Seguim el Camí Reial, el que
feien en l’antiguitat els monarques des del castell fins a les residencies d’estiu...
Estem a Polònia, ara ja en Varsòvia. Després de fer una primera mirada i passejar pel centre històric i per les dues places que són una meravella, tornem a peu
a l’hotel. És fàcil, està prop del Centre de Cultura que és un punt de
referència que ja des de lluny es veu. Li fem una última ullada a la plaça del
castell i agafem l’avinguda Krakowskie i la seguim recta sense deixar-se-la. Com plou esta buida de gent i a més no passen
cotxes.
De camí trobem molts monuments importants però plou a mars i poc podem apreciar. Possiblement és
el carrer més afamat de la ciutat perquè és on començava la ruta real utilitzada
pels reis per anar des del castell als palaus d’estiu, com el del jardins
Lazienki o parc dels banys reals, que és el que us mostre a continuació.
A més a més de la importància històrica hi ha edificis importants i punts
que malgrat la pluja parem a mirar. Primer parem en l’estàtua del poeta nacional Adam
Mickiewicz que representa el nacionalisme polonès sota la dominació russa.
Trobem l’església de les carmelites.
Llàstima que plou...i no ho podem veure bé.
Passem per les portes del palau presidencial amb l’estàtua eqüestre del
príncep Jozel Poniatowski de l’exèrcit polonès al servei de Napoleó.
I al costat esta l’hotel Bristol, on entrem per fer una ullada i resguardar-nos de
la pluja. Només entrem i mirem, els preus deuen
ser desorbitats. Hi s’allotjaren personatges celebres. Es va reobrir l’any 1992
després de la restauració segons imatge original. A continuació hi ha una sèrie
d’edificis que pertanyen a la universitat.
I acabem entrant a l’església de la Santa Cruz que guarda el cor de Chopin
segons desig expressat de compositor per testament.
En algun punt, l’avinguda ha canviat
de nom. Ara estem en "Nowy Swiat" o "Nuevo Mundo" és el
carrer comercial i turístic per excel·lència i conserva l’estil dels edificis
originals.
En Varsòvia ens orientem fàcilment. Hem arribat a la redona on hi ha una palmera,
I després hem de girat i seguir l’avinguda que ens du al districte dels gratat-cels. És quasi una hora
caminant, ni lluny ni prop, hem de tenir en compte que estem en una capital.
Però retornant a la palmera, afegeisc que este creuament és la plaça Charles
de Gaulle, la palmera és artificial i està dins de l’antiga zona judaica. Antigament hi s’arribava per una via
anomenada camino de Jerusalen. Ja no hi queda res de l’antic barri però el nom ha sobreviscut. La palmera, similar a
les que es poden trobar a les ciutat israelianes, és el símbol per recordar-ho. A Varsòvia queda petjada sobre el passat
jueu i nosaltres la busquem.
El camí reial continua pel sud cap al parc
Lazienki i el palu de Wilanou. Nosaltres visitem Lazienki que és el parc
públic més gran de la ciutat. A l’entrada està l’estàtua de Marsalek Josef Pilsudski, un mariscal i
dictador polonès considerat quasi com un heroi nacional per ser responsable de
que Polònia aconseguira la independència en 1918 després de particions.
Entrem al parc que també s’anomena el parc dels banys reals. I si que és
gran!. Diuen que hi cabrien 100 camps de futbol. Antigament era un coto de
cacera i residència d’estiu. Està a prop
del Castell Ujazd que actualment és el centre d’art contemporani. Comencem anant directes a veure l’estàtua de Chopin
situada en un estany, un lloc molt agradable on es fan concerts.
Els bancs cara a l’estàtua són per a
seure els espectadors que volen gaudir de les interpretacions a piano amb peces del compositor de més renom del país.
Front a l’estàtua hi ha un banc de marbre que no és per a seure sinó per a
escoltar música, en prémer un botó s’escolta la sonata clàssica de Chopin
desitjada.
Seguim caminant entre arbres,
quasi boscos, de fet els animals com els esquirols o els paons hi viuen tranquil·lament
i eixien al nostre pas. També trobem algun palau menut i pavellons, així com un
amfiteatre que veiem de lluny, tot reconstruït després de la guerra.
És impossible veure el parc tot
d’una tirada, anem a punts en concret per veure el palau de l’illa davant
del llac.
El parc està bé per a descansar però si es disposa de més temps. Serà bonic
escoltar el piano al jardí en un dia solejat. A nosaltres ens plou a l’hora del
concert i ni s’ho plantegem, queda descartat. Com sempre dic, és bo deixar-se coses per
fer en les ciutats que es visiten, així dóna ganes de tornar per acabar de fer
el que s’ha quedat al llistat.
Varsòvia és molt gran, és necessita més temps del que jo li he donat. I no
descarte tornar al meu aire, a gaudir de més temps en terrasses o escoltant concerts. La ciutat ofereix de tot, llocs tranquils i llocs plens d’activitat. La ciutat té
molt per gaudir-la. També estaria bé anar en hivern, a 10 o 15 graus sota
zero… no sé si ho podria suportar però l’estampa deu ser bonica.
Al final trac balanç, Varsòvia no m’agradava al primer colp d’ull però desprès
del temps passat en ella m’ha captivat. S’ha de dir que sempre m’han agradat les
barreges de tot tipus, les culturals... musicals... en el menjar…la barreja arquitectònica
de la ciutat és el punt que m’ha atret i que anava buscant tothora. Ja us la mostre en altre moment, en una IV part, val la pena.
QUADERN DE VIATGE, estiu 2016 POLÒNIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada