Pàgines

dimarts, 27 de novembre del 2018

FRAGMENTS (propis) LITERARIS i VIATGERS: HISTÒRIES DE L’EXPLORADOR- 2



Viatjar ensenya molt, especialment a valorar el que tenim.


"Volia explorar el món i conèixer gent diferent, saber com vivien i com pensaven, volia que m’ensenyaren noves coses. I vaja que em van ensenyar.!
Observant a qui disposava de menys diners que jo vaig aprendre a ser generós. Donant un poc del que tenia, em vaig ensenyar a no malgastar. Comprant només el que era necessari apreciava més allò que tenia i rebia dels altres. Em vaig acostumar a no queixar-me tant perquè sovint m’envoltaven persones que sí tenien motiu per queixar-se.
En definitiva, gràcies als meus viatges, vaig començar a valorar el que tenia, posant-me en el lloc de la gent a qui coneixia."

HISTÒRIES DE L'EXPLORADOR nº4 educació financera
Mariló Sanz, Edi CAIXA ONTINYENT obra social


dissabte, 24 de novembre del 2018

DESCOBRIM LA LIGÚRIA (Itàlia)




Una regió italiana, un poc desconeguda... però amb encís especial.

No oblides entrar als enllaços.

Eixe any anàrem a visitar una zona concreta d’Itàlia, el país és molt gran i s’ha de veure part a part, regió a regió, per la qual cosa decidírem que La Liguria era la millor  opció.

No anàrem en avió via directa, ho férem en autobús, l’únic avantatge era que de camí anàvem a veure altres paisatges i ciutats que si anàrem en avió directe a la zona no els veuríem. Sempre s’ha de pensar en la part bona  de tot, i eixa va ser la idea amb la que em quede sempre quan acabe fent viatges de trajectes llargs per carretera en lloc d’agafar l’avió.

Començant el viatge de bon matí el dia sembla allargar-se i així en aquella ocasió a les 3 del migdia ja havíem avançat molt, estàvem a Le Perthuse, la ciutat dividida per la frontera hispano francesa, curiós però cert.  

Seguírem camí i paràrem a la ciutat fancesa d’Arles, una ciutat taurina on Van Gogh tenia casa.

ARLES

Eixa primera nit paràrem a dormir a un hotel enmig de no res per a descansar de la jornada autobusera. I ja si, per fi... al dia següent entràrem en terres italianes gaudint de la bellesa paisatgística d’extensos camps de flors conreades que serveixen per a fer perfums i essències.

Paràrem al poblet de Segorba, poble amb curiositat històrica:  conserva bandera pròpia de que era una república, però només de manera simbòlica.

SEGORBA

De camí al poble on teníem l’hotel,  paràrem a Dolceaccua, que té una fortalesa construïda per a combatre els bandits que operaven als camins.

DOLCEACCUA

I arribàrem a Rapallo, el poble que seria la nostra seu durant tota l’estada per la Liguria. Cada dia feíem rutes combinant autobús i  moltes de senderisme. Veure caminant un país és molt recomanable, Jo ho he fet en altres països com Irlanda o Àustria.

RAPALLO

Una primera ruta a peu va ser a Labagne per visitar, el monestir de san Salvatore de Fieschi.

SAN SALVATORE DE FIESCHI


Després anàrem  a Sarzana on destaca la ciutadella.

SARZANA

Després  anàrem a Varesse Ligure un bonic poble que es conserva perfectament des del passat.

VARESSE LIGURE

La part més visitada turísticament és el parc natural de Cinqueterre, que el recorreguérem caminant de poble a poble. Nosaltres visitàrem quatre dels cinc pobles.

CINQUETERRE


La nostra caminada començà a vernazza, on arribàrem en tren des de Rapallo. De Vernazza caminàrem a Corniglia i amb descansos corresponents i necessaris arribàrem a Manarola. De Manarola a Riomaggiore es va per una senda anomenada "Via de l’amore", és el tram més visitat i més explotat turísticament i sincerament de tots els trams recorreguts... este  em semblà molt artificial.


CINQUETERRE

CINQUETERRE
De Riomaggiore agafàrem el tren cap a la Spezia des d’on anàrem en autobús a Portovenere
PORTOVENERE




La capital de la Liguria, Genova, és visita obligada, plena de places i plaçoletes, i una gran port que em recorda haver llegit d'escenari en algunes novel·les.




Altra ruta bonica que férem  va ser anar a peu vorejant la mar des de Santa Margarita  a Portofino, foren 6 quiolometres de passejada.

SANTA MARGARITA


I Portofino és un poblet molt bonic encara que tremendament car. La tornada a santa Marguerita la férem en bus de línia regular.

PORTOFINO

 La ruta  des de San Rocco a San Fructuoso no va ser tan idíl·lica com esperàvem. Van ser hores de caminada sense saber per on anàvem només sabíem que estàvem en meitat de la muntanya, el guia desorientat i sense cobertura per preguntar. Caminàvem sense rumb i en ocasions donàvem voltes a un mateix punt. Però tot acabà bé gaudint de la platja de l' abadia.

SAN FRUCTUOSO

La tornada va ser amb vaixell, sortosament. I paràrem a Camogli, un bonic poble que ens deixà el bon sabor de boca final després dels mals moments passats a la ruta verda en la que el guia es va enganyar de camí.

CAMOGLI

Ja de tornada cap a  Espanya,  paràrem a Albenga, un poblet amb història i just trobàrem un dia de festa, amb processó solemne inclosa.

ALBENGA

ALBENGA

I també pararem a  Cervo per a dinar  on hi ha una església barroca important.

CERVO


L’ultima parada va ser al Chateau de Salzes a la Provenza.

CHATEAU DE SALZES

Em quedà el bon record de les caminades per paratges encisadors perquè he esborrat de la ment la mala organització d’aquell viatge. No se m’oblden ni cares ni noms però oblide els mals tràngols. És el que s’ha de fer, veure la part bona i aprendre. En este cas cada vegada que mire un viatge planificat he de veure-ho tot molt clar per a evitar sorpreses.

 REFLEXIONS POSTERIORS, LA LIGÚRIA any 2007


LIGÚRIA: CAMOGLI
LIGÚRIA: DOLCEACCUA
LIGÚRIA RAPALLO
LIGURIA: SEGORBA
LIGÚRIA: SAN FRUCTUOSO, Ruta verda dins l'abadia.
LIGURIA: SAN SALVATORE dei FIESCHI LAVAGNA, monestir
LIGÚRIA de SANTA MARGUERITA a PORTOFINO: ruta verda
LIGÚRIA: SARZANA i VARESE LIGURE
LIGÚRIA: Cinqueterre..............PATRIMONI MUNDIAL
LIGÚRIA: ALBENGA i parada a CERVO
LIGÚRIA: GENOVA
DESCOBRIM LA LÍGÚRIA

dimarts, 20 de novembre del 2018

LA FIRA D’ONTINYENT ( VALÈNCIA)

Diversió i entreteniment, comerç i economia... història i cultura. La fira d’Ontinyent és festa gran en quantitat i qualitat, la mires com la mires...

La fira d’Ontinyent ja té anys… este any 2018 en fa 600, que no en són pocs. Després de tantes vegades anant-hi ja tocava un escrit especial dedicat a esta fira que tinc tan propera i que per a mi és quotidiana cada novembre, uns anys amb molt de fred, altres amb menys fred... i altres amb pluja... una pluja que de vegades obliga a ajornar activitats, és el que ha passat enguany.  Aixi que com no hi ha mal que per bé vinga, l'any del 600 aniversari s'hi pot gaudir durant dos caps de setmana.

FIRA 2018
Per a qui no hi ha anat mai, ha de saber que s’hi troba al voltant de l’avinguda d’Albaida, no té pèrdua, és on es fa la inauguració oficial. Les paradetes es distribueixen pels carrers dels voltants. Se celebra anualment el tercer cap de setmana de novembre. És data que cal assenyalar al calendari cada any per no deixar d’anar.
FIRA 2017

La fira va ser instituïda l’any 1418, un 22 de març, pel privilegi del rei Alfons El Magnànim. És una fira important per antiguitat i gran en quantitat i en qualitat, és una fira que cal visitar.

FIRA 2017


A les nostres terres tenim moltes fires afamades, la de Xàtiva o la de Cocentaina són exemples. Les fires venen de l’antiguitat, de l’Edad mitjana, perquè aleshores era necessària una trobada anual de comerciants per fomentar la venda i l’activitat econòmica. Amb el temps les fires evolucionaren i es feien per a venda de ramats o de productes agrícoles. I no ha sigut fins a l’actualitat quan s’hi han incorporat atraccions per als menuts de la casa. Les fires van adaptant-se a les necessitats.

FIRA 2017

La fira d’Ontinyent, com la resta de fires, està creada pensant  en tot tipus de públic. I així  hi ha un poc de tot, però la part infantil  té rellevància. Cada any quan hi vaig veig, a més a més de colles d'amics i amigues, famílies i molts xiquets, perquè l’ingredient lúdic de les atraccions infantils tenen molt d'atractiu en la fira d’Ontinyent. Hi ha més de 40 atraccions mecàniques per a menuts i per als  majors també hi ha  tómboles, bars... i espectacles. 

FIRA 2017

FIRA 2017

La fira d’Ontinyent vol ser una vitrina exposant la seua història, gastronomia, el comerç i la indústria de l’automòbil. Reconec que esta última part no la visite mai, 
és firauto, que ocupa gran part de l’espai per a exposar vehicles d’ automoció nous i d’ocasió. Tal volta si algun dia tinguera que comprar algun cotxe, ho faria... perquè per mirar i triar, hi ha molt.

FIRA 2017

Ja el dia de la inauguració és una gran festa  envoltada de ballets, música i  espectacle itinerant ple d'alegria i de màgia. I durant els dies posteriors mentre dura la fira, a més a més de les atraccions infantils, trobem comerç en un grapat de parades que mostren el producte al visitant. El comerç local té un espai concret i especial.




FIRA 2018

FIRA 2017

FIRA 2017

FIRA 2017

Dins de la part gastronòmica, un apartat important que està consolidant-se com símbol de la fira és la famosa "Coca de la fira". Este any ha cobrat protagonisme amb la presentació d’un audiovisual sobre este menjar típic que porta cansalada, llonganisses, botifarres de ceba, carxofes... i l’ingredient especial: el pebraç... o bolet o esclata-sangs... cadascú segons on visca ... que li diga el nom que vulga.

Foto procedent de mesildacuina

 La part de la cultura no s’oblida en la fira d’Ontinyent per la qual cosa a la casa de cultura palau dels barons de santa Barbera este any hi ha exposades al voltant d’ un centenar d’obres  d’artistes com Sorolla o Benlliure. També s’ha programat una obra de teatre interpretada per rostres coneguts d’àmbit nacional. Això este any... tots els anys hi ha novetats.

FIRA 2018

A la fira estan convidats tots els pobles veïns. No només hi acudeixen els ontinyentins, ho fem els dels pobles dels voltant que gaudim de la fira cada any. 

FIRA 2017
A més a més es pot aprofitar l’excusa de la fira per visitar Ontinyent, per passejar pel carrer major i apropar-se al barri de la Vila que conserva l’encant antic intacte malgrat el pas del temps i les pinzellades modernes que s'han incorporat. No heu de perdre la vista del pont vell, senyal d’identitat. I es que Ontinyent és ciutat moderna però guarda raconets que no han estat envaïts per la modernitat, ha sabut compaginar el sabor modern i el tradicional.


FIRA 2018

QUADERN DE VIATGE, ONTINYENT, tardor  2017 i 2018

dissabte, 17 de novembre del 2018

VALÈNCIA: MUSEU DE LA SEDA

A València trobem un lloc que em fa somniar desperta, és el museu de la seda. I és que, només anomenar la paraula seda em ve al cap Marco Polo i el seu viatge seguint la ruta dels comerciants.



Hui fem un passeig per València, pel centre històric, concretament pel barri de velluters.
Hui visitem un museu que alhora que representa una feina molt important per la València del passat  a mi m’evoca viatges. No puc evitar pensar en la ruta de la seda asiàtica i el països que trepitjaren el comerciants en el seus intercanvis de productes.
L’origen de la ruta de la seda està en un poble nòmada xinés al segle I a C. Amb el temps la seda  anava cotitzant-se cada vegada més fins a arribar, fins i tot, a ser utilitzada com moneda de canvi. Foren centenars d’anys els que els xinesos tingueren el monopoli del negoci.
Va ser al segle VI i VII quan començà a desvetllar-se i estendre’s el secret de la procedència del preuat fil. A poc a poc la ruta anà escampant-se. A la península ibèrica la cria del cuc arriba amb els àrabs. A València fou molt important al segle XVIII. Després per diverses circumstàncies la indústria anà perdent força, especialment a causa d’una epidèmia que atacà als cucs de seda.
El col·legi de l’Art Major de la Seda té el seu origen al segle XV.  Degut a l’incipient indústria, que cada vegada prenia més importància, es creà un gremi de velluters i tot seguit es creà també un  edifici que fóra la seu de reunions on  unificar criteris.


Amb el pas dels anys i segles i per diverses circumstàncies l’edifici de base gòtica va anar perdent la gloria dels anys quan fou utilitzat i en temps actuals urgia una restauració. L’any 1981 va ser declarat  monument históric-artístic nacional perquè a l’interior s’hi conserven gran  quantitat de riquesa artística frescos, mosaics, murals...
La tasca de restauració de l’edifici ha estat un gran esforç. La fundació Hortensia Herrerro  ha estat la impulsora, fundació dedicada a impulsar la cultura i de la que ja vaig parlar mostrant l’esglésiade sant Nicolau. La restauració ha durat dos anys, des de 2014 fins al 2016. Amb ella s’ha recuperat part de la història  d’un gremi impulsor de l’economia  valenciana i conegut  a nivell mundial.
Abans d’entrar a les sales del museu per saber la història, accedim pel pati a una sala on hi ha un antic teler i una jove fa explicació de com funciona. Ho trobe molt complicat, és una tècnica que requereix molta paciència,  els teixits que eixien en finalitzar la tasca són una obra d’art.




Després passem a la secció de la història, on es parla de la ruta de la seda, de la cria del cuc, dels tintes...de les confeccions, de moda... Són panels i expositors moderns dins d’una arquitectura que guarda el sabor de l’antiguitat. M’agrada.






Una vegada empassada la història travessant les diverses sales eixim al cancell principal per buscar unes escales que ens duen a l’arxiu. Diuen que és el més important i antic d’Europa d’estes característiques. És una font per estudiar l’economia valenciana. Hi podem observar cinc segles d’història escrita: pergamins, caixes, llibres d’actes, ordenances, llibres dels aprenents i dels mestres...llibres de l’administració... Hi ha tot un arsenal informatiu  format per 48 pergamins, 660 lllibres i 97 caixes. És lloc on els investigadors poden anar per consultar. Nosaltres sense ànim d’investigar si que no perdem detall de cada llibre que fa tants anys que va ser escrit, i en alguns casos intentem  desxifrar el que hi ha escrit amb una cal·ligrafia perfecta.



I quan eixim  de l’arxiu de nou anem al cancell per buscar escales. Pugem.



Entrem a la capella que té  un paviment molt cridaner de color verd i blanc disposat en diagonal creant un efecte òptic que atrau. Sobre l’altar hi ha un panel ceràmic dels segle XVIII que representa a sant Jerònim, el patró del gremi dels velluters. La sala està comunicada per mig d’una escala de caragol que va estar oculta darrere d’una paret. Imagine l’alegria de qui va fer el descobriment.


Anem a la sala anomenada de la pometa perquè al paviment hi ha decoració de pomes,  és la sala on els velluters es reunien per tractar els assumptes del negoci.


Però si hi ha una sala destacable és sense cap dubte la sala de la fama, pel paviment ceràmic que la decora que té més de 2000 peces. El paviment representa la importància de la seda arreu del món al segle XVIII.  L'observem. La fama està representada per una dona situada enmig de la sala. Al seu voltant altres quatre dones més estan sobre  un carro, cada carro es arrossegat per un animal que representa un dels quatre continents que aleshores, any 1757, es coneixien: Africa, Asia, Europa i Amèrica.


L’audioguia que ens han donat amb el tiquet d’entrada i que anem escoltant ens convida a buscar quin carro és de cada lloc. Cert que al principi ens costa  però després quan tenim al davant una reproducció en format quadre si que ho veiem amb més claredat: el cavall representà Europa, els elefants Asia, el lleó Africà i el caiman Amèrica.



Restaurar este paviment va suposar desmuntar totes les peces i una vegada restaurades torna-les muntar al lloc exacte. Una vegada hem vist el paviment per tots els costats, mirem el frescos del sostre representant al patró sant Jerònim.



Abans de deixar la sala de la fama mire per la finestra que dóna al carrer hospital i me n’adone que també hi ha ceràmica a la balconada. Ha estat una restauració molt acurada.



La visita conclou en una menuda sala amb peces de passamenaria i el telar per  confeccionar-la.



Acabem al lloc on vam començar el trajecte, al pati, que era l’antic hort de la casa del segle XV. Actualment hi ha un restaurant, un lloc idoni per prendre un refresc i assimilar tot l’art que hem trobat.


QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA abril 2018