Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 24 de febrer del 2018

UXMAL: Recinte arqueòlogic maia mexicà

La veritat es que impressiona. Una vegada més me n’adone de la grandesa de la civilització maia.

Estem a Mèxic. El recinte arqueològic maia d'Uxmal està prop de la ciutat de Mérida, capital de l’estat del Yucatán, lloc que també visitem en este viatge al pais dels maies. No podem deixar de visitar-lo, junt a  PalenqueChichen Itza . Uxmal és un dels jaciments més importants del món clàssic maia, presumeix de tindre la piràmide més empinada de tot Mèxic. 

I vaja que ho és. Nosaltres hi pugem, amb esforç ho aconseguim.



Generalment els edificis són de murs baixos i llisos amb frisos molt decorats representant les vivendes o animals, i com no, tamé els seua deus adorats.



Les edificacions aprofiten el desnivell del terreny per guanyar altura i en algun cas destaca pel volum, com  la piràmide de “El adivíno” amb cinc nivells.

A “La piràmide del Adivino” també se la coneix com la “del hechicero” o “del enano” segons una llegenda que parla sobre un nanet, fill de la bruixa del poble i havia nascut d’un ou. El personatge, que volia regnar a la ciutat, apostà amb el governador que podia construir una piràmide en una nit solament. La piràmide va ser construïda i el nanet va ser proclamat governador de la tres vegades edificada ciutat d’Uxmal. 

La piramide del adivino és el major monument de la ciutat, té una altura de 35 metres i una amplària de més de 50. Costa de cinc estructures de diferents èpoques.



La veritat és que impressiona. Una vegada més, admirant estes edificacions,  me n’adone de la grandesa de la civilització maia.

fotos procedents de google imatges.


Seguim passejant per Uxmal i parem davant del palau del governador que ocupa molta extensió de terreny, destaca per estar disposat en tres terrasses i envoltat d’una planícia. És la gran obra del Mèxic antic. 

Consta de tres cossos independents, el central és un edifici rectangular amb 14 cambres accessibles, a 11 de les quals s’hi pot entrar des de l’exterior. A cada costat s’hi erigeixen els dos edificis units mitjançant voltes i galeries. A l’altura dels accessos els murs són llisos sense ornamentació. A sobre hi ha una sanefa decorada. També sobre la porta central està la figura del governant.

fotos procedents de google imatges.


Darrere de la Piramide del  Adivino  està  el Cuadrángulo de  las monjas, un conjunt arquitectònic molt interessant. És un gran  pati quadrat i en cada costat hi ha construccions que tenen cambres que s’obrin al pati. El nom li ve perquè sembla un convent.


fotos procedents de google imatges.

I també passem per la zona dedicada al joc de la pilota, és una superfície més menuda que el joc de la pilota que trobem a Chichen Itza. S’hi veu deteriorat però identificable. El joc de la pilota era molt habitual en les cultures de mesomèrica. Tenia un sentit esportiu i religiós que el convertia en una cerimònia mística. En la cultura maia el joc tenia sentit de la vida i la mort.

fotos procedents de google imatges.

El recinte és gran. Hi ha molt a veure: cases, plataformes, estructures, arcs, temples, columnes, piràmides menudes... fins i tot hi ha un conjunt-cementeri ornamentat amb calaveres.  Alguns elements estan ben conservats i altres no tant. Hi ha de tot. Hem fet el passeig tranquil·lament mirant-ho tot i posant atenció en els murs i les seues curades decoracions i els deus hi representats que al món maia ho dirigien tot.

M’agrada Uxmal. M’agraden tots els recintes maies en general. Cadascú té les seues particularitats que el fan únic, cadascú té la seua personalitat. Cap recinte arqueòlogic és comparable a altre. Tots tenen les seues piràmides i temples diferents, tots valuosos pel que eren i representaven.

El frare espanyol Diego de Landa, que va visitar la ciutat ja abandonada d’Uxmal allà pel segle XVI , quedà bocabadat. Seria el primer en recopilar dades sobre el recinte, segons li contaren els habitants de la zona. Al segle XVII seria altre frare qui anà a seguir investigant i donà noms als edificis. Al segle XIX arribà l’austríac Jean Frederic Walfdeck i amb dibuixos que va fer i la informació que va obtindre va escriure un llibre que es publicà l’any 1838: “Viaje pintoresco y arqueológico en la província de Yucatán”, sent la primera vegada que es feia difusió de l’art i la cultura maia.

El contingut del llibre era atraient i comportà que arribara a Uxmal un equip d’investigadors: John Lloyd Stephens, que s’ocupava d’estudiar els edificis i la cultura, Freferik Cathrwood feua il·lustracions i Samuel  Cabot estudià la fauna. Tot tenia com a finalitat fer un estudi extens de tota la zona de Yucatan i començaren per Uxmal que ja tenien documentació prèvia. A este primer viatge seguirien altres, ja després fent fotografies. I gràcies a totes estes expedicions sabem un poc més dels maies d’Uxmal. Després van haver altres investigadors que ampliaren els coneixements que se sabien i ja  a meitat de segle XX començà la restauració.

I començaren les visites dels viatgers i curiosos que volien retrobar eixe passat esplendorós entre les ruïnes, una de les visites més sonada va ser la de la Reina II del Regne Unit, el 27 de febrer de 1975, enmig d’una cerimònia maia religiosa va caure un diluvi d’aigua, el que té d’estrany és que estaven en plena temporada seca.

QUADERN DE VIATGE, Mèxic, estiu 1998

Vols llegir més de Mèxic?

Zona de CHIAPAS
Ciutat de MERIDA
DE CANCUN A TULUM
Ruines maies de CHICHEN ITZA..............PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Ruines maies de PALENQUE.....................PATRIMONI DE LA HUMANITAT



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada