Hui us convide a fer un passeig per un parc amb animals procedents d’Àfrica, però no és així de simple, Bioparc és molt més que un lloc que custodia la fauna africana. El concepte de parc d’animals que hi tenen, queda, sortosament allunyat de la idea del desfasat zoològic que abans existia i que jo visitava de xicoteta.
Quan era menuda, m'agradava veure
els animals salvatges i la millor manera era anar al zoològic, però sovint me
n'adonava que els animals no estaven on volien. Recorde les gàbies i les reixes
que els tancaven i ja, amb tan pocs anys, em feien patir quan els veia. La idea
de l'animal tancat simplement exposat en gàbia ja és història, i si no ho és
encara en alguns lloc, ho deuria ser.
Vaig amb xiquetes i xiquets emocionats pel que van a veure i em contagie amb l’emoció que
senten. Tenim visita concertada i ens reben a la porta d’entrada. Creuem la
passarel.la de 145 metres de longitud, sobre el llac del parc de Cabecera i ja
estem envoltats de fauna.
El parc té 100.000 m2, ens espera un passeig
tranquil però d’hores. Tenim sort, la visita està guiada per una gran experta,
Julia, que demostra, a més de respecte per la natura, estimar i saber molt dels animals que
l’envolten dia a dia i també demostra que li agrada la feina. Les explicacions
són precises i simples per fer-se entendre, afegint diverses curiositats. Julia
explica sobre animals i sobre el significat del parc, sobre els habitats creat,
sobre ecosistemes... sobre el que mengen o com viuen els animals... tot adaptat
al llenguatge infantil. Xiquets i xiquetes l’escolten, malgrat l’avidesa de
voler veure els animals des de totes les perspectives.
A Bioparc trobem la
recreació de la sabana africana, els boscos d’Africà equatorial, aiguamolls
africans i Madagascar...així com l’illa de Madagascar, amb 80% d’espècies endèmiques
, es a dir que només s’hi troben en este punt del planeta.
Els primers animals que veiem són flamencs. Que bonics que són... i quina
elegància tenen... també desprenen delicadesa amb eixe color rosa que adquireixen
en menjar uns microorganismes rosats. I es mantenen sobre na pota durant molt de temps, fins i tot quan dormen.
Així eviten la pèrdua de calor.
Al seu costat uns pelicans descansen plàcidament.
Tot seguit anem a veure els diferents lemurs, alguns van per terra i
altres van pels arbres.
Seguim a la guia Julia, veient el que ens indica i escoltant el que ens
conta. Jo no perd detall. Junt a la vegetació original també veiem repliques de roques configurant coves o
passadissos quasi perfectes, veiem baobabs que podrien passar com de veritat.
Les construccions que són quioscs, botigues o restaurants o cafeteries semblen
vivendes africanes.
Anem passant d’una part a altra. Veig espais grans i m’agrada pensar que
els animals podran sentir sensació de
llibertat, encara que siga falsa.
Anem a la sabana on estan els elefants. Quina estampa més bonica! Hi ha
cartells explicant les característiques del exemplars que hi ha al parc. Està
molt bé tractar tan bé la part didàctica, la informativa. També m’agrada que
parlen dels animals anomenant-los pel nom que els han posat. Els animals del
parc i els cuidadors i biòlegs o veterinaris... tots formen una família.
Estem amb els elefants i ens agrada mirar-los, els xiquets i xiquetes es
pregunten per què estan bruts de fang i Julia conta que és per protecció cutània.
També ens explica que els baobabs que els
envolten, són falsos, seria complicat portar-ne de veritat. Però cert que no semblen artificials.
Tot seguit veiem les girafes. I com ens agraden! Eixe coll tan llarg les
fa ser unes privilegiades, en la sabana, elles veuen el perill quan cap altre
animal el veu, així que si elles corren altres animals faran el mateix.
Després de les girafes veiem els suricates. Em sorpren que hi ha molts
junts i són molt menudets, també com prenen el sol de peu, recolzats per les
dues potes...i com excaven forats buscant menjar com escarabats, aranyes, grills...tenen
molt bon sentit de l’olfacte.
Sortosament cada dia hi ha més
consciencia social de la importància de tindre cura dels animals. I Bioparc té eixa premissa. Eixa i altres més.
M’agrada el que veig a Bioparc, sabem que els animals estan en captivitat, que
no viuen al seu habitat propi, però es veu preocupació per envoltar-los d'un
entorn quasi natural, que siga el més
paregut possible al que podrien trobar a Africa i així poder comportar-se
naturalment. Bioparc és referent mundial entre els parcs d’animals pels
recintes multiespecie que recreen fidelment els habitats on diferents especies
conviuen entre si com ho farien a la natura. És el que trobaríem si estiguérem
a Africa.
Entre els suricates veiem un mirlo, i pense que el mirlo no sap ben bé on
ha anat a parar, perquè els suricates se’l podrien menjar.
Seguim el nostre passeig i a continuació veiem els lleons i les lleones.
I entrem a l’aviari on comprovem, una vegada més, com conviuen diverses
espècies, veiem un mamífer que desconeixíem: el damán roquer parent dels
elefant i els manaties adaptats a viure entre roques.
A cada pas que done aprecie més la diferència amb els zoològics del
passat.
Els xiquets i xiquetes que m’acompanyen estan cansats, però no deixen de bocabadar-se
cada moment. Ara ho fan quan veien un rinoceront junt a unes zebres, que es
posen totes juntes per camuflar-se i enganyar a qui les vol atacar... i una
estruç passejant pel costat.
Després veiem la perillosa hiena tacada o també coneguda com rialler...carnívora...a
mi no em faria molta gràcia trobar-ne una cara a cara.
Hi ha plànols que indiquen el trajecte a seguir, però nosaltres ens
deixem guiar per l’experta. Entrem a la zona de Guinea equatorial.
Parem l’atenció en un cocodril que poden arribar a mesurar 5 o 6 metres
de llarg.
I després visitem els primats, goril·les i ximpanzés i els observem. Bocabada la similitud de
comportament amb els humans, com es mouen, com la mare té cura de la cria...només
falta que parlen.
Per acabar la volta pel parc, veiem porcs senglars i búfals.
Hem vist altres més, però hi queda el que més ens ha fet gaudir. M’agrada
el que fan a Bioparc. Bioparc està dins de programes europeus d’ajuda ala
animals seriosament amenaçats de desaparèixer. Un euro de l’entrada està
destinat a la fundació, s’intenta transmetre la necessitat de preservar la
natura i també es lloc de conservació animal amb programes de
reproducció en captivitat d’espècies en perill d’edició perquè es vetlla per la
riquesa de la biodiversitat. Fan accions concretes, que aporten beneficis directes
a la població de les especies al seu medi natural. Tambè hi ha preocupació per
la protecció del planeta.
Però hi ha una part que no m’agrada
tant però forma part del conjunt. Al final del trajecte en un amfiteatre a
l’aire lliure amb capacitat per a 1000
persones, fan una exhibició d’animals, algunes aus i mamífers, que per al meu
parer sobra perquè trenca l’harmonia creada de realitat que hem vist fins el
moment. Veure uns animals mig domesticats no són pròpiament veure molat
naturalitat.
QUADERN DE VIATGE, VAlÈNCIA, primavera, 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada