FOTOS i MÚSICA: LLAC ROIG a ROMANIA

 

Un turistic lloc, remans de pau, format per aigues tranquil.les i muntanyes altes al voltant.

FOTOS I MÚSICA: monestir IZVORUL a Romania

 En Rumania hi ha molts monestirs...tothom visita els pintats, els importants, jo també, però és bonic també coneixer els que encara estan funcionant, i veure-hi les monges com viuen i què fan.

FOTOS i MÚSICA: La fortalesa de PREJMER a ROMANIA

 

Entrar-hi és entendre part de la història, la manera de viure i defensar-se...

Entrar-hi és imaginar el patiment pel qual passarien tantes i tantes families en temps de guerra...

FOTOS i MÚSICA de BUCAREST a ROMANIA

 

Bucarest...art i història en la capital d'un precios i variat pais.

MÚSICA: 

tradicional romanesa

DESCOBRINT ROMANIA

Ens anem a Romania? Doncs anem-hi… agafem un vol cap a Bucarest. També s'hi pot anar amb autobús o tren creuant països europeus... però es fa etern, encara que, a canvi es veuran preciosos paisatges.

No oblides entrar als enllaços per saber més...

Hui us mostre un trajecte per Romania però avise de bestreta que el país té molt més, ho sé. Tal volta en altra ocasió torne al país per veure el que en esta ocasió no he vist, tal volta ho faça. Un país necessita moltes mirades per conèixer-lo, per entendre’l, mirades que sent del mateix lloc, si es distancien en el temps canvien perquè la societat evoluciona.

Actualment hi ha molts vols directes a Bucarest, hi ha molta oferta, trieu el que vos convinga. Jo agafe un vol nocturn des de Madrid i en no res hi sóc, només un poc més de tres hores. Abans d’anar-hi només tenia referència del país pels romanesos establerts al meu poble, i també he tingut alumnes que m’han contat sovint com eren les seues cases, les seues aldees o ciutats. També no oblide, de la meua època d’adolescent, una gimnasta, una  heroïna, Nadia Comaneci que a l’any 1976 es convertí en llegenda en les olimpíades de Montreal. Nadia tenia 14 anys i era menudeta, als jocs olimpics els jutges li posaren 7 vegades un 10, ni el marcador estava preparat per a puntuacions tan altes.

Durant 20 anys el regim comunista va estar governant Romania. Va ser una època dura. I just uns dies abans d’iniciar el meu viatge, la nació esclatà en protestes contra el govern. Estaven  en contra de lleis que afavoreixen la corrupció. Hi ha molt que canviar a Romania. La majoria dels que protestaven eren els emigrants que vivien fora del país. En Bucarest només, s’ajuntaren entre 30000 i 50000 persones. Foren moltes i moltes persones reclamant a un veu.

Amb tot el que sabia, recordava i també havia llegit abans d’agafar el vol, vaig visitar el país... el que no tenia ni idea i va ser el primer que vaig trobar xocant, va ser comprovar que els bitllets eren  de plàstic i no de paper com estem acostumats.

El meu viatge a Romania va començar per la capital Bucarest. És fonamental fer una visita al centre històric i al Parlament.

Tenia un alumne, un xiquet romanès, que tots els estius anava a casa la seua iaia i sempre em  parlava de les gallines i dels pollastres...  i de les cases dels pobles amb els pous, la llenya per a passar l’hivern, el corrals dels animals... em contava sobre els carros arrossegats per cavalls, de les dones venent fruita pel carrer...En este viatge ho vaig veure tot. Gràcies Razwan per haver-me guiat previament amb les teues paraules esforçant-te per buscar la manera exacta per fer-te entendre.

SINAIA està a prop de Bucarest, cal anar-hi per visitar el monestir  ortodox que és una meravella. 

 I el palau de Peles també.

Després anàrem per la ribera del riu Prahova cap a Prejmer, una fortificació rural que és Patrimoni de la humanitat.

Férem parada en un monestir de monges, Izvorul,  que tenien  tallers artesanals:  de fusta, de pintura però no pogueren veure res...estaven de preparatiu religiosos...

Els paisatges de Romania són preciosos. Anàrem al Llac Roig.

I després anàrem pel congost de Bicaz, que actualment està ocupat per tendetes per al turisme.

De Bicaz, anàrem a la població de Piatra Neamt. 

Esta zona és un bon punt de partida per a visitar alguns dels monestir de Bucovina, els mes afamats del país.  Les joies de Romania. He de dir que quan vaig escollir Romania era per estos monestirs, que són meravelles, però al capdavall vaig trobar altres ingredients que el fan mereixedor de ser visitat. Abans d’anar als monestirs pintats, visitàrem Agapia, un convent de monges.

I amb este primer tast de vida religiosa seguirem cap alsmonestirs més afamats. Tots tenen pintures a l’exterior que els fan únics.  Visitàrem  Voronet i Humor, Sucevita i Moldovita. Només per veure’ls val la pena anar a Romania.

A prop dels monestirs, està Suceava on hi ha una fortalesa i  un museu de l’aldea amb representacions de les cases tradicionals.

Seguirem camí i paràrem a Campulung on férem parada per visitar un museu de la fusta.

Seguirem  pel Pas del Borgo, descrit a la novel·là de Dràcula...i el veiérem plovent i amb boira...en no res trobàrem l’hotel  Castel de Dracula, tot preparat per al turisme que busca una nit terrorífica. De tot el viatge que vaig fer és l’únic lloc on no tornaria, al castell, mal dit de Dràcula, encara que creuar el Borgo si que val la pena.

El trajecte continuà cap a Bistrita, punt de partida de l’afamada novel·la de Dràcula. Recorde els corbs! quants que hi havien!

Continuàrem fins a Targu Mures, una ciutat amb aires diferents...Molt bonica.

I també una preciosa ciutat Sighisoara, terra natal del Vlad l’empalador i dinàrem  en la casa natal del governant tan sàdic i amb tan pocs escrúpols. Vlad III va ser un dels personatges més importants i sanguinolents de la història del país, i és que per a assassinar els enemics emprava la tècnica d’empalar. Tanta barbàrie diuen que va ser font d’inspiració per a l’irlandès Bran Stoker per a crear el seu personatge mític de llegenda, el Comte Drácula, el vampir que xuclava la sang dels altres i convertia així en vampirs com ell. Els romanesos no creuen que va ser invenció, o no ho volen creure perquè els mouen interessos turístics, saben que va existir un personatge que vestia llarga capa negra i roja, i barret amb diadema i un cinturó amb la figura del drac. Dràcula significa fill del diable, i Vlad Tepes va elegir eixe malnom per a ell.

La ruta per Romania continuà cap a Brasov, una preciosa ciutat molt acollidora envoltada pels boscos dels Càrpats.

 I desprès anàrem cap a Bran i visitarem  el Castell, conegut com el de Dràcula, però que no és cert que fora d’ell.

Esta és la meua proposta, la que jo vaig fer. Sé que hi ha altres ciutats, altre paratges i monuments, però en viatges de curta durada s’ha de triar. Em vaig quedar amb ganes d’anar a la zona de Maramures per conèixer la seua gent i les esglésies negres de fusta Patrimoni de la Humanitat i també anar a Sibiu i tornar per estar més estar més temps gaudint de  Sighisoara, Brasov o Bucarest.

Però amb este primer tast, vaig tornar a casa amb noves imatges a la retina, moltes experiències i sabent moltes coses que no sabia.

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA estiu 2018

EL CASTELL DE BRAN a ROMANIA

El castell de Bran... diuen que és el  de Dràcula... però no és cert.

Bran, que està a 50 km de Sinaia i a 30 km de Brasov, té un castell al que han volgut traure profit turístic basant-se en la novel·la de l’escriptor Stoker. I és que a la novel·la, el comte Dràcula, el vampir, viu en un castell que se li pareix a este. I parle amb propietat perquè he llegit  la novel·la i ho sé. 

Segurament Stoker va agafar de referència este castell o altre de similar construcció i entorn. És  llicència de l’escriptor barrejar realitat i ficció. I passà el mateix amb el protagonista, el Dràcula romanès va existir, però no és com el literari. El personatge real va ser un príncep que a hores d’ara els romanesos encara el consideren com un heroi per haver lluitat contra els otomans. Era un heroi però també, de tots és sabut, era un  sàdic cruel i empalava als enemics. El príncep Dràcula era un sàdic però no era vampir. Stoker agafaria la idea del nom del príncep que pertanyia a la dinastia dels dracs i d’ahi el sobrenom i li va atribuir els poders o característiques dels vampirs segons llegendes del país que el autor va escoltar o llegir.

Vlad Tepes no va viure al castell de Bran, hi ha qui diu que només passà uns dies a la presó quan el portaven de camí a Budapest per a condemnar-lo. Vlad Tepes va viure en altre castell que actualment està en ruïnes.

 Molts romanesos, i el govern també, deuen estar farts de l’aureola llegendària que s’ha creat al voltant del seu símbol nacional. De fet, Nicoleta, la guia romanesa que ens acompanya en tot moment al llarg del viatge, ha fet poques referències al vampir de la novel·la, només les justes i necessàries  i vol deixar les coses clares. Se li veu a la cara quan parla del tema que no li agrada molt la confusió. I és que, hi ha qui torna de Romania i encara no té clar que el Dràcula príncep, Vlad Tepes, era un personatge real i  el Dràcula literari altre de ficció.

Tanmateix qui es dedica al turisme lucratiu veu una font inesgotable de divises perquè sap que molta gent  va a Romania seguint les petjades del fictici  Dràcula,  el que la novel·la creà i el cine s’encarregà de fer-lo famós posant-li rostre. Al castell fan espectacles per a tot tipus de públic, adults i menuts, però per a ser sincera, no m’he trobat cap “casa del terror” com esperava. D’eixe tipus d’espectacle, ja vaig veure un tast a l’hotel creat a propòsit només eixirem del pas del Borgo, i ja vaig tindre prou. En arribar a Bran, venia amb idea de trobar  persones disfressades de vampirs i dràcules, homes llops i calaveres al voltant del castell. I muntatges turístics en fan, perquè ho veig anunciat, però hui tinc la sort que no veig, o no me n’adone.

El que he vist són tendes amb uns quants productes de tema “terrorífics”, res més. És lloc turístic per excel·lència i l’ocasió per a vendre no falta.

Entrem al castell  travessant un jardí que serveix de museu etnogràfic, són unes poques cases tradicionals.

Després cal pujar una senda empinada fins a la porta. El castell està sobre un promontori rocós de més de 60 metres.

Sortosament hem arribat abans que la resta de visitants i no trobem la cua d’espera molt llarga.

El castell és prototip de fortalesa de Transilvània i va estar edificat al segle XIV, l’any 1377,  pels mercaders sajons per protegir les rutes comercials. Va ser important com punt duaner en època en la Valaquia i Transilvània eren principats independents. El castell va ser al final residència d’estiu dels reis de Romania i el primer que trobem abans de començar el trajecte són fotos reials. Tots els murs estan pintats de blanc però hi ha algunes parts on s’hi veu la pedra original.

És en este moment quan s’inicia la visita, en un pati central amb la font típica on tirar monedes. Este pati anem veient-lo des de perspectives diferents des de la balconada de fusta que anem trobant conforme anem pujant escales per visitar les nombroses habitacions.

La visita es fa segons un  camí establert i seguint les passes del maremàgnum de gent. I malgrat tot, m’agrada molt el que estic veient: un castell  amb les parets blanques, sostres rojos i balconades de fusta... sales i més sales decorades amb vitrines i estores, són dormitoris, el saló d’armes, les sales d’estar, de lectura... de música...

Pugem moltes escales totes estretes. Hi ha molts racons i corredors incòmodes, en este aspecte no és un castell molt pràctic per a viure i un poc molest de visitar, i més encara quan hi ha tanta gent.

Hem arribat a la part més alta del castell. Des de les torres hi ha una magnífic paisatge que convida a imaginar llegendes i tradicions supersticioses, a imaginar com seria la vida dels residents.

No visitem el castell amb presses, anem al ritme que marquen les persones que ens precedeixen, la qual cosa és bo perquè deixa temps per poder observar amb més deteniment. I és que... hem de veure sempre la part positiva en tot i en este cas que seguim la cua també ho hem de fer.

A les parets hi ha fotos reials que esn donen idea de vestimentes i tipus de vida. I tambè trobem un arbre genealògic de Vlad l’Empalador i un  panell informatiu sobre Stoker.

És un castell sobri i fort.

Després de la restauració presenta l’aspecte similar a com  quan vivia la reina María de Sajonia Coburgo-Gotha, reina consorte casada con Fernando I de Romania. Va ser la més famosa de les residents que a principi del segle XX va moblar el castell i decorar al seu gust. L’edifici passà a mans de la filla la princesa Elena. De mare i filla hi ha moltes fotos a les parets. Elena hi va viure l’últim any de la segona guerra mundial i després amb la implantació del comunisme Bran passà a mans de l’estat. Actualment ha tornat als descendents dels reis.

El final del trajecte és  el pati del pou.

I en eixir trobem unes cues que espanten. Quan es visita llocs turístics cal matinar. Compensa. El castell fortificat de Bran m’ha agradat, és més bonic dels que esperava. I és que el meu cap s’havia forjat una idea equivocada.

QUADERN de viatge, ROMANIA, estiu 2018

ROMANIA: POIANA BRASOV

Ens envolten boscos i més boscos, de fet, ens podríem trobar ossos.

Romania té la reserva més grans d’ossos i el lloc on més hi ha a les muntanyes. Diuen que en hivern els animals baixen de les muntanyes a la ciutat per buscar menjar. Mare meua! Quina por!

Després d’haver visitat Brasov fent un breu  passeig, anem a dormir a Poiana Brasov, a 12 quilòmetres, on tenim la muntanya a un tir de pedra. Poiana Brasov està a 1000 metres d’altitud. Espere que els ossos no apareguen a donar-nos la benvinguda. 

Per arribar-hi hem anat per una estreta carretera sempre ascendent, una carretera de revoltes  però amb  un paisatge preciós.

Després de mitja hora arribem a Poiana Brasov. Els romanesos de classe alta se l’estimen molt. Va ser fundada l’any 1895 i originàriament era un districte de la ciutat de Brasov. Tanmateix l’any 1905 fou declarada estació d’esports hivernals. A Poiana Brasov les temperatures són de 14 en estiu i -5 en hivern encara que poden arribar a -15º afavorint la pràctica dels esports de neu, que s’hi manté al voltant de 120 dies a l’any.

 Dies enrere havíem estat a Sinaia que també és un centre d’esports hivernals important on els romanesos que s’ho poden permetre van de vacances.

Poiana Brasov és com Sinaia un important centre turístic, en este on m'hi trobe ara, s’han celebrat distintes proves esportives de caràcter internacional. Hi ha 12 pistes d’esquí amb diferents graus de dificultat, un funicular, piscines cobertes, saunes,  hotels, alguns de luxe...i  diversos restaurants en algun del qual serveixen car d’os.

En estiu també és un paratge atractiu perquè és un bon lloc base per a fer rutes de caminar per les muntanyes del sud dels Càrpats. I a més a més les temperatures són molt agradables.

En esta estació d’esquí han descansat personalitats i cerebritis com Jude Law o Nicole Kidman després de fer la pel·lícula Cold Mountain que esta rodada a Romania. Imagine que també s’hi quedaran a Poiana tots els cantant famosos de l’esdeveniment  musical que fan a Brasov en agost i que nosaltres hem vist els prepraratius, i és que el que en stos hotels, es pot gaudir de privacitat extrema.

Molts hotels estan separats uns d’altres envoltants d’arbres. Jo mateixa dorm a les golfes d’un hotel i encara que a l’habitació tinc dos finestres i un balcó la vista a només uns mestres són els arbres dels Càrpats. És un goig, veritablement, està habitació és la ideal per als famosos que no volen paparazis escodrinyant-los, perquè dificilment s’hi  podrien camuflar entre els arbres.

 De bon mati done una volta pels voltants. Des d’esta part veig com tot està construït seguint la falda de la muntanya i és que l’hotel és un dels que està situat a la part més alta i alhora la més allunyada del que serà el centre.

Vull respirar l’aire pur de la muntanya. El paisatge que ho envolta  és fabulós. Val la pena la matinada i la passejada, només s’hi veuen arbres i  construccions-hotels o cases de fusta.

Ara hi ha tranquil·litat però imagine que en hivern hi haurà punts d’animació per a qui la busca. El que té de bo estos llocs és que hi ha per a tots els gustos.

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018