Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 15 de desembre de 2018

RESSENYA LITERÀRIA: LA VERDAD SOBRE EL CASO HARRY QUEBERT



LA VERDAD SOBRE EL CASO HARRY QUEBERT
Joël Dicker

He encetat la lectura d’este llibre publicat l’any 2012 sabent de bestreta que el llibre ha estat ben aclamat, valora i  premiat…s’ha parlat molt al voltant del contingut i de l’autor de Suïssa però no vull llegir res del que s’ha escrit, prefereisc llegir i  valorar segons el meu criteri personal sense saber res d’altres mirades.

El llibre s’inicia parlant d’un best seller i el ressó que té entre el públic, com anticipant l’èxit que realment va tindre esta novel·la en eixir a la llum. Eixe punt profètic ja em sembla curiós. També m’agrada l’estructura emprada per a desenvolupar la trama en la que es necessita tindre molta capacitat d’organització, no només perquè el llibre té 663 pàgines sinò per com combina la informació. A més a més la trama es mou en diferents èpoques, l’any 1975, 1998 i 2008. Està molt bé  la distribució del que conta i com ho conta, la descripció dels personatges i de les situacions i fets. En alguns moments se m’ha fet repetitiu però no m’ha importat. Les diferents perspectives que mostra donen més amplitud al lector per saber què passa i qui és cadascú i guiar-lo a que participe en la investigació. M’agrada molt llegir llibres amb diferents mirades d’un mateix fet. Això suposa repeticions però són adients al text. I m’agrada la intriga en la que res és el que sembla i a cada pàgina tot gira constantment.

Perquè si parlem d’intriga, en “la verdad sobre el casso Harry Quebert “ des de la primera pàgina fins a l’última hi ha, i no poca. Joël Dicker relata un secret que ha portat a desvetllar altres més. Reconec que al final he pensat que l’autor s’havia excedit un poc amb tant de canvi inesperat, amb tants fets diversos que apareixien de sobte quan ja pensava que el cas ja estava tancat i que, a més a més em desmuntava la hipòtesi que m’havia creat. Potser tanta nova informació s’haguera pogut dosificar. És un pensament subjectiu, està clar. Tal volta m’ha enutjat un poc, ho admet, el fet de no haver encertat res del que havia passat, però alhora he sentit admiració per l’autor per haver escrit  tanta imaginació. El llibre està molt bé. I ben escrit també.

M’ha enganxat des de l’inici fins al final. He anat llegint i he anat especulant. L’escriptor ha aconseguit que pensara el que intencionadament ha volgut que pensara, ha dirigit el meu pensament cap a on ha volgut. Això és saber escriure i demostrar mestria en l’ofici.
Llegint la novel·la, a més a més, es coneix un poc més quin  és l’ofici d’escriptor i les etapes per les quals passa. Veiem en general a l’escriptor que sap escriure i el que s’enfronta a la pàgina en blanc, l’escriptor que només busca la fama i el que gaudeix escrivint i simplement busca plasmar el que sent. Els capítols del consells m’han agradat i els trobe interessants perquè alguns donen la clau de com escriure un llibre i alguns també són aplicables a la vida diària. També llegint la novel·la descobrim un poc del món editorial que l’envolta que sovint per als lectors resulta una incògnita. De vegades passa, com en la novel·la que res és el que sembla.

Cert que l’autor, que té per davant un gran futur professional i ja anirem llegint més novel·les perquè és molt jove, es mereix les aclamacions rebudes i que la novel·la haja sigut traduïda a 33 idiomes. Ha sabut plasmar bé la necessitat de la veritat i sobre l’amor:  el prohibit, l’amor amagat, l’amor en la distància, el paternal, l’obsessiu... I  tot, en un poble menut on tothom es coneix i tots tenen coses que amagar. Al poble  no hi ha bons ni dolents, és un poble que pot arribar a ser asfixiant.

I parlant d’amor, i per dir un aspecte negatiu i fer la crítica completa, no m’ha resultat creïble l’amor entre els protagonistes Nola i Harry, malgrat ser l’epicentre temàtic. Cert que no sé si l’he acabat d’entendre, no m’ha quedat clar. És passió?. És respecte? Llegiu vosaltres, feu les vostres deduccions i després en parlem. D’este llibre no està tot dit perquè des de Holywood arriben noticies que estan preparant una sèrie de deu capítols. No m’estranya res perquè és el primer que m’ha vingut al cap quan he enllestit la lectura, he pensat que tant de contingut donava per a un llarg guió de pel·lícula. Ja veurem el resultat.

Afegeisc, per acabar, la nota viatgera. Qui em coneix sap que m’agrada descobrir paisatges i mentalitats diverses en les lectures, doncs este llibre està ambientat en una zona molt allunyada a nosaltres, a Amèrica del Nord, concretament la que fa frontera amb el Canadà, és Nova Anglaterra a l’estat de New Hamshire i al poble d’Aurora. Aurora tenia l’any 2010, no arribava a 125 habitants, imagine que a partir de l’aparició de la novel·la, el poble haurà guanyat en turistes.

Adaptació de la ressenya publicada a VILAWEB en juliol 2018

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si, Jose Angel, el llibre manté intriga, està ben escrit i fa ganes de llegir més coses de l'autor. Ho faré, segur que tu també llegirà més de Joël Dicker, si no ho has fet ja... Gràcies pel comentari.

      Suprimeix