Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 2 de desembre de 2017

POLÒNIA: VARSÒVIA III part, LA VIA REIAL cap al PARC LAZIENKI

Seguim el Camí Reial, el que feien en l’antiguitat els monarques des del castell fins a les residencies d’estiu...

Estem a Polònia, ara ja en Varsòvia. Després de fer una primera mirada  i passejar pel centre històric i per les dues places que són una meravella, tornem  a peu  a l’hotel. És fàcil, està prop del Centre de Cultura que és un punt de referència que ja des de lluny es veu. Li fem una última ullada a la plaça del castell i agafem l’avinguda Krakowskie i la seguim recta sense deixar-se-la.  Com plou esta buida de gent i a més no passen cotxes.



De camí trobem molts monuments importants però plou a mars i poc podem apreciar. Possiblement és el carrer més afamat de la ciutat perquè és on començava la ruta real utilitzada pels reis per anar des del castell als palaus d’estiu, com el del jardins Lazienki o parc dels banys reals, que és el que us mostre a continuació.

A més a més de la importància històrica hi ha edificis importants i punts que malgrat la pluja parem a mirar. Primer parem en l’estàtua del poeta nacional Adam Mickiewicz que representa el nacionalisme polonès sota la dominació russa.



Trobem  l’església de les carmelites. Llàstima que plou...i no ho podem veure bé.



Passem per les portes del palau presidencial amb l’estàtua eqüestre del príncep Jozel Poniatowski de l’exèrcit polonès al servei de Napoleó.



I al costat esta l’hotel Bristol, on  entrem per fer una ullada i resguardar-nos de la pluja. Només entrem i mirem, els preus deuen ser desorbitats. Hi s’allotjaren personatges celebres. Es va reobrir l’any 1992 després de la restauració segons imatge original. A continuació hi ha una sèrie d’edificis que pertanyen a la universitat.





I acabem entrant a l’església de la Santa Cruz que guarda el cor de Chopin segons desig expressat de compositor per testament.



En  algun punt,  l’avinguda ha canviat de nom. Ara estem en "Nowy Swiat" o "Nuevo Mundo" és el carrer comercial i turístic per excel·lència i conserva l’estil dels edificis originals.

En Varsòvia ens orientem fàcilment. Hem arribat a la redona on hi ha una palmera, I després hem de girat i seguir l’avinguda que ens du al  districte dels gratat-cels. És quasi una hora caminant, ni lluny ni prop, hem de tenir en  compte que estem en una capital.


Però retornant a la palmera, afegeisc que este creuament és la plaça Charles de Gaulle, la palmera és artificial i està dins de l’antiga zona judaica. Antigament hi s’arribava per una via anomenada camino de Jerusalen. Ja no hi queda res de l’antic barri però el nom ha sobreviscut. La palmera, similar a les que es poden trobar a les ciutat israelianes,  és el símbol per recordar-ho.  A Varsòvia queda petjada sobre el passat jueu  i nosaltres la busquem.

El camí reial continua pel sud cap al parc Lazienki  i el palu de  Wilanou. Nosaltres visitem Lazienki que és el parc  públic més gran de la ciutat. A l’entrada està l’estàtua de  Marsalek Josef Pilsudski, un mariscal i dictador polonès considerat quasi com un heroi nacional per ser responsable de que Polònia aconseguira la independència en 1918 després de particions.


Entrem al parc que també s’anomena el parc dels banys reals. I si que és gran!. Diuen que hi cabrien 100 camps de futbol. Antigament era un coto de cacera  i residència d’estiu. Està a prop del Castell Ujazd que actualment és el centre d’art contemporani. Comencem  anant directes a veure l’estàtua de Chopin situada en un estany, un lloc molt agradable on es fan concerts. 




Els bancs cara a l’estàtua són per a seure els espectadors que volen gaudir de les interpretacions a piano  amb peces del compositor de més renom del país.



Front a l’estàtua hi ha un banc de marbre que no és per a seure sinó per a escoltar música, en prémer un botó s’escolta la sonata clàssica de Chopin desitjada.


 Seguim caminant entre arbres, quasi boscos, de fet els animals com els esquirols o els paons hi viuen tranquil·lament i eixien al nostre pas. També trobem algun palau menut i pavellons, així com un amfiteatre que veiem de lluny, tot reconstruït després de la guerra.









És impossible veure el parc  tot d’una tirada, anem a punts en concret per veure el palau de l’illa davant del  llac.



El parc està bé per a descansar però si es disposa de més temps. Serà bonic escoltar el piano al jardí en un dia solejat. A nosaltres ens plou a l’hora del concert i ni s’ho plantegem, queda descartat. Com sempre dic, és bo deixar-se coses per fer en les ciutats que es visiten, així dóna ganes de tornar per acabar de fer el que s’ha quedat al llistat.

Varsòvia és molt gran, és necessita més temps del que jo li he donat. I no descarte tornar al meu aire, a gaudir de més temps en terrasses o escoltant concerts. La ciutat ofereix de tot, llocs tranquils i llocs plens d’activitat. La ciutat té molt per gaudir-la. També estaria bé anar en hivern, a 10 o 15 graus sota zero… no sé si ho podria suportar però l’estampa deu ser bonica.

Al final trac balanç, Varsòvia no m’agradava al primer colp d’ull però desprès del temps passat en ella m’ha captivat. S’ha de dir que sempre m’han agradat les barreges de tot tipus, les culturals... musicals... en el menjar…la barreja arquitectònica de la ciutat és el punt que m’ha atret i que anava buscant tothora. Ja us la mostre en altre moment, en una IV part, val la pena.


QUADERN DE VIATGE, estiu 2016 POLÒNIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada