Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 2 de desembre de 2018

ROMANIA: la fortalesa medieval rural de PREJMER


A Prejmer se la considera la fortalesa rural més important de l’Edat Mitjana a Romania i la seua església fortificada forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Deprés de visitar Bucarest, el casc antic i el Parlament seguim camí. 

Des de Sinaia, on està el monestir i el castell de Pelesseguint la vall del riu Prahova, un dels paratges naturals més bonics de Romania, seguim trajecte cap a Transilvània. Observe el paisatge com va canviant. Seguim el curs del riu amb les muntanyes vigilant. Des de Sinaia passem per pobles com  Busteni, amb vistes als Càrpats o per Predeal, base per a practicar esports de muntanya i on hi ha una afamada escola d’esquí. Predeal és la població romanesa situada a més altura. Entre 1033 i 1110 metres sobre el nivell del mar.

M’agrada el paisatge, reconec que sempre m’atrau més l’ambient rural que l’urbà, per això està captivant-me Romania perquè en este país la vida senzilla de poble és molt important i predomina. I en realitat els que hi viuen, en part són el més privilegiats perquè generalment s’auto abasteixen amb conreus i la cria d'animals als  seus corrals.

El paisatge de la Vall de Prahova és espectacular, els Càrpats manen, estan presents i s’imposen. M’agrada el que veig i m’agrada l’aire que s’hi respira.

En este dia fresc però solejat anem movent-se entre les províncies de Valaquia, Moldàvia i Transilvània, essencialment  per sinuoses carreteres de muntanya i algunes més rectes secundàries.

Arribem a Prejmer que és un exemple de fortificació rural, de les més grans d’Europa. Entrem hi. Construïda al principis del segle XIII pels cavallers teutònics dins del seu projecte colonitzador de la regió, s’hi conserva molt bé, entrar-hi és com viatjar als temps medievals.
La fortalesa de Prejmer es va construir al voltant de l’església, entre el segle XV i XVI, per resguardar-se dels assalts enemics. Una església que és una joia Patrimoni de la Humanitat per UNESCO i que va rebre el guardó junt a altres sis.

Només entrar, s’hi pot observat el sistema defensiu, amb murs de 8 metres de grossor, torres i muralles de 12 metres d’alt i 4 d’espessor. Prejmer era un lloc segur. Traspassem un passadís llarg reforçat amb dos portes.

Tenien fins i tot un túnel que connectava amb l’exterior i així poder aprovisionar-se. Com anècdota, la guia, que és romanesa i experta historiadora mestra de guies, ens conta que hi ha una dependència a la que li diuen la dels divorciats. És on deixaven les parelles que tenien desavinences, a soles i només amb un cobert un plat i un got per a compartir durant un temps. No tenien més remei que conviure i parlamentar. Segurament l’anècdota deriva d’algun fet del passat o de la invenció popular.



El que si està documentat és que a la fortalesa de Prejmer, cada família tenia un habitació atorgada per poder refugiar-s’hi en cas d’atac. Constituïen una comunitat molt unida formada per grangers, comerciants i artesans.  Hi trobem vivendes organitzades en quatre plantes, unit tot per escales de fusta. Un total de 212 habitacions.

En l’actualitat hi ha habiatcions-museu per poder veure tot el que hi havia a la fortalesa i com s’hi vivia.

L’església, originàriament dels segle XIII, és molt austera i s’hi respira molta calma.


Per a decorar-la, famílies adinerades feren donacions d’estores orientals de gran valor i així llevar-li sobrietat a l’edifici.

Els bancs diferencien els que són dels homes si els des les dones, una tela és l’element classificador.

Enmig de la fortalesa, envoltant l’església,  al pati central es on antigament deixaven el bestiar. Li donem la volta observant les habitacions, parant atenció en detalls... mirant des de diferents perspectives.

Fem el camí de ronda, el que servia per vigilar i atacar en cas de necessitat. Hi estan els forats, com menudes finestres,  per poder atacar a l’exterior i també els forats inclinats cap avall per poder tirat oli bullint i cremar l’enemic. A les torres també s’hi guardava el gra i era el rebost de carn fumada conservada per a menjar en cas de necessitat. 

Per la seua situació estratègica Prejmer va ser atacada més de 50 vegades: mongols, tàrtars, hongaresos, turcs, cosacs, moldaus, però l’església només va caure en mans enemigues una vegada.

La fortalesa de Prejmer m’ha encisat, el pati central... l’església... les dependències al voltant... és un lloc històric i alhora didàctic que en una visita a Romania és imprescindible visitar. De Prejmer no veiem res més, però pare atenció en una casa que m’agrada.


Una vegada fora de la fortalesa, mentre fem una passejada pels voltants, comprem un dolç típic, el kalác,  que ja havíem tastat en altres països del centre d’Europa com la república Txeca.

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018

Cap comentari:

Publica un comentari