nº 33- RESSENYES LITERÀRIES i de cine: GUIA PARA VIAJEROS INOCENTES. Llibre

nº 33-GUIA PARA VIAJEROS INOCENTES

Mark Twain

Ressenya feta per ediciones el viento, any 2011

En 1867, els periòdics de Nord-americà es fan ressó de l’anunci de “L’excursió A Terra Santa, Egipte, Crimea, Grècia i llocs d’interès intermedis”, per a la qual es proposen noliejar  un vaixell que partirà des del port de Nova York. Es tracta d’un dels primers viatges organitzats de la història, en el qual participa el que després seria el pare de Tom Sawyer i Huckleberry Finn, decidit a plasmar la seua opinió en les cròniques que envia al diari Alto California.

No deixa titella sense cap: començant per ell mateix, passant per Miguel anguel, els mestres Antics, els guies de turisme, francesos o napolitans i acabant amb els Peregrins i el seu viatge a Terra Santa. L’any 1869 s’edita “The innocents abroad” que recull totes les cròniques i té tant d’èxit que durant molt de temps, es va utilitzar com guia de viatges. De fet, va ser l’obra més venuda de l’autor en vida.

Twain utilitza els seus coneixements, el seu domini de l’ idioma, el peculiar humor i el seu enginy, per aconseguir un llibre fabulós, un regal per al lector modern.

Opinió personal

He acabat el llibre i encara no em puc creure que estiga escrit  l’any 1869. Al segle XIX! Em sembla un llibre de viatges totalment actual per estil narratiu i per contingut.

Hi està, doncs, la qualitat i el saber escriure que té Mark Twain, de manera atemporal i universal. Solament ens adonem de la temporalitat, quan de tant en tant trobem paraules “arcaiques” com diligencias, catalejos ...

M’agrada llegir i rellegir llibres i comprovar com alguns es mantenen vius malgrat el temps. M’agraden més estos llibres que els que es mouen per modes, i en un tres i no res es desfasen.

M’atrauen el llibres de viatges i d’este, particularment em va captar l’atenció el títol i també l’autor. Mark Twain conegut més per altres vessants literàries enfocades al públic juvenil, i en el moment de morir com l’humorista americà més gran de la seua època, demostra mestria escriptora relatant este viatge pioner en això del viatge organitzat. “Guia para viajeros inocentes”és un llibre persuasiu perquè mentre el llegeixes, dóna ganes de fer el mateix viatge.

No tenia cap referència del llibre, l’atzar em va portar a mirar la prestatgeria i triar-lo entre molts, en fullejar-lo no sabia què anava a trobar-me a l’interior. Vaig llegir la ressenya de l’editorial, em va agradar i  me’l vaig comprar. Les més de 600 pàgines no em van fer tirar enrere. I és que el tema m’agrada i m’abellia saber la perspectiva de l’escriptor des del passat sobre països que ja coneixia. Mark Twain fa crònica del viatge, relata el dia a dia, les anècdotes, les inquietuds...de la mateixa manera que ho faig jo, dia a dia, en els meus viatges relatant al meus quaderns de notes. Eixa afinitat m’atreia.

El llibre s’inicia amb una carta escrita per captar excursionistes  i és un encert posar-la, doncs,  només començar la lectura del gros llibre, aconsegueix clarament  captar l’atenció del lector. Estic segura que és el meu cas i el de molts. En acabar de llegir la irresistible carta no pots més que pensar que va a fer-se un viatge apassionant així que  la lectura de la crònica de Mark Twain també ho serà.

Algunes descripcions sovint m’ha recordat experiències pròpies i això és un valor afegit perquè m’identifique amb el que estan passant: per exemple quan relata la vida al vaixell..la turmenta al mar, els burros com mitjà de locomoció...el mareig en els canvis de monedes...i més i més que als viatgers i no tan viatgers agradaran.

Perquè Mark Twain escriu de manera clara i a més a més els tocs d’humor són constants. Els comentaris personals no tenen desperdici, alguns s’ajusten als estereotips altres són totalment subjectius i el mantenen constantment un somriure a la boca. Tothora explica el que fan els companys “devots peregrins” que van amb finalitat religiosa, tot el que els passa ho comenta, sovint els acusa de buscadors de records sagrats i conta anècdotes del què fan i “desfan” per aconseguir-ne sense contemplacions.

Comença donant normes de com escriure un diari: s’ha de fer posant dedicació, mostrant exemples de companys de viatge que el comencen i no acaben. I després inicia la descripció, sempre subjectiva, de tot el que li passa i l’envolta, de cada parada del vaixell, de cada lloc que visita, dels trajectes interns a peu o a lloms d’animals, creuant països, de les persones locals que troba, de les seues reaccions  i sempre des del punt de vista del turista.

 Tot està destinat a publicar-ho al periòdic on està treballant, per això detalla tant i es para en tants detalls. Per la qual cosa, entenc que el llibre fóra utilitzat com guia de viatge durant molts anys, perquè seguint la lectura es post saber molta informació de cada lloc.

Hi ha opinions de Mark Twain que no comparteisc però això no li lleva mèrit al llibre. També aporta idees i sentències, dignes del millor filòsof, carregades de veritat i saviesa. Cadascú tenim una idea preconcebuda o experimentada del món i de les persones. Segurament a ell tampoc li agradaria el que jo en pense sobre alguns aspectes.

El llibre és totalment recomanable si es vol gaudir llegint sobre viatges, i també si es vol riure a la gana amb les experiències que a Mark Twain li passen. És un llibre que no vaig a guardar a la prestatgeria més allunyada, el tinc totalment subratllat i serà dels que m’agradarà rellegir de tant en tant.