Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 18 de desembre de 2018

ALBAIDA (València) CASA-MUSEU de SEGRELLES


Entrar-hi és entrar a un món de fantasia i imaginació. És entrar a una vivenda plena de racons acollidors.

      
Fa uns mesos vaig estar a  la casa museu de Segrelles,  millor dit, vaig tornar-hi. En este any 2018, any dedicat al pintor albaidí,  no podia deixar de visitar de nou este museu tan característic. I vaig tornar perquè en llocs tan especials com este, una mirada no és prou i una vegada vist sempre queden les ganes de retornar. És dels indrets que malgrat ser menudets tenen molt on mirar.

            


I si volem més, per completar la visita es pot visitar l’esglèsia  Arxiprestal que està molt a prop, on tambè hi ha pintures  religioses de l’artista.

           


Traspassar la porta d’entrada de la casa de Segrelles és entrar a un món de fantasia i imaginació. Ja la façana augura que el que anem a trobar és diferent  a tot, al menys a la resta de les cases que envolten esta plaça al casc històric de la ciutat d’Albaida.  I una vegada dins, ràpidament ens endinsem  per racons acollidors plens d’història i valor. Els quadres estan a les parets mostrant a tothom com era aquell pintor. I és que l’obra explica molt sobre com era este artista de renom,  les seues inquietuds i  on va anar i què va fer.
          


José Segrelles Albert va nàixer a Albaida l’any 1885 i va morir l’any 1969 i es pot dir clarament que és un dels referents per als il·lustradors espanyols. De menut se li veuria ja el talent artístic per la qual cosa començà els estudis a l’escola d’arts i oficis de València, des d’on passà a l’acadèmia de san Carlos on va prendre contacte amb Sorolla. Després enllestiria els estudis a Barcelona. Publicà més de cinquanta llibres amb les seues obres, és molt. I gran part el va dedicar al món infantil. Des de les primeres dècades del segle XX va viure a Catalunya, després va internacionalitzar la seua obra fent il·lustracions per a revistes europees.


            
L’any 1930 viatjà a Nova York on va fer una exposició amb gran èxit. I del que va veure i viure a la ciutat americana dels gratacels eixiria una nombrosa varietat pictòrica de la que hi ha constància a la casa museu. Ara em venen al cap els quadres de l’anomenada “etapa sideral”, quadres amb una imaginació desbordant en els que apareixen astres, estrelles i planetes, resultat de la seua visita a l’ observatori astronòmic americà i l’obsessió que agafà pel tema.
     


En tornar d’Amèrica va rebre nombrosos homenatges a Madrid, València o Barcelona,  també se li concediren premis i va decidir tornar al seu poble natal,  Albaida, on va impulsar la casa museu, l’any 1943, que exposa la major col·lecció de els seus obres.


          
Destacà en la tècnica de l’aquarel·la i a més a més d’il·lustrador Segrelles  va fer pintura religiosa a l’oli, obres que actualment es poden veure en algunes esglésies o monestirs de la província de València. Al museu està l’obra anomenada “La Inacabada” que és la mare de Déu del Remei que el pintor estava pintant en temps de guerra i que mai acabà per a que no la cremaren.
         


I quina casa! Les parts estan plenes d’art. Hi veiem autoretrats i fotos familiars, també el duna gitaneta que arribà a sa casa demanant almoina.
           

Amb un espai dedicat a la música i a Beethoven a qui admirava...
            

El racó per a llegir o descansar...
            

Hi ha un racó oriental decorat amb gust...
           




La casa són dos plantes on no falta  la gran biblioteca que ja m’impactà la primera vegada que vaig estar a la casa museu..... quant de llibre! La biblioteca és altra gran joia, junt a les joies pictòriques, però per a mi, amb tant de llibre, és la  que més m’atrau. Quants volums interessants deu haver a les prestatgeries. Quanta informació que Segrelles llegiria al seu temps!.


          
M’agraden molt els seus dibuixos plens d’imaginació i fantasia, un món avançat al seu temps. En especial trobe bonics els dibuixos fets als contes com  els de la mil i una noches, els viatges de Gulliver o el Quixot. Es nota que era un dibuixant minuciós, es veu al primer colp d’ull mirant tot el que va crear per a cartells publicitaris, llibres, revistes, premsa escrita… I de temàtica variada: temes històrics, musicals, orientals, l’univers o el cos humà.
            


Tambè podem veure l’estudi on Segrelles pintava. Hi està l’obra que tenia entre mans quan va morir. Con en la resta de la casa, hi ha quadres per les parets... per tot arreu...i presideixen la sala unes mans en escultura, són les del pintor que mostren una anomalia que Segrelles tenia en els dits.
            


L’obra de Segrells no només m’agrada a mi... cite a alguns noms de personatges que també l’alaben, uns entre molts. John Howe el creador del hobbit, de El señor de los anillor pensa que l’artista valencià és “tot” en art. Tambè parla meravelles de Segrelles el director de cine mexicà Gullermo del Toro o el dibuixant  William Stout, autor de “El Laberinto del Fauno”, guanyadora de tres Oscar l’any 2007 que es  considera una persona obsesionada per l’art del pintor valencià, tat que fins i tot van anar a Albaida per veure la casa i l’obra pictòrica. 
          


Tornaré a la casa museu i ho faré per parar-me amb més deteniment en cada quadre. Per imaginar el que imaginaria mentre el feia, per observar cada detall plasmat a les aquarel.les. Sé que Segrelles té fama però pense que no és suficient. Es mereix que tothom el tinga en boca, es mereix més reconeixement. 
            


Com m’agrada este museu! I com m’agraden les persones creatives com ell. Si Segrelles visquera en temps actuals faria per coneixer’l, segur que tindria una conversa molt interssant amb ell.


QUADERN DE VIATGE, ALBAIDA tardor 2018






Cap comentari:

Publica un comentari