Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 21 de maig del 2019

ROMANIA: MONESTIR PINTAT MOLDOVITA a BUCOVINA


Història, religió i art en un monestir emmurallat amb intenció protectora.



Estem a Moldàvia, una important província de Romania que quan va caure el regim comunida l’any 1991 va perdre una part de l’Est que es convertí en un país independent. Era l’antiga Besarabia i des de la independència el país es diu com la província: Moldàvia. Els romanesos reclamen esta part com urpia perquè la població és d’ètnia i llengua romanesa.



Però deixem la part política i seguim amb la part artística i religiosa d’esta part de Romania. Arribats a este punt i després d’haver visitat alguns monestirs de Bucovina i haver escrit sobre cadascú, poc queda per dir, perquè en este cas es repeteix molt del que ja s’ha dit.  Moldovita és com els altres  monestir de Moldàvia, Patrimoni de la humanitat i és en el museu d’este monestir on s’hi troba la poma d’or acreditativa, és menuda i està salvaguardada en una vitrina. No es pot fer fotos i en este cas compleisc la norma.

L’origen dels monestirs queda clar. Les invasions otomanes obligaren a molts monjos ortodoxos a fugir als Carpats on foren acollits pels moldaus. Les batalles contra l’invasor propiciaren les construccions religioses i que estes es fortificaren.  Entre els segles XV i XII  hi havia tants edificis religiosos que la regió era coneguda com el segon Monte Athos. La majoria dels edificis s’hi construïren per a enterrar a nobles i prínceps i la majoria eren de l’època d’Esteban el Grande. Les pintures dels exteriors es farien més tard en temps de Petru Rares.

A Moldovita només entrar al primer colp d’ull es veu la finalitat de protecció. Els murs  tenen molt de grossor i molta altura per salvaguardar l’entrada als invasors.



Les monges custodien i vigilen este patrimoni tan important. Li donem l avolta mirant cada detall.



Petru va ser una figura molt important durant els dos regnats a Moldàvia, al pla polític tenia la premissa “Anem a ser de nou el que hem sigut i molt més”. Compartia amb son pare unes qualitats necessàries per als governats, els voivodes que era el nom que empraven: la religiositat, l’ambició, l’audàcia, el valor i el gust per l’art dels qual  Petru va ser un gran impulsor. I la mostra està en totes les pintures a les parets exteriors dels monestirs que són famoses arreu del món.  Eixa idea d’unitat patriòtica, la idea de lluitar contra els otomans, es veu patent en les pintures, no només les de Moldovita, també en la dels altres monestirs.  Petru Rares va morir l’any 1546 i amb ell va acabar un capitol molt important en la història de Moldàvia. A Petru Rares, fill natural d’Esteban el Grande,  fruit de la seua relació amb una camperola, el podem veure en un  bust a una part del jardí.




Com passà en la majoria dels monestirs fundats al primer segle del principat de Moldàvia, també el de Moldovita va ser refundat posteriorment per Petru Rares construint se una nova església en 1532 en lloc diferent, allunyat de d’ubicació original.




I observant l’edifici veiem colorit i història, veiem art, veiem la bíblia plasmada gràficament per que la gent la poguera llegir amb facilitat, era la manera d’evangelitzar.

Si, de nou en Moldovita trobem pintures didàctiques. La finalitat comú d’estes pintures era ser transmissores d’una tradició cultural i religiosa que estava amenaçada per l’otomà.



Ningú sap com han pogut conservar-se en el temps. La pintura emprada és un secret una formula que va aconseguir que segles i segles posteriors a fer-se puguem en l’actualitat admirar tanta perfecció i bellesa.



S’han fet tasques de restauració perquè l’erosió els havia fet malbé i s’ha de fer neteja de la pintura. S’entén perquè tot està a la intempèrie. Els frescos de la part sud, on predominen els colors ocres i blaus es mantenen amb més bon estat que els de la part nord, com passa en la resta de monestir de Moldàvia amb pintures a l’exterior.



Entrem a l’església i a l’interior, com hem vist en les altres esglésies, s’hi veu la meravella de l’art romanès.




Moldovita és l’últim monestir que visitem. Romania pot estar ben enorgullida de tindre este Patrimoni, únic arreu d’Europa fent de  transmissor d’història i tradició.

En eixir del monestir fortalesa, desprès d’haver-nos capficat un poc en la vida religiosa del passat, entrem immediatament a la vida mundana escodrinyant el que fan en una casa propera on veiem entrar unes carretes plenes de pomes quasi podrides, imaginem que seran per alimentar als porc, no crec que d’ahi eisca cap pastis suculent.



Per la nit a l’hora de dormir, tanque els ulls per a recordar els altres, que bonics! Reconec que eren la meua prioritat quan vaig vindre al país i no m’han decebut gens. Són fascinats, són particulars encara que semblen iguals són diferents.


QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada