la pel.lícula |
la novel.la |
LA VIDA DE PI
Ang Lee
Hui
us mostre un doble viatge: primer en vaixell des d'India a Canadà, i
després en un bot salvavides que transcorre enmig de l’oceà.
Heu
vist la pel·lícula LA VIDA DE PI? Segurament si perquè va ser molt valorada i
premiada fa anys. Però tal volta no sabeu que està basada en una novel·la escrita per Yann
Martel, un escriptor de Canadà nascut a Salamanca. Diuen que la novel·la va ser
refusada per cinc editorials de Londres abans de ser acceptada per una
editorial canadenca, que va ser qui la publicà l’any 2001. Aleshores es va fer visible. L’edició
del Regne Unit va guanyar el premi Booker a l’any següent i a partir d’eixe
moment ja va ser èxit total i obtingué
molts premis més. Com son les coses ...eh? El que per a uns no val res per a altres és el més ben
fet. Quantes obres s’hauran perdut pels
racons de les editorials per falta de confiança i recolzament!
També
diuen que per a escriure la novel·la l’autor es va inspirar en l’obra “Max y los gatos”, d’un autor brasiler Moacyr
Scliar, que havia escrit sobre una
aventura d’un refugiat judeo- alemany que va creuar l’oceà Atlàntic compartint
el vaixell amb un jaguar. A Scliar no li va sentar molt bé que li agafaren la
idea sense permís però al capdavall després de parlar amb Martel no va posar
cap denuncia.
Recorde
quan es va estrenar “La vida de Pi” i el ressò que va suposar, pel director i
pel sistema 3D que encara no era molt habitual. Aleshores no la vaig veure però
quan he tingut de nou l’oportunitat no he volgut deixar-la passar. Allò va ser una aposta arriscada i tindrà defensors i detractors, estic segura.
L’originalitat genera controvèrsia i esta pel.lícula se n’ix dels canons de la direcció
escènica.
Recorde
quan va guanyar 4 oscars: al millor director, a la banda sonora, a la fotografia
i als efectes visuals. Va ser rodada en 3D i un plaer visual i goig per als sentits.
Jo
no l’he vista en 3D però si he apreciat
unes precioses imatges de simetries i reflexos. S'hi nota que s’ha creat per a lluir-se en el tema fotografia. Les imatges
irreals i alhora tan creïbles m’han impactat i m’han bocabadat.
Cap
a la meitat de la pel·lícula és quan arriba l’acció i l’aventura, és quan
comença el viatge dels nàufrags que lluiten per la vida i lluiten per l’espai. El jove protagonista comparteix bot
salvavides amb animals. Alguns veritablement perillosos. Entre ells està
el tigre de bengala amb nom de persona: Parquer que és l’altre protagonista de la història. Parquer és una fera ferotge
però alguna vegada té mirada plena d’humanitat, és el que capta el jove nàufrag
per domar-lo i aconseguir que siga un company de viatge.
Hi
haurà qui en acabar de veure “La vida de Pi”
pensarà que és una simple pel·lícula d’aventures o també hi haurà qui
pot pensar que és una reflexió més
profunda i espiritual que parla sobre la necessitat de creure en algú superior
i mostra com les històries ajuden a sobreviure.
El
que jo crec és que “La vida de Pi” és poesia mostrant un realisme màgic i
exotisme, és sensibilitat i valentia. És
una faula que pots creure o no però atrau, és una metàfora de la vida. La india és un lloc poblat per moltes creences, el
protagonista, buscant la millor s’acull a totes, no segueix el consell patern
que li diu que si creu en tot acabarà per no creure en res.
Lo inverosímil xoca contra lo real, és un conte, dins d’un conte, el que explica el protagonista anysn després, a un interlocutor que vol escriure una novel.la. La vida està plena de somnis i irrealitats, la vida està plena de veritats. I el protagonista juga amb tot creant el seu món propi que es el que vol mostrar. La veritat més clara de totes les que es conten, és l’explicació del nom del tigre. Li dien Parquer perquè és el nom del caçador que el caçà.
Lo inverosímil xoca contra lo real, és un conte, dins d’un conte, el que explica el protagonista anysn després, a un interlocutor que vol escriure una novel.la. La vida està plena de somnis i irrealitats, la vida està plena de veritats. I el protagonista juga amb tot creant el seu món propi que es el que vol mostrar. La veritat més clara de totes les que es conten, és l’explicació del nom del tigre. Li dien Parquer perquè és el nom del caçador que el caçà.
Possiblement
el 3D li afegirà espectacularitat, sobre tot quan es mostren imatges en les que
entra el deliri i la por. El sistema 3D descriurà perfectament les emocions que sent el
protagonista front a tanta adversitat. El tigre, les hienes, l’enorme balena, els peixos o l’illa carnívora és la vida, són
la metàfora de com la veu el protagonista. La vida de Pi és horror i poesia, és
una història d’emocions, misticisme i filosofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada