ÀUSTRIA Inundacions a Innsbruck

La paraula Innsbruck significa “pont sobre riu”, i hui sembla, i m’agradaria estar equivocada, que serà a l’inrevés: “riu sobre pont”

"El tejadillo de oro", simbol de la ciutat.

Estem als Alps, hem vingut per caminar per sendes de muntanyes que quasi toquen el cel, tanmateix, hui descansem de rutes alpines i fem ruta urbana, plou massa per trepitjar muntanya.

Des de la nostra seu al gastoff de sant Johan eixim a les 8 del matí cap a la ciutat d’Insbruck. Ens esperen 3 hores de camí, però esta vegada no anem a peu com els altres dies, ho fem en autobús fins arribar a una ciutat molt bonica. Ho sé perquè la conec, ja he passejat pels seus carrers i he admirat les façanes i l’agradable ambient. És insbruck.

Però hui una cosa canvia respecte la vegada anterior. Degut a les intenses pluges que han caigut durant els dies passats, en la ciutat i en tot el Tirol en general, el riu està a punt de desbordar-se, és una situació inusual que fa una dècada que no passa.

La paraula Insbruck significa pont sobre riu, i hui sembla, i m’agradaria estar equivocada que serà a l’inrevés, “riu sobre pont”. Les inclemències del temps són les que manen i sobre les quals no s’hi pot fer res.

Estem passejant, protegits per impermeable. Paraigües no en tinc i fa falta. Plou tant que no podem alçar el cap i mirar façanes. Hem d’anar sortejant bassals i buscant balcons o porxos on refugiar-nos.

Plou tant que no dóna temps de mirar els edificis que anem trobant en el nostre camí.

Malgrat tot, arribem al punt principal d’Innsbruck, el monument que cap persona pot deixar de visitar, és el Tejadillo de oro, que té un total de 2657 teules daurades, al menys això diuen.

I és que anem directes a la plaça principal on està el monumnet que cap persona deixa de veure en arribar a la ciutat.

Em fie de la informació, ja li està bé si alguna persona s’atreveix a comprovar-ho. Va ser manat construir per Maximiliano per poder seguir en lloc preferent les representacions i tornejos que s’hi feien a la plaça. Vaja amb el sobirà!, privilegis que no falten!

Com l’impermeable no és prou, decideisc fer el que tothom fa: em compre un paraigües. I mentre el compre pense, bon negoci este, perquè en dies com el de hui és venda segura i les tendes acaben amb totes les existències.

Malgrat la pluja...fem fotos...

Quan vaig a comprar-me’l hi ha poc on escollir i acabe agafant un plegable blau que té dibuixades flors edelweiss, les flors típiques alpines que estan protegides perquè estan en perill d’extinció. Així que com no hi ha a l’abast per poder collir-ne, jo me n’emporte a casa un bon grapat, i em conforme encara que estiguen dibuixades. Fa uns dies en una de les caminades en vaig veure una, menuda, delicada, preciosa... calia mirar-la i ni tan sols tocar-la.

És una llàstima que ploga...hi ha tants detalls per a mirar!

La visita a la ciutat la fem per lliure, només hem quedat amb tots els del grup a mitjan vesprada per a la tornada, concretament a les 5. Però plou i plou massa, passegem però sense perdre de vista el riu. Estan protegint els laterals amb sacs per a evitar el descordament. També totes les cases tenen les portes d’entrada amb fustes protectores per a que no entre l’aigua. Innsbruck està en emergència, i nosaltres fent turisme! quina incongruència!

Com la ciutat no és molt gran en tot moment estem els del grup trobant-nos i passant-nos les noticies que escoltem de boca dels policies, dels botiguers o dels periodistes a les noticies de la tele. Duen que estan tallant carreteres! Eixa és la pitjor noticia. Si no ens donem pressa ens quedarem incomunicats i no podrem tornar a sant Johan.

Insbruk és una ciutat acollidora i bonica..hui no hem tingut sort en l'oratge, però no importa.

la catedral

L'impermeable no és prou...cal comprar-nos un paraigües, jo me n'emporte a casa un decorat amb flors edelweis.

A poc a poc el grup anem ajuntant-nos i decidim anar-nos-en el més aviat possible sense esperar l’hora establerta. Tanmateix això no és possible, primer perquè una persona del grup no acudeix a l’hora de la partida perquè no li ha arribat la noticia que se’n tornem abans. I segon perquè, quan ja estem tots, ens anuncien que les carreteres estan tallades i hem d’esperar ordre d’eixida.

No nomes les noticies espanten, ho estem veient al carrer, els sacs i fustes protegint les entrades de les cases, el soroll de les sirenes dels bombers en tot moment, així com també posa els pèls de punta veure els helicòpters sobrevolant la zona a baixa altura.

Tot ens corrobora que la cosa va a més. Anem cap al riu on estan els policies expectants mirant la pujada del nivell d’aigua, no sé si els sacs impediran que l’aigua inunde els carrers...no ho sé ni ho vull saber...prefereisc anar-me’n abans.

Mirar el riu espanta...

Tothom, forasters i locals, mirem preocupats i ignorants què passarà. Llàstima! Tanta angoixa impedeix assaborir la ciutat en els moments que la pluja ha parat.

Fa 10 anys que Innsbruck no s’inunda, fa 10 anys... i havia de passar ara, just quan estem nosaltres. Quan ens donen el permís oportú eixim però no podem anar per la ruta prevista perquè els pobles estan inundats. La solució només viable per qui coneix la zona al detall és donar una volta enorme per muntanyes evitant la zona del desastre.

Hem de buscar carreteres estretes i amb revoltes que creuen la muntanya, a més a més hi ha retencions perquè hi ha trams tallats. La zona d’Insbruck està inundada, pobles sencers han quedat soterrats entre fang i aigua, vides perdudes pel corrent de l’aigua, cases desfetes i també camins i carreteres. Hem eixit d’Innsbruck a les 4 i fins les 8’30 només hem pogut avançar 50 quilometres.

La part positiva, que sempre s’ha de trobar, és que estem veient el Tirol en essència, passant per menudets poblets de muntanya i anant tan pausadament podem fins i tot escodrinyar quan trobem portes i finestres entreobertes. És una situació desesperant que hem d’agafar amb bona predisposició, una situació caòtica que sembla difícil creure en un país com Àustria, però que sol passar i passa.

Al final podem eixir d'Insbruk...han obert provisionalment les carreteres, encara ens falta passar una odissea fins arribar al nostre gastoff en San Johan.

Al final, a les dos de la matinada, després de 9 hores de peregrinatge arribem al gastoff, al refugi on poder descansar de l’angoixa patida, dormim i al dia següent recordem tot el que hem passat com una experiència divertida. I ens adonem que va ser més greu del què pensàvem perquè a més a més es va enfonsar una pressa i va haver pèrdues humanes.

QUADERN DE VIAGE, ÀUSTRIA estiu 2005

*En este bloc pots llegir tot el que hi ha sobre Àustria en l'etiqueta corresponent.