IBI (ALACANT): El Museu de la Biodiversitat

Un museu amb una clara finalitat: sensibilitzar i conscienciar sobre la importància d’adoptar mesures responsables i de respecte front al medi ambient i aconseguir un món més sostenible i millor conservat.

Hui estic en Ibi amb els companys de classe de La Nau Gran, universitat d’Ontinyent, i el professor de cultura científica, José Cantó, que està impartint-nos el mòdul amb el que finalitzarem el curs. I és que hui la classe la rebrem a un museu, una de les millors maneres d’aprendre, fent observació directa, no llegint papers ni a traves d’imatges en pantalla.

Es tracta del museu de la biodiversitat d’Ibi, que fa poc va fer els vint anys de la inauguració, concretament va obrir les portes el 30 de setembre de 2004. Es creà amb la intenció de sensibilitzar i conscienciar les persones a que adopten conductes responsables, de respecte al medi ambient i contribuir a la creació d’un mon més sostenible i millor conservat.

Arribem al poble d’Alacant famós pels joguets, un poble al que he anat moltes vegades concretament a AIJU, l’institut tecnològic del producte infantil i d’oci, i també he estat moltes vegades  a l’entranyable museu del joguet, que sempre que l’he visitat m’ha semblat preciós i ben organitzat, atractiu per al xiquets i xiquetes que miraven bocabadats els joguets que empraven els seu pares o iaios.  

El museu de la  biodiversitat està cèntric.

Entrem i pense que igualment els xiquets s’hi poden bocabadar en el que hi ha a l’interior de l'edifici, que ja té la seua història particular, perquè fou la fàbrica de joguets dels germans Payà, fundada en 1905. Es nota l’antiguitat en els rajols que trepitgem on encara hi ha restes d’oli de quan l’edifici era fàbrica. Per a no oblidar este passat, el museu ha volgut deixar una bàscula de l’empresa que emprava per a pesar.

Este museu és didàctic i atraient, amb els animals naturalitzats o racons especials, com el del naturalista, que recorda als viatgers exploradors que descobriren i estudiaren la fauna i flora des de l’antiguitat clàssica. També hi ha vitrines plenes d’animals curiosos i cridaneres làmines o quadres.

Al museu hi ha exposicions permanents i altres itinerants. Sala a sala observem diversitat de fauna i flora de diferents ecosistemes.

Un jove guia, molt expert, comença a explicar-nos amb passió tot el que hi ha al museu. Només per escoltar-lo val la pena la visita. Escoltem i ens empassem de coneixement i de conscienciació de maneres correctes d’actuar.

En primer lloc parem l’atenció en la sala dedicada a la biodiversitat amenaçada, tràfic il·legal d’espècies i espècies invasores. És una sala pintada de negre perquè és "negre" i dolent el que ens conta.

El guia ens fa saber que cap animal que veiem ha estat sacrificat per al museu, tot ha arribat per donacions a la universitat per part d’entitats estatals o internacionals que vetllen pels animals, i també hi ha altres elements i animals  exposats que  foren  confiscats  a les duanes. Ens explica com funciona el tràfic d’espècies, i ens adverteix dels greus problemes que està provocant la desaparició de milers d’espècies a causa del mercat negre internacional. Alhora que l’escoltem llegim els cartells que informen sobre la crueltat humana per caprici o per diners.

Els animals exposats posen els pèls de punta quan sabem com han arribat al museu. Com exemples està la pell d’os polar que arribà a l’aeroport enrotllada junt a altra, segurament per a fer-la servir d’estora. També estan les boes o els cocodrils, amb una preuada pell amb la que es confeccionen bolsos, sabates i tapets... quina barbaritat! O les caixes plenes d’insectes i aràcnids de diferents colors, grandàries i formes...hi ha una dent d’orca i el guia ens fa saber que l’orca no és de la família de les balenes, sinó dels dofíns. Ens adonem que teniem una idea preconcebuda equivocada.

Este xic és convincent, creu el que ens conta, transmet el que pensa. Me l’imagine fent explicacions a grups d’escolars i quant que aprendran els menuts sobre els animals,  grans com els ossos, cocodrils...

O  sobre els elefants, tan buscats per treure’ls els marfil...

...o sobre els animals menuts com papallones...

Veiem una cloïssa gegant...la més gran del món, que pot arribar a metre i mig,  pesar 300 quilograms i viure més decent anys...

...i un vespó asiàtic ...

Després passem a la sala dedicada a la biodiversitat mediterrània, on seguint la mateixa línia expositiva a través de vitrines, observem les espècies del nostre habitat. També en els cartells podem llegir informació. En trobem sobre els  pous de neu, construcció característica de les nostres muntanyes per a fabricar gel. També hi ha  elements característics en les feines de camps al mediterrani.

Els habitats  més característics són en els aiguamolls, el món mediterrani i les estepes cerealistes. Parem l’atenció en cada part: primer en els aiguamolls i zones costeres, amb vitrines on hi ha exemplars de cormorans, ànecs, o un gran flamenc...

La segona vitrina en la que parem l’atenció és el bosc on podem apreciar gran diversitat de flora...

...i fauna mediterrània: genetes, aus menudes diverses, falcons, mosteles o “comadrejas”, eriços...

L’àguila reial presideix la sala. Felix Rodriguez de la Fuente va fer molt a favor de la conservació d’esta espècie.

L’última vitrina que veiem en esta part, està dedicada a les estepes cerealistes: hi ha perdius, codornius...i dos  pulardes una femella i un enorme mascle...

El recorregut continua amb la part expositiva sobre insectes.

Després passem per la selva tropical iberoamericana on s’hi troba la major diversitat del planeta, cobrint un 6 per cent de la superfície terrestre.

També està la sala dedicada a la sabana africana un ecosistema molt ric,  important i representatiu a nivell mundial.

A més a més al museu hi ha exposicions temporals o itinerants.

I s’acaba el recorregut amb un espai dedicat al món micologic, el dels pebraços o bolets, rovellons o esclata-sangs... cada zona té la seua manera d’anomenar-los...Està en un racó que en estos moments trobem decorat per uns murals fets per escolars, uns murals preciosos...

Realment pense que el que fan és una tasca lloable, cal ressaltar de nou el fet que hi estan des de fa més de vint anys,  que des de la universitat d’Alacant, a través del centre Iberoamericà de la biodiversitat i l’ajuntament d’Ibi estan desenvolupant activitats culturals centrades en la conservació de la biodiversitat, el medi ambient i la divulgació científica. Cal dir-ho i repetir-ho per a que tothom conega el lloc que des de 2007 forma part de la xarxa de museus i col·leccions museístiques de la Generalitat Valenciana, la qual cosa li permet signar convenis de col·laboració amb importants entitats i poder enriquir el museu.

Si es va amb més temps es pot complementar el museu amb la visita al jardí botànic, nosaltres deixem esta part per a altra ocasió.

En resum, m’ha agradat molt la tasca divulgativa i científica que fan. M’agrada perquè és un museu viu, dinàmic i molt interessant. Em dona pesar que siga tan desconegut. La realitat, pense, que tanta fama per la industria del joguet a Ibi li fa desmerescuda ombra. I és injust. 

La nostra ha estat una visita completa en la que hem apres molt. Aixi dona gust rebre classe!

QUADERN DE VIATGE, IBI 9 de JUNY de 2025

DÉNIA ( ALACANT) II PART: ELS MUSEUS

Dénia es més que platges. Pocs turistes d’arena i sol entren als seus museus, que expliquen la importància de la ciutat en el passat. I si no se sap el passat no es pot entendre el que és en l’actualitat.

Després de mostrar-vos la ciutat amb el seu castell, us mostre els quatre museus, que a més a més són gratuïts perquè estan gestionats per l’ajuntament.

MUSEU D’ARQUEOLOGIA

Primer entrem al museu d’arqueologia situat en la Casa de la Marquesa de Valero de Palma al carrer Cavallers. Abans el museu estava al castell. Fa poc, en octubre del 2024, s’obri està nova ubicació adaptada als nous temps amb l’ús de noves tecnologies que complementen l’exposició. Hi trobem altra manera de contar la història.

El museu és un recorregut per la història de la ciutat, sempre vinculada al port i la relació entre cultures, a través de les peces trobades en excavacions, dels ibers, els orígens, fins al barroc. El museu es divideix en quatre àrees que corresponen a diferents èpoques de desenvolupament: Dénia ibera, la romana, la islàmica i la medieval i moderna fins al segle XVIII. Els panels informatius fan un resum de la història, és interessant llegir-los.

En l'edifici, a banda de la part del museu, hi ha una xemeneia original, així com alguns mobles i ceràmica. També fotos familiars. 

MUSEU D’ETNOLOGIA

En eixir, entrem al museu etnològic dedicat al segle XIX, que està tot just al costat, al mateix carrer Cavallers. Fou inaugurat en 1991. El museu està en un edifici del segle XIX prototip de famílies burgeses enriquides amb el conreu, elaboració i comercialització del raïm de la pansa.

En la planta baixa hi ha una exposició: "Els efimera” formada per cromos i etiquetes, alguns  relacionats amb la pansa, creats sense intenció de perviure en el temps. Tanmateix, hi són, a més a més aportant informació sobre l’època quan foren creades.

A l’edifici s’han conservat elements ornamentals originals. En la primera planta estan les habitacions de la casa, el paviments ceràmics m’agraden, són de Manises i es feren al voltant de 1900. Hi podem veure indumentària, joies, instruments de treball i enes de la vida quotidiana en la segona meitat del segle XIX. També fotos antigues que mostrem com era i que hi havia en la ciutat d’aleshores.

En la segona planta se centra en el procés de la pansa. Amb eines i objectes relacionats amb la tasca. Hi s’explica clarament amb retalls de premsa i anuncis de quina manera Dénia va ressorgir i tornà a viure una etapa d’esplendor com la de l’època musulmana.  El conreu i comercialització de la pansa seria el motor econòmic per al desenvolupament turístic i també cultural donat que la burgesia gaudia dels avanços del moment. El port jugà un paper important donat que eixia del mar capa  Anglaterra, el nord d’Europa o Amèrica.

MUSEU DEL JOGUET

El museu del Joguet situat al centre històric de Denia, en l'edifici de l'antiga estació de tren de la línia Dénia-Carcaixent, mostra la indústria joguinera de Dénia des de 1904 fin a 1960.

En la planta baixa trobem el Centre d'Art L'Estació, espai que alberga exposicions temporals. En una de les sales hi ha una exposició de pintura. A l’entrada veiem una locomotora, com símbol del que l’edifici era temps enrere. La Vieta va ser la línia de ferrocarril  de via estreta que  unia les localitats de Carcaixent i Dénia. Va funcionar des de l’any 1864 fins a 1974. La línia tenia, sobretot, una funció comercial, ja que permetia l’exportació de cítrics (especialment, taronges) als ports de Dénia i Gandia.

En altra sala hi ha la col·lecció de l’associació d’amics del joguet de Dènia. Esta associació és la que impulsà la fundació del museu l’any 1999 i col·laborà amb l’ajuntament donant peces representatives de diferents èpoques. És un tast del que anem a veure, no és el museu pròpiament dit. Cal pujar a la primera planta on està l’exposició permanent.

Pugem hi. Al Museu del Joguet s'hi mostren joguets fabricats a Dénia des de principis del S. XX fins a la dècada dels 60, l'ampla varietat dels quals  ens revela la importància de la indústria joguinera a partir de l'any 1904. A principi del segle XX, la primera indústria joguinera a Dénia està dedicada exclusivament a joguets de llanda litografiada amb maquinària i models importats d'Alemanya. Deu anys després, als anys vint, es crea una fàbrica de joguet de fusta, tornejat, envernissat, decorats amb aplics metàl·lics i amb aprimorats acabats.

El joguet dels anys cinquanta i seixanta és, per excel·lència, el de fusta. Tot i l'encara sanejada producció de tricicles, bicicletes o patinets amb orígens en les primeres dècades del segle, i a pesar de la luxosa producció de cotxes de pedals, avions i tartanes de metall, és la fusta i els colors que l'acompanyen, l'empremta més emblemàtica que durant aquestos anys aconsegueixen memorables quotes de popularitat.

Hi veiem cuines, jocs de birles, anelles... Ressalta la producció de l'època que creà des de flotes de cotxes i avions de pedals i altres enginys amb rodes, fins a carros, camions, trens, que reprodueixen els grans transports per terra, també per mar. Al museu hi ha molts vaixells grans i menudets...m’agrada i representen la localitat. M’encanta el conjunt de joguets de la platja, que tenen de fons una fotografia.

MUSEU DEL MAR

I parlant de mar i platja...queda per veure el Museu del mar, situat en l’esplanada Cervantes, al port. Hi és des de 2019. A Dénia, amb tanta tradició pesquera amb un port estratègic i història de batalles i naufragis, no podia faltar.

L’edifici era l’antiga llotja on es venia i subhastava el peix que capturaven cada matí les barques de la població i que va tancar el 1997. L'edifici va quedar en desús a causa del seu mal estat, fins que el 2019 va tornar a obrir, mostrant una cara renovada després de llargues obres per restaurar-lo i modernitzar la seua imatge.

Hi ha més de 400 peces arqueològiques i etnològiques relacionades amb el mar, datades des del segle VI aC fins a principi del segle XX. Hi ha fragments de ceràmica, fotografies... àmfores, botiges, càntirs, gerros o sondes o dos escultures franceses enfonsades a Dénia. Hi ha moltes curiositats com una càmera de fotos, accessoris i materials de fotografia de finals del segle  XIX. A més a més, hi ha expositors i una pantalla audiovisual que complementen sobre diferents temes referents al mar i l’ofici.

La majoria de les peces provenen de donacions realitzades al llarg de les últimes dècades, les quals o bé es mantenien en magatzems esperant a veure la llum o formaven part de les exposicions d'altres museus de la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, NAU GRAN, GENER 2025

MUSEU de CERÀMICA DE L’ALCORA (Castelló)

De L’Alcora destaca la seua artesania, única, procedent de la Real Fàbrica del Comte Aranda.

Venim de Vilafamés de passejar pel poble i gaudir del seu gran museu d’artcontemporani... Doncs ara anem a altre museu, al de la ceràmica de l’Alcora. I  anem directament, el poble no el visitem. I és millor no fer-ho després de la bellesa del poble veí de Vilafames del qual dista només uns vint minuts en cotxe. Hi hauria comparacions... així que tal volta en altra ocasió li dediquem tot el temps a la visita a l’Alcora sense tenir temptacions de comparar. Està clar que cada poble té les seues singularitats, i este, amb més de 10000 habitants també les tindrà. 

L’Alcora ha estat reconegut històricament per la ceràmica produïda per la Reial Fàbrica de Pisa (Loza) fina i porcellana i és just el que anem a veure.

És el museu al voltant de la fàbrica tan important fundada en 1722 pel IX comte de Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, després de visitar fabriques a Marsella, Nevers i Moustiers. En desaparèixer la casa dels Aranda en 1798 la fàbrica experimentà un període de declivi. En l’actualitat la indústria de ceràmica a l’Alcora competeix amb moltes de la zona. ​

L’autobús aparca davant l’antiga fàbrica...ja queda poc del que era. S’ha fet restauració de la façana.

De camí al museu no puc evitar parar en detalls que em criden l’atenció, com la façana de l’ajuntament o l’edifici del Sindicat agrícola... o l’església a de la Asuncion del segle XV-XIX. També veig ceràmica moderna en parets, m’aprope al cartell explicatiu i veig que és una obra premiada, és com un mur dins d'un mur.

Parem davant d’un cridaner panell ceràmic. Està en l’arc gòtic adossat a una antiga casona, prop de la plaça de l’església. Fou inaugurat l’any 2016 i elaborat de manera manual seguint l’estil de la Real Fàbrica del comte de Aranda del segle XVII. Representa una arrelada tradició, la del rotllo, que commemora el milacre del patró San Cristòfol, amb la romeria dels infants. 

Us conte un poc de què tracta.  Segons conta la tradició popular l’inici de la romeria data del segle XVIII, quan en una època de greu sequera que perjudicava els camps, es resava tothora el sant per a que ploguera. Calia fer més. Les autoritats decidiren que foren el xiquets menors de set anys el que anaren a l’ermita de san Cristòfol i des d’alli, més prop del cel, resaren suplicant l’aigua. Els resos dels infants van fer efecte. Va ploure i el conreu es va salvar. En agraïment una veïna donà sacs de farina amb els que s’hi feren rotllos que es distribuïren per tots els xiquets del poble. Esta festivitat declarada d’interès turístic provincial des de 2009, atrau milers de persones de tota la regió.

​El museu està ubicat en una casona construïda en 1907, primer pertanyia a Juan Gil del Castillo i després a la familia Nomdedeu fins a 1988, quan l’ajuntament la comprà per a crear hi el museu de  ceràmica. Són tres pisos en els quals hi ha al voltant de 1000 peces distribuïdes en tres exposicions: la Ceràmica de l’Alcora (de la Reial Fàbrica del Comte D’Aranda fins als nostres dies), Terrisseria Popular i Ceràmica Contemporània. La planta baixa acull exposicions temporals. L’edifici té un pati al primer pis al voltant del qual estan les sales. 

El pati està cobert d’alumini i metacrilat. Hi ha decoració en rajols de principis del segle XX.

Entrem en una sala de la primera planta on un gran panel mostra com era la fàbrica i distintes vitrines guarden les peces procedents de la Reial Fabrica. Més de dos segles i mig de producció, principalment vaixella de pisa,”loza”  fina i porcellana.

Hi veiem des des de les primeres peces amb influència de les terrisseries franceses de Moustiers, d'estil barroc als conjunts rococó. Hi ha molt, més de 300 obres de la fàbrica: centres de taula, amb ramells de flors, piràmides amb amorets, aiguamans, escrivanies,  pots de farmàcia...

La Reial fàbrica de Pisa i Porcellana fou fundada pel IX comte d’Aranda en 1727 amb el vist-i plau dels Borbons i la seua Cort. El comte va saber elegir el lloc per establir la fàbrica, sabia de la tradició alfarera que el poble ja tenia i que tenia al voltant recursos i materials que necessitaria. A més era un coneixedor  de la gastronomia francesa, la qual cosa propicià que intruduira en Espanya la vaixella, primer per abastir a l’aristocràcia francesa que havia vingut amb Felip V i desprès a partir de Carlos III a la noblesa no cortesana

Al museu també s'exposa una col·lecció de plats d'engany amb relleus de fruites policromades. Semblen reals! Era una manera de fer broma...com un joc..

M’agraden els panells ceràmics, que hi ha en diferents sales i de diferents grandàries: enormes, grans, menuts, diminuts...

Cal mirar i llegir-ho tota la informació complementària. Sempre hi ha dades interessants. Entre unes peces amb papallones delicades dibuixades veig una gran placa rodona. Representa l’al·legoria de la Pau i l’abundància. Fou un obsequi del Comte de Aranda, quan era ambaixador en Paris, als diplomàtics que prengueren part en el Tractat de Paris de 1783, el que posà fi a la Guerra de la independència de les colònies d’Amèrica del Nord.

Entrem a una sala on hi ha exposada una sèrie de peces especials, no són de luxe, com les que hem vist fins el moment. Són peces que comercialitzaven els traginers en mercats ambulants. Estan decorades senzillament amb floretes, branquetes o fruits, generalment en color blau, groc i ocre. I són especials perquè un quadre de Goya, un que es conserva al Museu del Prado de Madrid les immortalitzà. I és que la cerpamica de l’Alcora era universal. El quadre que Goya pintà en 1879 és “El Cacharrero”, d’estil rococó representant una carrossa de nobles que es paren per veure els plats i vaixelles que exposen a la venda els arriers de l’Alcora.

Hi ha un secció dedicada a làpides sepulcrals del seglel XIX...realment curiosa per la gran informació que aporten.

No ens cansem de mirar...hi ha molt...i de tot, la majoria són peces delicades...peces de luxe només destinades a un sector de la població.

Pugem una espectacular escala que es conserva del passat, feta amb ferro colat...Que bonica!

La segona planta conserva les bigues del sostre. En estes sales veiem representada la tradició terrissera popular de l’Alcora, la majoria de les peces són de la família Nomdedéu, els últims canterers de l’Alcora, què tancaren la seua terrisseria en 2002 després de 7 generacions i més de 200 anys d’ofici. 

Hi ha cànters, botiges per a l’aigua, gerres d’oli,i per a conservar aliments, llibrells, menjadorsi bevedors  per a animals, cossis per a la bugada...eines de cantereria...un antic torn  de peu...

L’última part del museu que visitem està dedicada a la ceràmica contemporània. Veig que moltes de les obres estan premiades. De sobte recorde el panel que he vist pel carrer que també era una obra premiada. I és que a l’Alcora mantenen viva la tradició ceramista i la potencien amb un concurs que començà en 1981 sent nacional i des de 1999 ja és convertí internacional. És un concurs que cada dia té més prestigi i han guanyat per artistes espanyols però també de Finlàndia, de la Xina, del Japó, d’Àustria, de l’Argentina, del Regne Unit...

Hi ha molta varietat d’obres i d’estils...unes són bocabants, altres estranyes, hi ha ben curioses i algunes que trobe realment precioses.

Ja queda clar que l’Alcora és important per la seua ceràmica però caldria afegir que també se la coneix per la seua “Rompida de la hora” una tradició del divendres sant en la qual milers de tambors sonem a l’hora, festivitat declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i Festa d'Interès Turístic Autonòmic i Bé d'Interès Cultural. 

Tal volta estaria bé tornar per Pasqua i presenciar en directe l’expressió dels sentiments per la mort de Jesús mitjançant l'estrèpit so de bombos i tambors. Estaria bé escoltar en directe com els carrers del nucli antic de l'Alcora retrunyin amb força. 

És l’excusa perfecta per fer la visita de poble completa.

QUADERN DE VIATGE, VILAFAMÉS i L’ALCORA, OCTUBRE 2024 NAU GRAN