Diuen que
s’estima més el que es coneix i només entrar a Hamburg dic que m’agrada. Tal volta és perquè em sé el plànol
de la ciutat quasi de memòria.
Estem al nord d’Alemanya, a Hamburg, que és la segona ciutat més poblada
del país després de Berlín. Només entrar-hi m’agrada. No sé per què, si per
l’ambient, pel color, per la gent que veig…no es pot explicar però a mesura que
passen les hores l’atracció és més gran. Diuen que s’estima més el que es
coneix i en este cas sense haver
trepitjat encara la ciutat sembla que ja he estat en ella perquè em se el plànol de la ciutat quasi de
memòria, com el de Berlín. Tots dos els he estudiat en profunditat per
orientar-me sense dificultat. Eixe detall fa que tot el que veig ho situe
mentalment i sé en quin punt de la ciutat estic.
Siga el que siga Hamburg m’ha captivat des del primer instant. I sóc
plenament conscient que l’únic que faig en estos dies és un tast.
Quan s’escolta el nom de la ciutat sempre ve al cap l’hamburguesa de menjar.
Els orígens de l’hamburguesa es remunten al segle XII. Els tàrtars col·locaven
trossos de carn crua entre la cadira i el llom del cavall per reblanir-los
mentre cavalcaven, fins que estaven prou tendres per poder menjar-se’ls. El
costum va passar a Rússia. Allà pel
segle XVll els vaixells d‘Hamburg tornaven a casa el filet tàrtar, eren
porcions de carn picada salada, fumada, mesclada amb molles de pa i ceba. Eren
molt duraderes i per aixo resultaven un aliment ideal per a les llargues
travessies per mar. Els emigrants que arribaren a EEUU procedents d’Hamburg
van seguir preparant-les i servint-les en entrepà.
Entrem a la ciutat d’Hamburg pel districte urbà d’Altona el més occidental
a la dreta del riu Elba.
Passem pel barri de Sant Pauli, el Barri Roig, el creat antigament pels
mariners per a esbarjo després de la jornada de treball, un barri amb tanta o
més fama que el d’Amsterdam. És gran i està ple de clubs, sex shops,
restaurants, bars nocturns, sales de joc i molts prostíbuls... En el barri la
prostitució és legal. De dia tot l’ambient festiu solament apte per a adults no
es nota, només si mirem les façanes que
clarament especifiquen què són i que venen.
De nit canvia, això diu qui ho ha vist. Nosaltres no arribem a fer l’escapada nocturna per esta zona i dediquem
el temps a altra. Hamburg té tant a veure! En tot cas per als seguidors dels
Beatles han de saber que en clubs d’estos carrers del Barri roig hamburguès, és on van tocar als
anys 60 del segle passat, abans de
convertir-se en el fenomen mundial.
La ciutat barreja edificis moderns
amb els restaurats després de la guerra, seguint els plànols fidels als originals.
Observe que molts edificis tenen balcons i és que als hamburguesos i hamburgueses
els agrada aprofitar els moments de bonança en l’oratge quan eix el sol. Passem
pel centre de congressos i el pirulí que està d’obres.
A Hamburg hi ha un gran llac artificial, el llac Alster, dividit en dues parts, un llac més menut i bonic
ple d’aus aquàtiques com ànecs, cignes...i el més gran que s’utilitza per a fer
activitats nàutiques i activitats a l’aire lliure.
La primera mirada de la ciutat pràcticament
és a traves del cristall de l’autobús. El millor és anar a peu d’un lloc
a altre i ho fem en les següents mirades i passejos. Les distàncies no son
llargues i el casc històric està tot junt.
De lluny veiem una església sense reconstruir conservada com monument
commemoratiu, és sant Nikolai , era una
de les cinc esglèsies protestants més importants de la ciutat. Només s’erigeix
impassible al pas dels temps la seua
torre gòtica, no va ser destruïda perquè l’alta torre servia als avions
bombarders per ubicar-se. Entre 1874 i 1876 va ser l’edifici més alt del món.
Anem veient i anem fent-nos una primera idea de la ciutat veient petjades
del passat històric i també com a va
canviant arquitectònicament. Veiem un bar espanyol.
El que més m’agrada d’Hamburg és
l’harmonia que s’hi respira analitzant
el conjunt total: els nombrosos canals i ponts,
els edificis antics i moderns, les avingudes, les places o carrers
estrets... hi ha una elegància innata que poques vegades es troba en altres
ciutats.
És una ciutat molt agradable per viure, encara que diuen que és molt cara,
encara no ho he comprovat. En tot cas recomane esta ciutat encara que siga
només per conèixer-la. I si un hotel és car, des del mes de setembre del 2029
hi ha altra manera d’hostatjar-se en estiu més econòmica i realment molt
original. Al centric hotel Pierdrei han instal·lat un area d’autocaravanes al
sostre de l’hotel, la qual cosa proporcionar unes vistes privilegiades de tota
la ciutat.
També destaquen monuments com l’Ajuntament que és un edifici del segle
XlX. Té una torre de 112m i la façana té 111m de llarga.
S’hi pot entrar al cancell i al pati interior on hi ha una font que
representa a la deesa grega de la salut, Higia. La font es va crear per
recordar l’epidèmia del colera que va afectar la ciutat a finals del segle XlX.
En la plaça de l’ajuntament veiem unes elegant sporxades, alsterarkaden, d’estil renaixentista que acullen tendes
sofisticades i cafès distingits junt al canal.
Altre monument important és l’església
de San Miguel, una de les cinc principals i la més famosa. L’església barroca protestant més gran del Nord
d’Alemanya. Tot un símbol. San Miguel està prop del casc antic i del port, des del riu Elba. Arribem a la porta de l’església. Trobem a
l’arcàngel San Miguel, en una escultura de bronze en al pòrtic de l’església guanyant al diable.
Entrem dins i bocabada: per l’amplitud, per la llum, per la part daurada
que ressalta amb el color blanc
predominant, pel púlpit, per l’orgue i per la singularitat d’estar plena de
llotges “palcos” i llocs reservats amb seients diferenciats dels que ocupen la
part central. Sembla un teatre i en certa manera a les esglésies protestants
ho són perquè els orgues i la musica que interpreten tenen un paper primordial
en les celebracions. Quan entrem estan tocant
una peça musical, deu ser un assaig, i l’orgue sona de meravella. Ens
conten que són els estudiants de la facultat de música els privilegiats que el
toquen. En els oficis religiosos tothom té un llibre de cants i semblen
miniconcerts.
La història de l’església de St Miguel comença al segle XVII quan uns
fervorosos catòlics decidiren construir una capella a san Miquel arcàngel. La
fe va créixer i l’església cada vegada requeria ser més gran. Per diverses
circumstàncies al segle XVIII quedà
destruïda. I de nou es reconstruí ja en estil barroc i amb la torre pràcticament
com la que té actualment. De nou un incendi l’arrasà i en la nova reconstrucció
a meitat del segle XIX ja s’utilitzaren materials moderns com acer o ciment.
Durant la II guerra mundial de nou va
ser destruïda i a partir de 1952 s’inicià la restauració que s’enllestí l’any
2009. Així que esta que veiem és la tercera edificació religiosa sobre els
mateixos ciments.
En la
cripta està enterrat el músic Carl Philipp Emanuel Bach, un dels 20 fills que
va tindre el gran compositor Johann Sebastian Bach.
L’església té un ascensor que permet pujar fis a la part alta de la Torre.
De l'edifici destaca la torre verda de coure amb un gall. Ja sé que significa el gall, que l’església abans de ser protestant era catòlica. La torre té 132 metres, la segona més alta d’Hamburg, originàriament est va
construir en fusta i coure però es va revestir en acer per reforçar-la. Té un
campanar i un rellotge que malgrat no semblar-ho des de baix té dos metres i
mig de diàmetre i les seus agulles i els números estan revestides de pa d’or.
Com m’agrada Hamburg.
Anem a buscar un dels carrers més antics, el carrer Deichstrasse,
on es va iniciar el gran incendi de 1842. Hi
troben un conjunt de cases supervivents, de les més antigues de la ciutat construïdes al segle XVIII. És una zona agradable, amb carreronets estrets que donen al canal. S’hi
veu l’edifici de la Filarmòniva on ambé volem anar. És una manera de fer-nos idea
de com era el barri antic de mercaders.
Alguns edificis de la ciutat semblen vaixells, es nota l’ambient marítim
que s’hi respira en l’ambient. Cert que el port i el riu són l’anima de la
ciutat.
El Chilehaus és una meravella arquitectònica. Són oficines i es va
construir l’any 1922 en rajola de pedra
color cafè. És edifici Patrimoni de la humanitat per UNESCO des de l’any
1924.Cert que sembla un transatlàntic amb singulars murs corbats convergents en
una forma similar a la proa de vaixell i els balcons semblen la part de la
coberta.
Un edifici singular com pocs, que a més a més veiem de nit il·luminat
ressaltant la silueta. No pot ser més bonic. Hi ha molta animació en els baixos.
Pero, de tot, el que més destaca d’Hamburg és el seu port, és un dels més
grans del món. Mereix capítol a banda fent un passeig en ferry, així com
també el fet de creuar el túnel subterrani Elbe tunel, visitar els magatzems patrimoni de la Humanitat les SPEICHERSTADT o fer un passeig caminant vora
riu fins arribar a la Filharmònica.
Ho explicaré tot a poc a poc.
QUADERN
DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019
