra comunitat espanyola, també està present el drama dels refugiats i immigrants que ja viuen entre nosaltres i també el tema de la guerra. Hi ha moments entranyables, que ho són per a qui els viu però també ho són per a qui ho veu:  la mare mentre dóna a llum ...el xiquet que vol atrapar el raig, el que vol ballar, els iaios i iaies... tots desprenen tendresa i innocència... Estan les dones que mostren el càncer que pateixen front a la  càmera demostrant fortalesa i optimisme o el matrimoni d’invidents amb una filleta que desprenen coratge.

El format no és nou,  “Spain in a day” és una versió més similar a la que ja està feta al Japó, al Regne Unit i a Itàlia. De totes la italiana deu ser la que més s’apropa a la nostra perquè tenim caràcters comuns. Però el fet que no siga un model “made in spain" no li lleva mèrit. Imagine la gran complicació visionant 22678 vídeos seleccionant-ne 404, triant escenes i filant continguts per crear l’harmonia visual que s’hi veu. D’algunes persones es mostra el vídeo sencer, d’altres s’ha trossejat perquè s’ha seleccionat un fragment. Hi ha qui ha enviat  el que fa al llarg d’un dia, altres només han enviat moments. Està ben muntant per blocs que li donen coherència i que fa seguir el film esperant més de cada seqüència. En general el conjunt m’ha agradat, està bé, encara que en acabar de veure-la he pensat que “són tots els que estan però falten molts dels que són”, cpm bé diu la dita popular. Però sé que això era d’esperar perquè al final es disposa d’un material determinat per a muntar el documental.

La música que en algunes situacions és el fil conductor, és perfecta.

Isabel sap parlar de sentiments ja ho ha demostrat moltes vegades, en este mateix espai bloger tinc ressenyada la seua gran pel·lícula Nadie quiere la noche que tant em va agradar.  

En definitiva “Spain in a day” és un documental que si bé és interessant per veure’ns com són actualment, millor serà veure-la en uns anys. És una deixa per a altres generacions, amb ella en el futur se sabrà com érem l’any 2015, l'any que es va filmar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada