El convent des d’on partiren cap a Amèrica els precursors dels drets
dels indígenes...
Salamanca és especial, sempre ho he dit, i ara que estic visitant-la de la
mà d’una cicerone-amiga immillorable que me l’està fent veure de manera
diferent, ho dic amb més convenciment.
 |
| Convent de sant Esteban |
Considerada una ciutat conventual, una
de les visites que volem fer és el
convent de sant Esteban. No ens limitem a mirar la façana plateresca que té
molts detall per a observar i admirar també, entrem per comprovar que la
bellesa de la façana i l’espectacularitat del monument per fora està en
consonància amb el que hi ha dins.
 |
| Detall de la porta |
I quan entrem...Que bonic! Tal volta no siga el monument més famós de
Salamanca, però cert, val la pena. A mi m’agrada. Tal volta és degut a que s’hi
respira l’aire de les Amèriques... i com a mi m’atrau tant aquell continent...
No us estranye el que dic, ara ho explique, el convent i el continent americà
del temps de Colon, tenen relació amb sant Esteve i este convent salmantí.
Construït als segles XIII i XIV pels dominics sota els ciments
d’una antiga església romànica que hi havia, una vegada dins, trobem una església gòtica de
tres naus, un convent i un claustre amb sales als voltant. De tot el que en
un principi es construí hi ha poc. L’edifici
quedà consagrat quasi des del començament com a centre d’estudi i docència de
la teologia. Però és al segle XV i XVI
quan arriba al màxim esplendor.
Són molts el personatges importants que hi deixaren petjada, però cal
destacar al frare Diego de Deza, protector de Colon, en el temps quan se situa l’arribada
del genovès a Salamanca i l’estada al convent, on el navegant trobaria el recolzament
que li donaria després la junta dels professos salmantins.
 |
| A Fray Diego de Deza, protector de Colon. |
Al segle XVI el màxim teòleg va ser el frare Francisco de Vitoria, iniciador de l’escola salmantina i creador del dret internacional i
defensor dels drets humans que s’aplicaria als indígenes d’Amèrica. I és que la
història del convent es completa amb l’aportació evangèlica en Amèrica i Filipines.
L’any 1509 els frares d’este convent es comprometeren en la tasca missionera de
les noves terres descobertes per Colon i l’any 1510 arribaren a la illa La Española.
És on el frare Anton Montesinos, l’any 1511, va predicar el primer sermó a
favor dels drets dels indis, després s’uniria la persona que més es coneix fent esta tasca evangèlica,
fray Bartolomé de las Casas, que es va convertir i es va fer dominic, per
efecte dels sermons de Montesinos al mateix convent de La Española.
Les guerres i política posterior van espoliar documents i tot el que hi havia
de valor, l’edifici quedà ruïnós. Sortosament, a finals del XIX un grup d’intel·lectuals
es mobilitzaren per a la recuperació i posterior restauració. Quan de nou
arribaren frares a ocupar-lo a les darreries del segles XIX es quan se li va
donar l’empenta per a la total restauració.
I a l’any 1897 es converteix en lloc d’estudi general de teologia i passà a
ser facultat de teologia l’any 1947.
Actualment hi ha 30 religiosos dedicats a predicar i a la docència de la teologia.
Són predicadors i ja la façana del convent és una manera de predicar de manera artística,
no em pare amb detalls, sé que em quedaria curta, hi ha estudis específics que
ho detallen.
La façana és una joia arquitectònica i artística.
 |
| la façana. |
També ho és el claustre del segle XVII. Entrem-hi.
 |
| Claustre |
Passe per davant del confessionari
de santa Teresa i em crida l’atenció. Pare i escodrinyant què pot ser entre
dins i prenc seient. I de sobte m’emporte un ensurt quan m’apareix la santa en un audiovisual
que sembla tan real que no sé si li he de contestar o no a les preguntes que
fa. Em ric una estona de la meua reacció. I és que el convent va tenir gran
importància durant la contrareforma assistint a moltes demandes de santa Teresa,
també de san Ignacio de Loyola.
 |
| Santa Teresa...sembla la santa vertadera... |
Vegem l’escala de Soto construïda entre 1553 i 1556. El nom ve pel mecenes
Fray Domingo de Soto, catedràtic de la universitat i confessor de l’emperador
Carlos V. I té importància per haver-s’hi fet emprant una tècnica revolucionaria
i nova recolzant-se només amb els murs, en voladís, creant un espai lliure que
permet el pas des de la part baixa del claustre a la part alta.
 |
| L'escala de Soto. |
I el que destaca i m’agrada molt és l’església. És una nau de 84 metres de
llatga per 14’50 d’ampla i 27 alta i 44 en el creuer. Art i més art, harmonia
per tot arreu. S’hi respira pau. Llig una curiositat: l’altar major és de josé
Churriguera i es va emprar per a fer-lo 4000 pins que el duc d’alba manà talar.
Es va enllestir l’any 1693.
 |
| L'esglesia és una meravella i les istema d'espills ajuda a observar-la millor. |
 |
| El claustre des de la part alta. |
 |
| Llibres exposats que contenen la seua història evangelitzadora. |
Seguim a l'esglesia però mirant-la des d'altres prespectives.
Eixim contentes pel que hem vist, l’església és una meravella. Els sistema
d’espills que ja havia vist en altres llocs és molt vàlid per a admirar
sostres sense necessitat de girar el coll cap amunt. En este església els fan
servir i ajuda a valorar la bellesa que hi ha.
Mentre caminem buscant l’eixida, anem de nou pel claustre on també hi ha
espills que mostren els sostres i a més a més hi ha una exposició amb elements
de l’Amèrica colonial i indígena dels temps de l’evangelització.
Un rètol explica qui eren els primers frares en anar a Amèrica a predicar.
I també a les parets que envolten els claustres hi ha frases, exemples
d’humanitat, en les que s’expressa el desig de l’ordre dominica d’implantar
drets en Amèrica.
QUADERN DE VIATGE, primavera 2016, SALAMANCA.
