MADRID: PUERTA DEL SOL

Estem al centre de Madrid, al punt zero, enmig de la ciutat i enmig

del caos.

Madrid és una ciutat gran però no deixa de ser acollidora, sobre tot si ens passegem pel seu centre històric. M'agrada, i quan hi vaig no deixe de fer el mateix passeig recorrent uns carrers i places que guarden el sabor del passat i mantenen viu el present. No cansa veure el mateix, perquè la llum canvia i tambè la gent que hi és.

Puerta del Sol és una de les places més famoses de Madrid, la seua construcció començà a meitat del segle XVIII i un segle més tard va prendre la forma definitiva. Ja al segle XX s’afegiren els jardins i la font i es va ampliar la zona pe a vianants.

Seguint un poc amb la història, cal dir que Puerta del Sol era una de les entrades de la muralla que envoltava el Madrid del segle XV. El nom li ve per un sol que hi havia a la porta, la qual cosa vol dir que temps enrere esta plaça no era el centre de la ciutat  sinó un punt extern. Les coses han canviat. Amb el  pas dels anys i dels segles, la ciutat va anar creixent cap a l’est i hui en dia és el centre de la capital.

Si, així és. És punt neuràlgic també per trobar moltes pensions barates i ben condicionades on hostatjar-se si es va amb curt pressupost. També en carrers principals i cèntrics hi ha hotels de moltes estrelles on poder quedar s'hi a passar les nits. I és que el punt de la plaça de Puerta de Sol és immillorable. 

Tot el que s’ha de visitar està a la mà, i sinó es vol caminar també hi ha parada de metro i autobusos que et porten a qualsevol part de la ciutat. Puerta del Sol és la capçalera de nombroses línies de metro que comuniquen el centre  amb la resta de barris de la ciutat i amb les estacions de tren.

El punt simbolitzat pel quilòmetre 0 representa, des de 1950, el lloc exacte per on ixen les carreteres espanyoles,  és un simbol que tothom fotografia i sovint hi ha cues de gent esperant. 

Hi és el meu peu i el de les amigues que m'acompanyen.

Puerta del sol esta`envoltada de catorze edificis. Molts cartells publicitaris carismàtics els coronen i els identifiquen. El del Tio Pepe destaca. De fet està considerat símbol de la Puerta del Sol i de Madrid. El cartell hi és des de 1935. Però l’any 2011 el retiraren, es digué que era per afavorir les tasques de rehabilitació de les obres de l’edifici on s’hi trobava però en realitat era perquè el nou amo de l’edifici no el volia a la seua la façana. El desmuntaren peça a peça i el traslladaren a un magatzem per restaurar-lo. La plaça quedà buida sense aquell cartell tan visible i característic. 

Però allò no es podia consentir. Així que els habitants de Madrid es mobilitzaren i aconseguiren amb firmes que el cartell tornara a la plaça.

L’edifici mes important, al menys el més antic, és l’edifici de la Casa de Correus dels segle XVIII, que acull la seu de la presidència de la comunitat de Madrid. A l’edifici destaca la torre del rellotge del segle XIX, encarregat de les campanades de les 12 de la nit del 31 de desembre i que indiquen canvi d’any i quan s'ha de menjar el raïm tradicional, qui vulga, clar!. Des de 1962 la televisió ho retransmet en directe. És tot un ritual.

També està, d’interès especial, l’estàtua de l’os i l’arboç (el madroño en castellà) de finals del segle XX. L’os sempre té algú damunt a punt per a fer-se foto. Tothom se’l vol emportar en fotografia com a record del pas per la capital d’Espanya. Per poder trobar-lo a soles s’ha d’anar-hi de bon matí o per la nit, és quan l’allau de turistes no hi són perquè és quan descansen o estan en restaurants o bars.

La figura eqüestre de Carlos III, de 9 metres d’altura, tambè identifica la plaça.

Sense cap dubte Puerta del sol és símbol de la ciutat i lloc d’encontre, un lloc de pas quan es va d’una part a altra de la ciutat i visita ineludible per a tots aquells viatgers o turistes. 

Actualment, ja en el segle XXI actual, alguns edifiquis importants i emblemàtics del passat han donat pas a altres usos, la majoria són franquícies, sales de joc o restaurants de menjar ràpid.

Per la qual cosa té valor afegit que sobrevisca la centenària cafeteria pastisseria “La mallorquina”, entre el carrer Major i el carrer Arenal. No m’estranya que continue en funcionament i amb l amateixa bona fama, el que fan es exquisit i val la pena fer parada per desdejunar-hi o berenar i agafar forces per iniciar o seguir la visitat.

La plaça sempre està de gom a gom, no cap ni una agulla, la gent hi arriba per veure els edificis que l’envolten o de pas cap algun carrer. I és que en són molts els que van a parar –hi. En són deu: carrer d’Alcalà, carrera de san Jerónimo, carrer Espoz  i Mina, carrer de les carreres, carrer del correu, carre major, calle del arenal, carrer de preciados, carrer del carmen, carrer de la montera.

Els voltants són carrers plens de vida, de comerç  i de tabernes, bars o restaurants  on menjar. També hi ha no molt lluny, una llibreria que convida a parar i fullejar un dels exemplars exposats.

 Per la nit  s’hi pot passejar amb més tranquil·litat perquè ja no hi ha tanta gent, encara que els llocs de menjar continuen amb la mateixa activitat diürna, o més si cal.

Madrid és cita  imprescindible per a tothom que li agrade viatjar,  on s’ha d’anar per respirar l’ambient de la història d’Espanya i  per assaborir una gran ciutat acollidora i elegant i el pas per esta plaça no pot faltar.

M’agrada Madrid i quan més hi vaig més m’agrada. Té molt per visitar, en altre moment continuaré el  passeig  mostrant-vos altre racó, plaça o parc.

QUADER DE VIATGE, MADRID, tardor 2015

MADRID: EL TEMPLE DE DEBOD

El temple de Debod està en un jardí dins de la ciutat, és un toc de tranquil•litat entre el maremàgnum urbà.

Hi ha ciutats molt grans que visite o he visitat de tant en tant, com és Barcelona o Madrid, on  no puc fer una simple mirada per plasmar-la en la seua totalitat i us les he de mostrar fragmentades.

I així hui comence per Madrid i ho faig caminant cap a la zona oest, junt a la plaça d’Espanya, una plaça gran i emblemàtica, on en esta última visita a la capital, faig parada obligada per visitar un amic que està de cheff en un restaurant de “fama”, un lloc sobre tot conegut entre artistes, actors i cantants, que hi van atrets pels bons arrossos que el valencià fa. 

Plaça de Espanya

Creuem la plaça i al costat del parc de l’oest hi ha un temple que especialment m’agrada: El temple de Debod. I sé la raó, esta vegada ho sé, és per la meua fascinació pel món egipci faraònic. Este monument únic a Espanya d’estes característiques i un dels pocs testimonis egipcis que es poden veure fora d’Egipte, el vaig visitar per primera vegada ja fa molts anys i vaig quedar fascinada. Jo encara no havia visitat Egipte i este monument em va pareix espectacular. Anys després, continua agradant-me, tal volta per senzill o per la situació davant l’aigua que fa de mirall jugant a simetries boniques i incomparables. 

En la primera visita, vaig voler saber més de la història que comporta, també sobre la controvèrsia o dubtes que genera.  Hi ha qui pensa que es una reproducció. I no ho és, en absolut. Té més de 2200 anys d’antiguitat. El temple de Debod és un original, procedent del sud d’Egipte, a 15 quilometres d’Assuan, i manat construir per un rei nubi. Estava dedicat als deus Amon i Isis. I és realment antic que data del segle I a.C, i no una reproducció moderna, és un privilegi per a Madrid i per a Espanya. 

Arribant al temple des de l’est hi ha un camí processional que transcorre a traves de tres portes de pedra, un estanc i finalment el propi temple.

El temple va ser un regal que Egipte va fer a Espanya l’any 1968 en agraïment per l’ajuda rebuda després de la crida internacional realitzada per Unesco. La crida era  per a salvar els  temples de la regió de Núbia, principalment el d’Abu Simbel, en perill de desaparició per la construcció de la pressa d’Assuan. Quan va ser traslladat es situà de manera que conservara aproximadament la mateixa orientació que en el seu lloc d’origen. El treball de munttge i col.locació del temple egipci en el nou emplaçament fou dirigit per l'arqueoleg i professor Martin Almagro Basch.

El temple de Debod va ser inaugurat el 20 de juliol de 1972, després de dos anys de reconstrucció. Va ser un procés molt complicat, perquè a més a més de no disposar de plànols clars, en el desmantellament i trasllat es perderen algunes peces. 

Durant les dècades posteriors el temple no va ser valorat com calia i no se l’atenia com es mereixia, la zona on està era insegura. Però les coses han canviat, esta última visita he trobat un parc ple de visitants i de vida, colles de joves i famílies, parelles...aficionats  a la fotografia. I es que el temple és un escenari molt bonic i atraient per a practicar amb la càmera el joc de les llums o les simetries, és un plaer anar buscant els angles més adequats per emmarcar els temples. 

I si és bonic de dia, més ho és, si cal, al vespre, a l’hora baixa, entre dos llums, quan el sol s’amaga. És l’hora màgica quan el sol s’apaga i les llums elèctriques comencen a funcionar. M’he quedat bocabadada de la gran quantitat de gent que s’ha apropat per veure com el sol desapareix, com juga  a pintar el cel de varietat de rojos diferents.  Definitivament és la millor hora per visitar-lo. 

Les 8 hectàrees de jardins que l’envolten són els millors seients per a contemplar l’espectable, molta gent segur que aprofita per fer un picnic.

Hi ha èpoques en que també es pot visitar per dins, amb informació sobre mitologia, societat i jeroglífics, també hi ha una maqueta on estan representats tots els temples que existien antigament en la regió de Núbia. Tot pot ser interessant per apropar-se a l’època dels farons, i així qui no ho conega pot fer in tast i qui ja ha estat a Egipte podrà recordar el que ha visitat. En tot cas, el temple de Debod és un bon lloc per passar una estona i així gaudir del vespre en un jardí dins de la ciutat: és un toc de tranquil•litat entre el maremàgnum urbà.

QUADERN DE VIATGE, MADRID, tardor 2015