És un recinte particular,
lliure de turisme perquè no té la fama d’altres, tanmateix té les esteles
altes...molt altes...una d’elles forma part de la moneda de 10 cèntims
nacional.
Estem fent un viatge per Guatemala*. Hem anat també a Hondures a visitar Copan i just ara, anem cap a Puerto
Barrios, al Carib, però abans parem en un recinte arqueòlogic maia particular,
és Quiriguá.
 |
| Quiriguá |
Per arribar-hi hem traspassat una pista plena de bananers explotats per
cooperatives que pertanyen a la Unitet Fruit Company.
 |
| Plataners. |
Mire a un costat i altre, la pista és ampla, el terreny que ocupen els
bananers a les dues parts és gran, fa ganes de parar i trepitjar per dins. I ho
fem, ni s’ho pensem. Bosses blaves amb menuts forats per deixar passar l’aire
cobreixen les bananes així es protegeixen.
 |
| Plataners |
Arribem a Quiriguá. A la porta hi ha un venedor de cocos, en té trossejats
i altres al costat protegits per un sac blau, el sol és traïdor, fort. Fa un calor
humit i apegalós.
 |
| venedor de cocos. |
Una vegada dins del recinte fem un tranquil passeig. No tenim pressa. Ho
mirem tot amb atenció, anem a soles, no
hi ha turisme, l’únic inconvenient, és que fa un calor humit que esgota.
 |
| Ruines protegides per sostres de palla. |
Declarat Patrimoni de la humanitat per UNESCO en 1979 Quiriguá conserva algunes
de les esteles maies més altes de tots els conjunts maies. A la moneda de deu cèntims del país n’apareix
una d’elles.
Diuen que l’art que hi ha està emparentant amb el de Copan i que la visita no defrauda, és cert. L’estil de l’arquitectònic i les esteles és similar.
Diuen que l’art que hi ha està emparentant amb el de Copan i que la visita no defrauda, és cert. L’estil de l’arquitectònic i les esteles és similar.
Quiriguá va ser ciutat rival de Copan, estan molt a prop una d’altra, en línia
recta són 50 quilometres separats per una serra, però per accedir-hi s’ha de
donar una gran volta.
 |
| Esteles protegides per sostres de palla. |
Encara que segons conta la història, els governats de Quirigua van obtenir
grans victòries com apressar al rei de Copan Conejo 18, sempre els dominaren
els de Copan.
Les esteles estan cobertes de sostres fets amb palla per evitar deteriorament,
encara que li lleven espectacularitat no esta de sobra perquè sembla que a Quiriguá
plou bastant i l’erosió corromp.
 |
| Esteles protegides per sostres de palla. |
La majoria de les esteles representen la imatge del rei Caucac Cielo i
tenen uns deu metres, encara que per damunt del terra sobreïxen entre 6 i 8 metres,
altres 2 o 3 estan enterrats. Hi ha competència amb copan però Quirigua creà
peces monolítiques molt particulars respectant blocs rocosos utilitzats
per les escultures. A les peces hi ha
representats personatges fantastics que no s’hi troben en altre lloc,
curiosament només que en uns estela de Copan. Hi ha qui diu que esta
coincidencia unida a la rivalitat entre les dues ciutats podria ser que l’artista de Quiriguá fóra apressat durant un temps a copanm ftemps durant el
qual faria la representacio fantastica similar a la del seu lloc de
procedència.
 |
| Esteles protegides per sostres de palla. |
Observe que moltes de les esteles hi ha representats animals. I també observe
monticles que segurament són ruïnes per destapar. Entre els arbres m’adone de
la ceiba, arbre gran i majestuós, és el que ressalta en Guatemala per sagrat.
 |
| Ruines envoltades de vegetació. |
 |
| la ceiba sabrada. |
Quirigua m’agrada, és més menut que altres recintes arqueològics maies, no
té tanta meravella concentrada com altres però el que es veu és harmònic i espectacular. A més a més està el paisatge que l’envolta
per dins, molta gespa i es que s’hi veu molta cura per conservar-la enmig dels enormes
arbres.
I també és important per que mostra com deuria ser tota la zona abans de
les plantacions. Fa pensar en el que s’ha talat per a plantar el conreu
implantat. Allò tot era selva, tal volta molts vestigis maies estan sota els
bananers, amagats per a tota l’eternitat.
 |
| Monticles on s'amaguen ruines maies. |
QUADERN DE VIATGE: GUATEMALA, estiu 2009
*TOT GUATEMALA
LLAC PETEN
LIVINGSTON
FOTOS i MÚSICA POBLACIÓ GARIFUNA de LIVINGSTON
VOLCÀ PACAYA
FOTOS i MÚSICA volcà PACAYA
RITUALS MAIES
ANTIGUA: el poble i la gent
ANTIGUA: el fervor religiós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada