La veritat es que impressiona. Una vegada més me
n’adone de la grandesa de la civilització maia.
Estem a Mèxic. El recinte arqueològic maia d'Uxmal està prop
de la ciutat de Mérida, capital de l’estat del Yucatán, lloc que també visitem en
este viatge al pais dels maies. No podem deixar de visitar-lo, junt a Palenque i Chichen Itza . Uxmal és un
dels jaciments més importants del món clàssic maia, presumeix de tindre la
piràmide més empinada de tot Mèxic.
I vaja que ho és. Nosaltres hi pugem, amb esforç ho aconseguim.
I vaja que ho és. Nosaltres hi pugem, amb esforç ho aconseguim.
Generalment els
edificis són de murs baixos i llisos amb frisos molt decorats representant les
vivendes o animals, i com no, tamé els seua deus adorats.
Les edificacions
aprofiten el desnivell del terreny per guanyar altura i en algun cas destaca pel volum, com la piràmide de “El adivíno”
amb cinc nivells.
A “La piràmide
del Adivino” també se la coneix com la “del hechicero” o “del enano” segons una
llegenda que parla sobre un nanet, fill de la bruixa del poble i havia
nascut d’un ou. El personatge, que volia regnar a la ciutat, apostà amb el
governador que podia construir una piràmide en una nit solament. La piràmide va
ser construïda i el nanet va ser proclamat governador de la tres vegades
edificada ciutat d’Uxmal.
La piramide del adivino és el major monument de la ciutat, té una altura de 35 metres i una amplària de més de 50. Costa de cinc estructures de diferents èpoques.
La piramide del adivino és el major monument de la ciutat, té una altura de 35 metres i una amplària de més de 50. Costa de cinc estructures de diferents èpoques.
La veritat és
que impressiona. Una vegada més, admirant estes edificacions, me n’adone de la grandesa de la civilització
maia.
fotos procedents de google imatges. |
Seguim passejant per Uxmal i parem davant del palau del governador que ocupa molta extensió de
terreny, destaca per estar disposat en tres terrasses i envoltat d’una planícia.
És la gran obra del Mèxic antic.
Consta de tres cossos independents, el central és un edifici rectangular amb 14 cambres accessibles, a 11 de les quals s’hi pot entrar des de l’exterior. A cada costat s’hi erigeixen els dos edificis units mitjançant voltes i galeries. A l’altura dels accessos els murs són llisos sense ornamentació. A sobre hi ha una sanefa decorada. També sobre la porta central està la figura del governant.
Consta de tres cossos independents, el central és un edifici rectangular amb 14 cambres accessibles, a 11 de les quals s’hi pot entrar des de l’exterior. A cada costat s’hi erigeixen els dos edificis units mitjançant voltes i galeries. A l’altura dels accessos els murs són llisos sense ornamentació. A sobre hi ha una sanefa decorada. També sobre la porta central està la figura del governant.
fotos procedents de google imatges. |
Darrere de la Piramide
del Adivino està el
Cuadrángulo de las monjas, un conjunt
arquitectònic molt interessant. És un gran
pati quadrat i en cada costat hi ha construccions
que tenen cambres que s’obrin al pati. El nom li ve perquè sembla un convent.
fotos procedents de google imatges. |
I també passem per la zona dedicada al joc de la pilota, és una superfície més menuda que el joc de la pilota que trobem a Chichen Itza. S’hi veu deteriorat però identificable. El joc de la pilota era molt habitual en les cultures de mesomèrica. Tenia un sentit esportiu i religiós que el convertia en una cerimònia mística. En la cultura maia el joc tenia sentit de la vida i la mort.
fotos procedents de google imatges. |
El recinte és
gran. Hi ha molt a veure: cases, plataformes, estructures, arcs, temples,
columnes, piràmides menudes... fins i tot hi ha un conjunt-cementeri ornamentat
amb calaveres. Alguns elements estan ben
conservats i altres no tant. Hi ha de tot. Hem fet el passeig tranquil·lament mirant-ho
tot i posant atenció en els murs i les seues curades decoracions i els deus hi representats
que al món maia ho dirigien tot.
M’agrada Uxmal. M’agraden
tots els recintes maies en general. Cadascú té les seues particularitats que el fan únic, cadascú té la
seua personalitat. Cap recinte arqueòlogic és comparable a altre. Tots tenen
les seues piràmides i temples diferents, tots valuosos pel que eren i
representaven.
El frare
espanyol Diego de Landa, que va visitar la ciutat ja abandonada d’Uxmal allà pel
segle XVI , quedà bocabadat. Seria el primer en recopilar dades sobre el recinte, segons li contaren els habitants de la zona. Al segle XVII seria altre frare
qui anà a seguir investigant i donà noms als edificis. Al segle XIX arribà
l’austríac Jean Frederic Walfdeck i amb dibuixos que va fer i la informació que
va obtindre va escriure un llibre que es publicà l’any 1838: “Viaje pintoresco
y arqueológico en la província de Yucatán”, sent la primera vegada que es feia
difusió de l’art i la cultura maia.
El contingut del
llibre era atraient i comportà que arribara a Uxmal un equip d’investigadors:
John Lloyd Stephens, que s’ocupava d’estudiar els edificis i la cultura,
Freferik Cathrwood feua il·lustracions i Samuel
Cabot estudià la fauna. Tot tenia com a finalitat fer un estudi extens de
tota la zona de Yucatan i començaren per Uxmal que ja tenien documentació prèvia.
A este primer viatge seguirien altres, ja després fent fotografies. I gràcies a
totes estes expedicions sabem un poc més dels maies d’Uxmal. Després van haver
altres investigadors que ampliaren els coneixements que se sabien i ja a meitat de segle XX començà la restauració.
I començaren les
visites dels viatgers i curiosos que volien retrobar eixe passat esplendorós
entre les ruïnes, una de les visites més sonada va ser la de la Reina II del Regne
Unit, el 27 de febrer de 1975, enmig d’una cerimònia maia religiosa va caure un
diluvi d’aigua, el que té d’estrany és que estaven en plena temporada seca.
QUADERN DE VIATGE, Mèxic, estiu 1998
QUADERN DE VIATGE, Mèxic, estiu 1998
Zona de CHIAPAS
Ciutat de MERIDA
DE CANCUN A TULUM
Ruines maies de CHICHEN ITZA..............PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Ruines maies de PALENQUE.....................PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada