Des de Zagreb anem a Varazdin, està relativament prop, a uns 100
quilòmetres.
I de camí veiem que muntanyes i més muntanyes envolten la ciutat. Varazdin va ser capital de Croàcia i va tenir la seua importància administrativa. Presumeix de riquesa, fins i tot les clavegueres són d’or, diuen els seus habitants fent broma, i és que són daurades.
I de camí veiem que muntanyes i més muntanyes envolten la ciutat. Varazdin va ser capital de Croàcia i va tenir la seua importància administrativa. Presumeix de riquesa, fins i tot les clavegueres són d’or, diuen els seus habitants fent broma, i és que són daurades.
Varazdin es vanagloria del seu centre de vianants ple de carrers empedrats amb
cases barroques, palaus de color pastis i esglésies magnifiques que li donen
eixe ambient especial aristocràtic que recorda tant a Àustria, a Graz, a
Salzburg…o a Viena, encara que Varazdin és molt més xicoteta. Hi ha un riu, el
Drava.
Tot està al voltant d’un Castell feudal que de tots els monuments és un dels que destaca. Actualment és un museu que recorda els temps que defenia el nord de Croàcia de les invasions otomanes. És una edificació renaixentista que començà a ser construïda al segle XIV.
Tot està al voltant d’un Castell feudal que de tots els monuments és un dels que destaca. Actualment és un museu que recorda els temps que defenia el nord de Croàcia de les invasions otomanes. És una edificació renaixentista que començà a ser construïda al segle XIV.
La vida gira i girava al voltant de la plaça principal, la del rei
Tomislav, on està l’ajuntament, que és altre edifici a ressaltar per ser un
dels més antics d’Europa. I també cal anomenar com edificis amb història,
l’església de san Nicolas, la dels jesuïtes o santa Úrsula.
Però, quasi no podem apreciar cap edifici. Als carrers no cap ni una agulla
i és que visitem la ciutat en dia de festa i hi ha molts visitants croates i estrangers que hi estan perquè no
volen perdre’s la gran festa anomenada Spancirfest. Els edificis estan tots engalanats
i tapats pels rius de gent que van i venen. Varazdin és visita en un tres i no
res i en realitat tots donem voltes repetint carrers varies vegades.
El festival té molta fama entre la gent que viu per la rodalia que no falta
a la cita. També és coneguda en els països que envolten Croàcia. Ja l’havíem
vista anunciada a Zagreb però no sabíem que era tan important.
Des de fa 19 anys Varazdin celebra la Spancirfest, dura 10 dies i comença a
final d’agost. Va ser el primer festival de carrer a Croàcia. Spancir significa
el que camina per la qual cosa la decoració d’un dels carrers principals està
formada per siluetes de peus. Els peus penjant queden genial.
Visitem monuments i gaudim de la festa. Tot alhora.
Parem l’atenció en detalls damunt de portes, és el que antigament explicava
l’ofici que es feia en la casa. Un soldat explica que eren ferrers, una tortuga
diu que es venien pintes per pentinar-se el cabell i una sirena diu que hi
havia productes i especies portats del mar.
Seguint este carrer arribem a la torre de san Nicolas.
Varazdin és hui, monuments envoltats de festa.
Varazdin és música, teatre, tendes a l’aire lliure, és demostració d’artesania,
de gastronomia... Els artistes dominen els carrers. Hi ha llibertat d’expressió
i el festival fomenta la creativitat.
M’agrada el fet de veure moltes distraccions preparades per als xiquets i
xiquetes. És un festival que fomenta el sentiment de comunitat pel que es veuen
moltes famílies. És lloc d’encontre d’artistes i bon moment de fer contactes.
La gent tapa les façanes, del que s’endevina són d’edificis importants.
Caminem entre molta ambientació, molt de soroll, molta gent... molta
alegria festiva contagiosa.
Continuarà...queda arribar al castell...un castell monumental.
QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,
CROÀCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada