Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 15 de juliol del 2017

GUATEMALA: recinte arqueològic maia QUIRIGUÁ

És un recinte particular, lliure de turisme perquè no té la fama d’altres, tanmateix té les esteles altes...molt altes...una d’elles forma part de la moneda de 10 cèntims nacional.

Estem fent un viatge per Guatemala*. Hem anat també a Hondures a visitar Copan i just ara, anem cap a Puerto Barrios, al Carib, però abans parem en un recinte arqueòlogic maia particular, és Quiriguá.

Quiriguá


Per arribar-hi hem traspassat una pista plena de bananers explotats per cooperatives que pertanyen a la Unitet Fruit Company.

Plataners.


Mire a un costat i altre, la pista és ampla, el terreny que ocupen els bananers a les dues parts és gran, fa ganes de parar i trepitjar per dins. I ho fem, ni s’ho pensem. Bosses blaves amb menuts forats per deixar passar l’aire cobreixen les bananes així es protegeixen.

Plataners


Arribem a Quiriguá. A la porta hi ha un venedor de cocos, en té trossejats i altres al costat protegits per un sac blau, el sol és traïdor, fort. Fa un calor humit i apegalós.

venedor de cocos.


Una vegada dins del recinte fem un tranquil passeig. No tenim pressa. Ho mirem tot  amb atenció, anem a soles, no hi ha turisme, l’únic inconvenient, és que fa un calor humit que esgota.
Ruines protegides per sostres de palla.


Declarat Patrimoni de la humanitat per UNESCO en 1979 Quiriguá conserva algunes de les esteles maies més altes de tots els conjunts maies. A la moneda de deu cèntims del país n’apareix una d’elles. 

Diuen que l’art que hi ha està emparentant amb el de Copan i que la visita no defrauda, és cert. L’estil de l’arquitectònic i les esteles és similar.



Quiriguá va ser ciutat rival de Copan, estan molt a prop una d’altra, en línia recta són 50 quilometres separats per una serra, però per accedir-hi s’ha de donar una gran volta.

Esteles protegides per sostres de palla.


Encara que segons conta la història, els governats de Quirigua van obtenir grans victòries com apressar al rei de Copan Conejo 18, sempre els dominaren els de Copan.

Les esteles estan cobertes de sostres fets amb palla per evitar deteriorament, encara que li lleven espectacularitat no esta de sobra perquè sembla que a Quiriguá plou bastant i l’erosió corromp.

Esteles protegides per sostres de palla.

La majoria de les esteles representen la imatge del rei Caucac Cielo i tenen uns deu metres, encara que per damunt del terra sobreïxen entre 6 i 8 metres, altres 2 o 3 estan enterrats. Hi ha competència amb copan però Quirigua creà peces monolítiques molt particulars respectant blocs rocosos utilitzats per  les escultures. A les peces hi ha representats personatges fantastics que no s’hi troben en altre lloc, curiosament només que en uns estela de Copan. Hi ha qui diu que esta coincidencia unida a la rivalitat entre les dues ciutats podria ser que l’artista de Quiriguá fóra apressat durant un temps a copanm ftemps durant el qual faria la representacio fantastica similar a la del seu lloc de procedència.

Esteles protegides per sostres de palla.


Observe que moltes de les esteles hi ha representats animals. I també observe monticles que segurament són ruïnes per destapar. Entre els arbres m’adone de la ceiba, arbre gran i majestuós, és el que ressalta en Guatemala per sagrat.

Ruines envoltades de vegetació.

la ceiba sabrada.


Quirigua m’agrada, és més menut que altres recintes arqueològics maies, no té tanta meravella concentrada com altres però el que es veu és harmònic i espectacular.  A més a més està el paisatge que l’envolta per dins, molta gespa i es que s’hi veu  molta cura per conservar-la enmig dels enormes arbres.  

I també és important per que mostra com deuria ser tota la zona abans de les plantacions. Fa pensar en el que s’ha talat per a plantar el conreu implantat. Allò tot era selva, tal volta molts vestigis maies estan sota els bananers, amagats per a tota l’eternitat.

Monticles on s'amaguen ruines maies.

QUADERN DE VIATGE: GUATEMALA, estiu 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada