Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 18 de febrer del 2017

IRLANDA: pinzellades de DUBLIN, la capital I PART

Irlanda està orgullosa dels seus extravagants rècords i presumeix de la invenció del llibre més difós en occident després de la Bíblia, el llibre Guiness, fet per l’ inventor de la cervesa local.

Cases típiques victorianes.

        
Estem a Dublin, el punt final d’un trajecte fabulós per l’illa verda, recorrent a peu rutes per paratges naturals i passant-ho bé per les nits en els pubs mesclant-nos entre els locals... Mai oblidaré les illes Aran, la peninsula de Dingle,  Sligo, Cong, The burren, Moher, Kilkenny i Cashel, Killarney, Glendagough, Bru Na Boinne, castells  o ciutats com Galway.

Ara toca Dublín,  és la segona vegada que vinc a esta ciutat, però de la primera fa tant de temps que quasi ni recorde res. Així que tinc especial interès per tornar a trepitjar carrers per traure del subconscient el que guarda d’aquella visita de fa tants anys. I ho aconsegueisc, la ment és molt poderosa, veig llocs i dic amb tota seguretat jo sé que açò  ho he vist abans, encara que ni ho recordava fins uns moment abans.


  

M’agrada esta capital amb encís fundada pels víkings als segle IX i que arribà a convertir-se en un dels ports més importants d’Europa, m’agrada assaborir el pas de la història. Diuen que actualment concentra la major part de la totalitat de la població d’Irlanda i és el país més jove d’Europa, la meitat de la població és menor de 25 anys.



És una ciutat acollidora perfecta per recórrer caminant, és un goig passejar pels amples carrers i observar els elegants edificis, a més a més, sovint sembla que estem a Espanya, perquè s’escolta  parlar espanyol per tot arreu, perquè estudiants espanyols hi ha un grapat, en els pubs, passejant, en les botigues... bé venent o comprant.


  
En la nostra visita per Dublín anem al nostre aire, mapa en mà i a peu, les indicacions de terra ens indiquen on hem de mirar per a que no ens atropelle cap vehicle... tot un encert.



       
L’obelisc Spire és el nostre punt de referència des del bed and breakfast on ens quedem a dormir perquè està molt a prop d’este monument. Així que anem per on anem, no ens perdem a l’hora de tornar a “casa”.


        
És que l’obelisc es veu des de molts llocs de la ciutat, com és tant alt!.Fa 121 metres d’alt, a la base té 3 metres d’amplària i va fent-se cada vegada més fi fins arribar als 15 cm en la punta. I la punta s’il·lumina, donant llum a la nit dublinessa. És al carrer O’Connell,  que és el punt neuràlgic de Dublín, el carrer més llarg i transitat.  Al carrer, a més a més de l’alta agulla, també està l’estàtua del llibertador Daniel O’Connell i la de l’escriptor James Joyce. L’oficina de correus no passa desapercebuda, construïda l’any 1818, és un dels edificis importants amb un gran pòrtic de pedra renaixentista.





El camí vorejant el riu que va del pont O’Connell al de Penny és niu d’artistes i molt propici per al passeig, és molt agradable per l’ambient.


O’Connell bridge fa 42 metres sobre les aigües i és el pont més important de la ciutat i està dedicat a un dirigent polític, molt popular durant la primera meitat del segle XIX.


  
Ha’Penny bridge és el pont de vianants més fotografiat degut a la seua singularitat. El nom li ve perquè antigament s’havia de pagar un moneda anomenada penic per poder creuar-lo.


         
Travessant el pont de Penny ens trobem a la zona de pubs i restaurants de Temple bar, d’ambient nocturn eminentment turístic, és una àrea per perdre’s entre carrers i pubs que competeixen per quin de tots és el més animat.


           
És visita obligada, com no anar-hi? Com no caure en la temptació de fer-se una pinta malgrat no beure’n mai? L’ambient és incomparable, a la gent jove local ens afegim els forasters, joves o també de més edat, hi estem tots barrejats. Els locals estan de gom a gom, no cap ni una agulla. Generalment no m’agraden els llocs tan plens però sempre està l’excepció que confirma la regla. Ho passem realment bé i la quantitat de gent empentant i angoixant, ni molesta perquè hem anat conscienciats del que anàvem a trobar. O serà efecte de la cervesa? 



        
QUADERN DE VIATGE, IRLANDA, estiu. 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada