RACÓ VIATGER de Mariló: PORTUGAL: La LISBOA MODERNA, sobre places i placetes

dissabte, 24 de desembre del 2016

PORTUGAL: La LISBOA MODERNA, sobre places i placetes

El mèrit de la ciutat ha estat el saber avançar i engrandir-se conservant la part antiga intacta.

Estació de trens de Rossio.

Ens situem a la plaça neuràlgica de Lisboa que és PRAÇA ROSSIO i volem anar cap al nord i visitar la zona més actual i moderna. Només caminant uns metres trobem la PRAÇA RESTAURADORES, però cal parar entre una i altra plaça perquè hi ha un edifici de façana singular, és l’estació de trens del Rossio, estaçao ferroviària do Rossio, construïda a finals del segle XIX i amb decoració externa manuelina que destaca. L’any 1495 va pujar al tron Manuel I, el seu regnat està unit als més importants descobriments i monuments de Lisboa construits amb l’estil conegut per manuelí.

I és que les portes en forma de ferradura es veuen des de la llunyania i la identifiquen. Creuem els arcs moriscos i passem a l’interior. El sostre va ser idea de Gustave Eiffel, creador de la torre parissina. Crida l’atenció un aspecte: les plataformes on estan les vies s’hi troben uns metres per damunt del nivell de l’entrada principal. La raó és que l’edifici va ser construït al lateral d'un turó de Bairro Alto.

Estació de trens de Rossio.

Praca Restauradores també és gran i amb un obelisc central que recorda la independència portuguesa front a Espanya l’any 1640. També va ser escenari històric quan l’any 1910 s’hi mostrà la bandera nova republicana que canvià els colors blanc i blau pels del partit republicà, roig i verd.

Envolten la plaça elegants edificis del segle XIX i XX perfectament restaurats. Abans d’entrar plenament s’hi veu un edifici cridaner, és Eden Teatro, el lloc de Lisboa que oferia els millors espectacles. Actualment és un hotel de luxe.

Praca Restauradores.

En esta plaça està el funicular da gloria. des d'on es pot accedir a altra part de Lisboa.

Funicular Da Gloria

Però ara no ho fem, estem un poc més de temps passsejant: li donem la volta, mirem façanes, edificis, i imaginem vides mirant la gent que ix i entra a les cases.

Si seguim cap amunt trobem una gran avinguda enjardinada amb estàtues i estanys, és l’avinguda LIBERDADE, el que fóra al segle XIX el passeig públic de la ciutat, on s’ajuntava l’élite. Actualment està plena de bancs i hotels internacionals, botigues exclusives i modernes, les marques selectives, res a vore amb el centre històric on les botigues tenen sabor popular.

Avinguda Liberdade.

Són establiments on les dependentes miren i cataloguen la clientela segons l’aparença. Nosaltres anem amb esportives i motxilles, està clar que som turistes i conseqüentment dedueixen que amb poc poder adquisitiu. Entrem en una botiga a veure què passa. I passa just el que pensava, la dependenta ens fa una cara que espanta, com tirant-nos fora. Tal volta és política del propietari i compleixen ordres de restringir l’entrada a qui “aparentment” només entra a escodrinyar. Tal volta pensen que la nostra presència "poc elegant" li lleva categoria al local. Si és així, s’equivoquen, no s’ha de jutjar per les aparences. Els carteristes sovint porten jaqueta i corbata. També és cert que jo he entrat per curiositat i saber preus, en això si que han encertat. Només veig un preu i eisc de la tenda a corre cuita. Un simple vestit val 1550 euros. I és senzill, no li trobe res d'especial. He estat mirant-lo per tots els costats per si tenia fils o botons d’or, però no he pogut saber la raó de tanta exclussivitat. La dependenta no m’ha llevat la vista de damunt, potser es pensava que anava a furtar la peça de roba que mirava amb tanta atenció. No m’agraden les tendes tan selectives, les que jutgen sense saber que hi ha darrere. Què sap eixa dependenta de mi? No pot saber si puc pagar o no el que em demana simplement mirant-me! No és la primera vegada que em passa, em deuen veure cara de pobra.

Final de l'avinguda Liberdade.

Caminem molt però sense cansar-nos, arribem al final de l’avinguda, molta gent puja en bus turístic però nosaltres ho hem fet a peu perquè ens agrada trepitjar els carrers i en nore, estem a la PRAÇA MARQUES DE POMBAL.

A la Rotonda i sobre un obelisc, està l’estàtua del marqués que va ser un polític molt influent de Portugal durant el regnat de Jose I. L’any 1760 va reconstruir la ciutat després del fatídic terratrèmol i posterior incendi ocorregut l’any 1755 , incendi que va marcar profundament un abans i després en Lisboa. Cal mirar el monument amb deteniment.

Praça Marques de Pombal

I tot seguit, seguint un camí enjardinat molt agradable, està el PARC EDUARD VI batejat amb el nom del rei anglés que va visitar Lisboa l’any 1902.

Vamí del parc Eduard VI

Hi ha unes vistes extraordinàries de la ciutat, és un parterre anglés ben condicionat, mol verd i arreglat, és enorme, 25 hectàrees, un veritable pulmó verd de Lisboa, com molt bé se l’anomena.