Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 23 de desembre de 2018

BOCAIRENT (València) MONESTIR RUPESTRE

El que és realment valuós del monestir rupestre, és el que guarda amagat a les entranyes, els subterrani excavat a les roques, que es va tancar al segle XVIII i del qual fins fa relativament poc, no se sabia res.



Hui visite Bocairent, de nou estic en este bonic lloc. Qui segueix este racó viatger, sap que no és la primera vegada que escric sobre este poble de la Vall d’Albaida. No em canse d’anar-hi, no em canse de passejar pels seu carrers empinats. I m’agrada visitar el que ja he vist perquè cada mirada canvia.




En este ocasió visite per segona vegada el monestir rupestre, però no em trobe el mateix que la primera ocasió, quan hi vaig estar-hi fa uns quants anys. Ara trobe molt més per a veure, i m’alegra... I és que el procés de recuperació, restauració i adequació per a que es puga visitar continua malgrat els pocs recursos econòmics dels quals es disposen. Sortosament sempre hi ha gent que dedica el seu temps i esforç per a que el convent rupestre puga ser visitable i que siga reconegut com l’obra important que és.



L’edificació actual que es veu al primer colp d’ull del monestir-convent de clausura, no és el que més interessa arquitectònicament parlant en este moment, el que és realment valuós, és el que guarda amagat a les entranyes, el subterrani excavat a les roques que es va tancar al segle XVIII i del qual fins fa poc, relativament, no se sabia res d’ell.  En tot cas, tot el conjunt forma part del patrimoni col·lectiu de Bocairent i s’entén l’oposició radical dels veïns quan any enrere es decidí vendre’l quan ja no hi quedaven monges. Però al final hi és, perenne,  formant part  testimonial de la hostòria del poble.

Si es remuntem als fets passats trobem que va ser l’any 1556 quan Mossen Melchor Hierro va decidir construir un monestir per a unes religioses. La idea era posar  un cercat per tancar-lo i exacavar-lo a les roques. Així es va fer. I a final d’any ja l’estaven ocupant sis monges que arribaren d’un convent de València.  L’any 1700 es tancà la part de les coves i es construí el segon convent i en 1902 es construí l’actual monestir. Eixes són les dades i els fets a grans pinzellades.



Iniciem el recorregut guiats per una jove que ens va explicant cada detall. Partim d’un  pati des d’on observem les diferents edificacions segons èpoques.




Des d’este punt entrem al monestir.



El primer que bocabada és la dependència que servia fins a l’any 1700 d’església i capella, i lloc de resar fins a l’any 1900. Després passem a altres dependències menudes i corredors fins que arribem  a una  gran, que serviria de cambra de dormir. Només de pensar-ho m’entra fred. I no perquè en faça, sinò per la humitat que deu calar fins els ossos quan s’està moltes hores continuades.





Anem avançant, entrant a eixa cova formada per moltes dependències.

Cadascuna tenia una finalitat, hi ha una que serviria de cuina perquè hi ha com un respirador en forma de campana que estava oberta a l’exterior, una "campana" que té al voltant de 10 metres d’altura. Totes les dependències estan comunicades entre elles.



En algunes parts s'hi veu que hi havia algun pilar que ha estat enderrocat. I és que després de deixar de ser convent va ser guarida en temps de guerra. La primera vegada que vaig veure el monestir només vaig veure una part i ja no hi havia res més per a visitar. M’alegre d’haver vingut i trobar-me més descobert al públic.

Cert que sorprèn entrar. La cova està tallada en roca amb molta mestria,  es nota per molts detalls en concret que trobem en sostres o en les parets, com les firmes dels constructors que deixen a les  parets.



Podem imaginar l’austeritat com vivien les monges en els primers vint anys de fundació del convent, amb falta de llum i sobre tot molta la humitat que hem anat notant i que no és res en comparació a la que se sentiria en l’antiguitat. Després les monges passaren a viure a la casa del Mosen  Melchor Herrero, que la va deixar a les  monges quan va morir, la casa estava connectada al primitiu convent.



També podem visitar el pati interior central connectat a tots els edificis conventuals. Hi està el safareig que observem amb detall.




En un futur podrem visitar alguna cela-la on  dormien les monges, Actualment estan treballant en la  part dels dormitoris, condicionant-los per a mostrar-los al públic i així ens puguem fer idea, un poc més, de la vida monacal.



Tornaré en un futur per  veure-ho. Ja tinc ganes que ho tinguen enllestit.




QUADERN DE VIATGE, BOCAIRENT, tardor 2017


Cap comentari:

Publica un comentari