Una primera mirada a la vida
monacal actual romanesa.
En este viatge per Romania estem en tot moment acompanyats per Nicoleta, una
guia romanesa, que és experta en història, és intèrpret, domina molts
idiomes i a més a més, és professora de guies. Allà on anem tothom la coneix i sap totes les
estratègies turístiques. Al meu parer
Nicoleta enriqueix el viatge amb les seues explicacions i opinions, subjectives
però sinceres, Nicoleta ens conta sovint el seu parer adquirit per l’experiència viscuda al llarg dels anys. En té més de 60 i ha viscut en primera persona diferents etapes politiques i
socials.
I és que opinions hi ha variades, segons amb qui parles hi ha qui diu que voldria tornar al regim comunista, que amb la dictadura tothom tenia el sou assegurat i que ara a penes tenen per a viure i altres dien tot el contrari. És cert que actualment costa molt viure a Romania perquè els sous són baixos i tot està car, però ara han guanyat una llibertat que abans no hi havia. Com sempre passa, tot té la seua cara bona i la no tan bona.
I és que opinions hi ha variades, segons amb qui parles hi ha qui diu que voldria tornar al regim comunista, que amb la dictadura tothom tenia el sou assegurat i que ara a penes tenen per a viure i altres dien tot el contrari. És cert que actualment costa molt viure a Romania perquè els sous són baixos i tot està car, però ara han guanyat una llibertat que abans no hi havia. Com sempre passa, tot té la seua cara bona i la no tan bona.
Hem deixat Sinaia i seguint trajecte pel país hem parat a Mercurea a dinar,
només veiem una església que tenim de pas i algun altre edifici important. És centre cultural i ciutat industrial on s’hi fabrica una cervesa molt popular
entre la població romanesa, la cervesa Ciuc.
Després, Nicoleta ens porta a un monestir actual, no és dels que es visiten
turísticament perquè tenen valor artístic i històric, este és simplement per
observar la vida monacal actual. Nicoleta coneix a la monja superiora, crec recordar
que ens ha dit que la monja té una germana vivint a Espanya i li agrada rebre visites
d’espanyols. I cert que ens rep amablement. I també hi ha un xiquet que parla espanyol i que juga corrent entre les faldes dels seu hàbit.
La idea és veure-les com treballen als seus tallers: com tallen la fusta,
com pinten els icones religioses, com borden... També hi podem veure-les com tenen cura
dels jardins o horts sempre amb una vida tranquil·la. Les monges són
autosuficients, tenen hort, animals, fan sabó, tenen tallers artesanals on
pinten o tallen la fusta. Tenen una botiga.
A l'entrada hi ha una creu que em crida l’atenció, és la troita, Per Romania i en tots els recintes religiosos en veiem una, és la creu dels camins.
A l'entrada hi ha una creu que em crida l’atenció, és la troita, Per Romania i en tots els recintes religiosos en veiem una, és la creu dels camins.
Cert que porten una vida sense preocupacions terrenals i amb tots els meus
respectes, envejable per a molts perquè estan lliures del patiment d’arribar a
final de mes per viure.
Tanmateix, malauradament, no podem veure a les monges com treballen als seus tallers perquè
estan enfeinades en altre assumpte. I és que hui és la vespra de la festivitat del la
Mare de Déu, 15 d’agost i porten molt de tràfec decorant l’església i muntant
un entaulat perquè al dia següent esperen molts peregrins i feligresos. I serà una celebració solemne perquè esperen a algunes
autoritats eclesiàstiques que seran els que facen els oficis religiosos.
Huí, les monges, tenen voluntaries que els estan ajudant en la decoració florals.
Així que, no podem entrar a les seues dependències, no tenen temps de mostrar-ho. Fóra
altre dia ho farien. Tampoc podem entrar als tallers perquè han retirat tot per
posar matalassos on dormiran el peregrins que esperen arribaran al dia següent
i s’hi quedaran perquè són de lluny.
Entrem a l’església, com les que hem vist fis ara esta tota decorada amb
colorit i encara que no són pintures antigues és una església preciosa. Té un
plàstic al pis perquè una de els cerimònies
programades és donar voltes a l’església per la nit i amb ciris encesos.
Tan dins de l’església com fora pels jardins s’hi respira pau. Hi ha 25
monges en total, algunes novícies i algunes que s’ho estan pensant abans de
donar el gran pas. Algunes entren al monestir desprès d’un desengany amorós
pensant que eixa és la vida que volen però en meditar-lo se n’adonen que no és
el camí que en realitat desitgen. Passa com les monges catòliques.
I és que no puc evitar fer la comparació. Mentre passege pels jardí al meu aire, em ve al cap quan fa anys vaig
visitar la província de Burgos on hi ha tants convents de monges. És
altra opció de viure.
QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada