ROMANIA: la ciutat medieval de SIGHISOARA

Sighisoara és una bonica ciutat, la natal de l’heroi nacional Vlad Tepes, Dràcula. Però no parle del vampir, parle del príncep governat conegut per les victòries però també per la poca pietat amb els enemics als que empalava.

Si heu seguit les cròniques viatgers sobre Romania que he publicat fins el moment, a hores d’ara ja sabeu qui és Vlad l’empalador, el Dràcula real. Parle del que va viure al segle XV i la història conta que es dedicava  assassinar de manera cruel i horrorosa a qui gaudia de la seua enemistat. Manava empalar-los!. No cal que entre en detalls que ens posarien els pèls de punta per la crueltat. Doncs, els prínceps de Valaquia Vlad dracul i el fill Vlad  Tepes eren originaris d’esta ciutat, de Sighisoara.

Al segle XIX l’escriptor Bram Stoker va elegir este sinistre personatge com a referent per al seu vampir Dràcula, daltabaix tots dos compartien sinistralitat. I tots dos es pot dir que són immortals, doncs passen els anys i els continuen rememorant. Només cal fer ullada a les estadístiques per saber la quantitat de turistes que van a Romania expressament per seguir les seues petjades. Però no s’ha de caure en el tòpic. Quan es visita Romania s’ha de saber diferenciar el mite de la realitat. El Dràcula novel·lesc és altre, també criminal però fruit de la imaginació de Stoker.

Anem cap a Sighisoara i per la carretera s’hi veuen les típiques esglésies fortificades obra dels sajons per a la defensa front als enemics assetjadors. A Romania hi havia set ciutats sajones i  Sighisoara és una d’elles, les altres 6 eren Cluj, Bistrita, Sebes, Brasov, Medias i Sibiu. Bristita ja la conec, i a Brasov aniré.

Sighisoara va  ser  fundada al segle XII pels sajons transilvans que foren convidats a poblar la zona a canvi de defendre la frontera. I es va construir sobre les ruïnes d’un castro romà. En 1260 només era un castell però ja en 1367 era considerada un assentament urbà i tenia erigida la seua Torre del rellotge.

Sighisoara  no era de les ciutats més riques, ni la més gran, però si la més popular i coneguda pel seu valor estratègic a nivell defensiu conservant encara 9 torres de la ciutadella, però també pels seus artesans molt valorats en el Sacre Imperi romà. 

Al capdavall arribem, està amagada en una vall. La ciutat té dues parts diferenciades, la ciutat baixa i l’alta. Antigament estaven separades per una muralla de quasi un quilòmetre de longitud en la que s’hi construïren torres de defensa i bastions, actualment només s’hi conserva un tram de muralla, 9 torres i 2 bastions. La ciutat es Patrimoni de la humanitat des de 1999, per la bellesa del conjunt i també per ser una de els poques ciutadelles medievals d’Europa que continua habitada. Dies enrere visitarem una fortificació rural a Prejmer LINK que també em va agradar molt, aquella era rural, a diferència d’esta fortificació que és urbana. Les dues tenien la mateixa finalitat.

També té de reclam a Vlad tepes, però esta ciutat no necesita a Dracula com excusa per ser visitada

Només creuar la primera porta antiga d’entrada, i ja al primer colp d’ull, endevine que corrobore que  una de les ciutat més boniques del país, la que conserva autenticitat medieval malgrat estar envaïda per turisme. 

Sembla que hem traspassat la barrera dels temps i estem a l'època medieval. Si no hi haguera cap persona pels carrers,  semblaria així però la quantitat de turistes  ens demostra la realitat, la d’estar en temps actuals. 

Seguim el carrer amunt i traspassem altra porta antiga que dóna a un gran plaça.

És una  zona elegant i refinada amb edificis de colors vius. Estem a una plaça acollidora. Tota la ciutat ho és. Li veig un toc especial que m’atrau i m’agrada. Mirem a dreta i esquerra i tenim opcions per on seguir. Tan se val per on anem, està tot molt a prop, tots els carrers són bonics i sé que anem a donar voltes per mateix cercle.

Tanmateix tenim la gran torre antiga que ja estava al segle XIV just enfront, i fen efecte far, acapara l’atenció, així que com si fórem uns vaixells buscant ruta, mirem la torre i seguim el carrer fins arribar a la plaça principal de la ciutat, on està la imponent torre amb rellotges i a cada costat de la torre  els murs defensant-la. 

La torre és un del monuments més visitats a la ciutat, és del segle XV i va ser ampliada al segle XVI. S’hi pot pujar pagant. El rellotge del segle XVII té figures similars als rellotges que ja hem vist abans a ciutat d’Europa central com Praga.

Allà on vas la torre es veu, mesura 64 metres i té un peculiar teulada policromada i rematada amb agulla amb quatre torres menudetes als cantons. I hi ha un gall meteorològic sobre una bola daurada. Traspassem la porta de la torre per  veure-la  per la part de darrere i alhora tindre altra perspectiva.

En la  mateixa plaça està l’església i monestir dominic del segle XII i posteriorment restaurada al segle XV i XVI.

Envoltant la plaça hi ha carrers separats segons els gremis artesans i també hi ha altres places menudes on antigament feien  mercat i ara son botigues  i bars, eiem arquitectura civil i cases dels segles  XVI i XVII.  Donem una volta per la muralla amb vistes a la ciutat baixa.

I de nou retrocedim a la plaça on hem iniciat el recorregut, la primera plaça després de traspassar la primera porta,  perquè des d’eixe punt eix un carrer ample que no volem perdre’s: és el carrer de l’escola. Al fons, al final del carrer,  hi ha unes escales de fusta cobertes, que uneixen la part baixa amb l’alta.

Són 176 graons els  que hi queden , originàriament n’eren 300. Molta gent puja i baixa, és una escala molt transitada. S’hi va construir per l’any 1642 per afavorir l’accés dels xiquets i xiquetes  a l’escola en temps d’hivern, per a que no patiren fred i afavorir el camí amb neu.

A tota la ciutat trobem cases de vius colors i edificis més alts que conviuen amb cases d’una planta. Hi ha varietat, trobem carreronets estrets i altres carrers més amples. Tots empedrats que li donen el toc especial de l’antiguitat.

 És una ciutat molt ben conservada. És un goig fer el passeig, m’agrada molt l’ambient. Tot està a un pas. Per anar a dinar anem a prop de la torre del rellotge, on està la casa de Vlad Tepes, el governant de Valaquia entre 1456 i 1462.

És una façana molt cridanera, pel color groc ocre que de lluny es veu.

De la casa històrica només es conserva l’estructura i alguna pintura interior. Actualment trau rendiment turístic i és un restaurant que ha recuperat part dels frescos a les parets interiors. Nosaltres entrem per fer una mirada però també gaudim  del seu menjar, i cert que està molt bo, però té l’inconvenient que està massa ple de gent, és el que li lleva encant al lloc. El lloc és acollidor encara que la decoració intenta simular el que era i no ho acaba d’aconseguir. Nosaltres hem entrat pel dinar i no per Vlad, aixi que ens anem satisfets i amb la panxa plena.

Llàstima que Sighisoara siga en este viatge només una ciutat de pas. Em falta temps, encara que amb 3 o 4 hores està tot vist. Però... m’agradaria passejar més tranquil·lament, amb més assossec, parar i observar bé, el lloc i la gent. Vaig amb presses i no gaudeisc  com voldria i com el lloc es mereix. Esta ciutat és menuda però molt bonica.

Pujant pel carrer de les escoles he vist un hotel.  Per què no tornaren altra ocasió i passar-hi la nit?. Estaria bé. Imagine Sighisoara de nit i segur que té una llum màgica envoltant la història i tots els fantasmes dels personatges que al llarg dels segles han trepitjat per estos carrers.  

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018