RESSENYA LITERÀRIA: LA CASA DEL COMPÁS DE ORO

LA CASA DEL COMPÁS DE ORO

Begoña Valero

Per què llegim un llibre i no altre? Unes vegades llegim per recomanacions, altres per interès personal per saber d’un tema, també  perquè la portada i el que hi diu sobre la novel·la atrau... també, potser, llegim perquè coneixem a l’autor o autora... o simplement llegim un llibre i no altre per atzar.

En el meu cas i este llibre en concret em ve recomanat per la meua bibliotecària que sap que el llibre està valorat per bons lectors. És un primer punt a favor per fer-li cas i començar a llegir el llibre en qüestió. Si a més a més tracta sobre el món dels llibres i també hi ha pel mig ciutats europees del passat, incoscientment li afegeix puntuació i augmenta l’ interès en mi. Estic quasi convençuda que serà la meua següent lectura però com hi ha més on escollir en un primer moment dubte i de sobte veig el nom de l’autora. No la conec personalment, però el fet que siga de Banyeres de Mariola fa que m’enganxe definitivament. Agafe el llibre i no el solte. Banyeres és un poble que porte al cor, bé ho sap qui em coneix. Així que ja no puc més que córrer cap a casa per començar a llegir. I així he fet i no em penedeixc.

“ La casa del compas de oro” és la lluita per un somni, només per açò val la pena llegir-lo, perquè ens dóna l’ensenyament de que tot és possible malgrat que per aconseguir-lo no sempre trobem un camí de roses.

Amb este llibre he passat una bona estona viatjant en el temps, al segle XVI, i concretament al món dels llibres. Era  una època en la qual era perillós fer (i llegir) llibres perquè el contingut, segons qui el llegia, era vàlid o no vàlid. Qui manava imposava el que s'hi podia llegir o no. A les editorials s’hi vivia i malvivia amb por constant de no cometre cap error.  La novel·la et capbussa al món dels llibres de la mà dels impressors, enquadernadors, llibreters i editors. Qui millor per mostrar com es fa un llibre? Qui millor per mostrar-nos els llibres que aquells que els estimen?.

Christophe Plantin, un personatge real nascut a una família humil de Lyon, és un amant dels llibres que arribà a ser l’editor més prestigiós d’Amberes, la qual cosa demostra que el treball i la constància és la base de tot. És un somniador i lluitador, és estrateg i constant, és intel·ligent i té avidesa per saber. És ambiciós en la seua professió perquè vol sempre la perfecció i l’aconsegueix. De menut ja mostrava estima pels llibres i es posà d’ajudant-criat d’un impressor. L’impressor té una filla de qui està enamorat amb idolatria i per una circunstància concreta fruit de la innocència i també un d'atac d’enveja per part d’altra jove, Regina, pare i filla són acusats d’heretgia i cremats a la foguera. 

Així comença l’agitada vida de Christophe i este fet l’acompanyarà de per vida. Sempre entre llibres i acompanyat de la seua estimada dona i després per les nombroses filles, anem veient com passa el temps i el protagonista es mou entre la misèria i l’opulència, viu dies negres i dies clars, dies desesperats i dies d’alegria plena. La dona i les filles són valentes, educades, llestes, estudien i trien amb qui casar-se. Pense que en una època on les dones havien de ser submises i callades estes dones se n’eixirien de la norma. Si algun dia parle amb l’autora li preguntaré si este detall està documentat o és fruit de la seua imaginació, desitjosa tal volta de donar veu i valor a les dones.

Al protagonista (i la família) l’acompanya un fidel amic soldat espanyol, és qui explica tot. La primera part de la novel·la ho fa en tercera persona i la segona ja en primera persona, relatant el que viu i veu junt al seu amic l’impressor, que cada vegada va ocupant un paper important en el món en el que viu i treballa. Tot fa que es llisga fàcilment perquè és com si fora un llibre d’aventures (també desventures). Hi ha  venjances i morts injustificades, amors i desamors, passió. Hi ha molta passió, tot es fa de manera passional: amistats incondicionals, amors desmesurats i duradors, odis forts i perennes, assassinats violents, lluites... I està ben escrit, al menys a mi m’agrada l’estil que l’autora ha emprat, el trobe molt adequat de tant en tant amb frases rebuscades, segons com es parlava al temps que descriu.

Llegint esta novel·la he sabut un poc més sobre història perquè l’autora ens l’explica i ens fa entendre les situacions que ha de passar els protagonistes: dies de glòria i altres de penúries. L’ambient medieval està perfectament descrit. També detalla les turbulentes guerres de religió que acabaven cremant bruixes i heretges, els inquisidors eren constants buscant culpables. En este sentit llegint les pàgines de la novel·la, he recordat la fabulosa obra de “Los Miserables, per la idea de que la persecució no para mai. 

Este llibre m’ha fet recordar els centres històrics de les ciutats europees en les que he estat i que anomena seguint les anades i tornades del protagonista: Lyon, Paris, Orleans, Caen, Brussel·les o Amberes, on s’hi queda definitivament a viure. L’autora ha sabut descriure l’ambient i les situacions, fa sentir el que els protagonistes senten, en ocasions m’ha fet patir pensant en les angoixes que estaven vivint i això només s’aconsegueix quan el relat està be escrit.

Sé que este llibre, història i ficció amb aventures plenes de gelosies, traïcions, mentides... però també amor i amistat i sobre tot vocació pel treball,  ha fet que estime més la lectura, que valore més, si cal, el que és un llibre i tot el procés que hi ha des que és un manuscrit fins a que és un exemplar a paper. I a més a més ha fet que conega un personatge històric que tant ha tingut a veure en la cultura.