El castell de Bran... diuen que és el de Dràcula... però no és cert.
Bran, que està a 50 km de Sinaia
i a 30 km de Brasov, té un castell al que han volgut traure profit turístic
basant-se en la novel·la de l’escriptor Stoker. I és que a la novel·la, el comte
Dràcula, el vampir, viu en un castell que se li pareix a este. I parle amb
propietat perquè he llegit la novel·la i
ho sé.
Segurament Stoker va agafar de referència
este castell o altre de similar construcció i entorn. És llicència de l’escriptor barrejar realitat i
ficció. I passà el mateix amb el protagonista, el Dràcula romanès va existir,
però no és com el literari. El personatge real va ser un príncep que a hores
d’ara els romanesos encara el consideren com un heroi per haver lluitat contra
els otomans. Era un heroi però també, de tots és sabut, era un sàdic cruel i empalava als enemics. El príncep
Dràcula era un sàdic però no era vampir. Stoker agafaria la idea del nom del príncep
que pertanyia a la dinastia dels dracs i d’ahi el sobrenom i li va atribuir els
poders o característiques dels vampirs segons llegendes del país que el autor
va escoltar o llegir.
Vlad Tepes no va viure al
castell de Bran, hi ha qui diu que només passà uns dies a la presó quan el
portaven de camí a Budapest per a condemnar-lo. Vlad Tepes va viure en altre
castell que actualment està en ruïnes.
Molts romanesos, i el govern també, deuen estar
farts de l’aureola llegendària que s’ha creat al voltant del seu símbol nacional.
De fet, Nicoleta, la guia romanesa que ens acompanya en tot moment al llarg del
viatge, ha fet poques referències al vampir de la novel·la, només les justes i
necessàries i vol deixar les coses
clares. Se li veu a la cara quan parla del tema que no li agrada molt la
confusió. I és que, hi ha qui torna de Romania i encara no té clar que el
Dràcula príncep, Vlad Tepes, era un personatge real i el Dràcula literari altre de ficció.
Tanmateix qui es dedica al
turisme lucratiu veu una font inesgotable de divises perquè sap que molta gent va a Romania seguint les petjades del
fictici Dràcula, el que la novel·la creà i el cine s’encarregà
de fer-lo famós posant-li rostre. Al castell fan espectacles per a tot tipus de
públic, adults i menuts, però per a ser sincera, no m’he trobat cap “casa del
terror” com esperava. D’eixe tipus d’espectacle, ja vaig veure un tast a
l’hotel creat a propòsit només eixirem del pas del Borgo, i ja vaig tindre
prou. En arribar a Bran, venia amb idea de trobar persones disfressades de vampirs i dràcules,
homes llops i calaveres al voltant del castell. I muntatges turístics en fan,
perquè ho veig anunciat, però hui tinc la sort que no veig, o no me n’adone.
El que he vist són tendes
amb uns quants productes de tema “terrorífics”, res més. És lloc turístic per
excel·lència i l’ocasió per a vendre no falta.
Entrem al castell travessant un jardí que serveix de museu etnogràfic,
són unes poques cases tradicionals.
Després cal pujar una senda
empinada fins a la porta. El castell està sobre un promontori rocós de més de
60 metres.
Sortosament hem arribat abans
que la resta de visitants i no trobem la cua d’espera molt llarga.
El castell és prototip de
fortalesa de Transilvània i va estar edificat al segle XIV, l’any 1377, pels mercaders sajons per protegir les rutes
comercials. Va ser important com punt duaner en època en la Valaquia i Transilvània
eren principats independents. El castell va ser al final residència d’estiu
dels reis de Romania i el primer que trobem abans de començar el trajecte són
fotos reials. Tots els murs estan pintats de blanc però hi ha algunes parts on
s’hi veu la pedra original.
És en este moment quan s’inicia
la visita, en un pati central amb la font típica on tirar monedes. Este pati
anem veient-lo des de perspectives diferents des de la balconada de fusta que
anem trobant conforme anem pujant escales per visitar les nombroses habitacions.
La visita es fa segons un camí establert i seguint les passes del
maremàgnum de gent. I malgrat tot, m’agrada molt el que estic veient: un
castell amb les parets blanques, sostres
rojos i balconades de fusta... sales i més sales decorades amb vitrines i
estores, són dormitoris, el saló d’armes, les sales d’estar, de lectura... de música...
Pugem moltes escales totes
estretes. Hi ha molts racons i corredors incòmodes, en este aspecte no és un
castell molt pràctic per a viure i un poc molest de visitar, i més encara quan hi
ha tanta gent.
Hem arribat a la part més alta
del castell. Des de les torres hi ha una magnífic paisatge que convida a
imaginar llegendes i tradicions supersticioses, a imaginar com seria la vida
dels residents.
No visitem el castell amb presses,
anem al ritme que marquen les persones que ens precedeixen, la qual cosa és bo
perquè deixa temps per poder observar amb més deteniment. I és que... hem de
veure sempre la part positiva en tot i en este cas que seguim la cua també ho
hem de fer.
A les parets hi ha fotos reials
que esn donen idea de vestimentes i tipus de vida. I tambè trobem un arbre genealògic
de Vlad l’Empalador i un panell
informatiu sobre Stoker.
És un castell sobri i fort.
Després de la restauració
presenta l’aspecte similar a com quan vivia
la reina María de Sajonia Coburgo-Gotha, reina consorte casada con Fernando I
de Romania. Va ser la més famosa de les residents que a principi del segle XX
va moblar el castell i decorar al seu gust. L’edifici passà a mans de la filla
la princesa Elena. De mare i filla hi ha moltes fotos a les parets. Elena hi va
viure l’últim any de la segona guerra mundial i després amb la implantació del
comunisme Bran passà a mans de l’estat. Actualment ha tornat als descendents
dels reis.
El final del trajecte és el pati del pou.
I en eixir trobem unes cues que
espanten. Quan es visita llocs turístics cal matinar. Compensa. El castell
fortificat de Bran m’ha agradat, és més bonic dels que esperava. I és que el
meu cap s’havia forjat una idea equivocada.
QUADERN de viatge, ROMANIA,
estiu 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada