Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 20 de gener del 2018

XÀTIVA ( València) : El carrer Moncada i més, I-part.

Xàtiva és bonica, la mires com la mires, vages per on vages, de nit o de dia... i ho dic pels carrers, pels monuments i per la gent.




Xàtiva és bonica, la mires com la mires, vages per on vages,  i ho dic pels carrers, pels monuments i per la gent. Tal volta és l’esperit comercial el que els fa ser afables amb qui arriba de fora perquè és cert que  reben a tothom  amb amabilitat i cortesia. Al menys jo sempre m’he sentit ben rebuda.  El passeig per Xàtiva es pot fer lliurement, deixant-vos portar o seguint els panels informatius que trobem en molts cantons assenyalats. 



Tanmateix sempre és recomanable posar-se en mans de guies experts que et mostren racons amagats que poca gent coneix i a més a més t’expliquen històries i llegendes que són boniques per emmarcar la vida del passat. Jo he fet el passeig per Xàtiva de les dues maneres, lliure i acompanyada d’expert per a passejar per la ciutat o anar entre torres i pujar al castell.



En  Xàtiva es pot visitar el museu de l’Almodí, que antigament era lloc on emmagatzemaven i venien el blat. Creat l’any 1919, va ser l’últim edifici medieval que es va construir a Xàtiva i el primer on començaren a emprar elements renaixentistes. Val la pena la visita perquè hi es guarden fons artístics i arqueològics rellevants i també està Felip V cap avall com venjança per decretar l’incendi de la ciutat. Va ser un decret molt dur.  Xàtiva no oblida i amb este retrat mai oblidarà.

Però hui no anem de museus, hui fem passeig només mirant carrers i façanes, que ja és prou, Xàtiva no és visita d’un dia. Recomane el carrer Moncada junt al portal de san Francesc.  El portal i la font constitueixen l’inici del carrer botigues que dóna a la Plaça del Mercat, on acabarem este passeig.

Una vegada situats mirant el carrer botigues, el carrer Moncada està a mà esquerra. Però abans parem l’atenció en l’església de sant Francesc, que és el que queda del que va ser un convent fundat per Jaume I. Per estar al costat del carrer principal amb residències de gent important, el convent va ser panteó de la noblesa de la ciutat. El convent l’any 1707 va patir l’incendi, el famós incendi de la guerra de Successió, i després es va reformar i ampliar. Més tard seria guarnició militar i al final va ser subhastat i enderrocat l’any 1960. L’església és d’estil cistercenc, en 1936 es va convertir en magatzem i després va ser cine. Fa poc s’iniciaren les obres de recuperació del gòtic original.

Esglèsia de sant Francesc.
Esglèsia de sant Francesc, lateral.

Esglèsia de sant Francesc, de nit.


 Junt a l'esglesia està la font de san Francesc, cal fer parada i mirar-la.


Font de san Francesc.

Per al meu parer el carrer Moncada és un dels més bonics de Xàtiva. I és que està ple de palaus i cases que destaquen. Alguns edificis de gent important han desaparegut i altres s’han modificat, però hi ha algun conserva restos dels segles passats.

Inici del carrer Moncada

Hi  està el palau gòtic del marques de Montortal amb peces afegides al segle XVIII. El palau que actualment és seu de la casa de cultura, es d’estil barroc amb sales d’estil de neoimperi de tall francès. També està el palau de los Sanç d’Alboi amb decoració gòtica. Després hi ha una residència modernista sobre un palau medieval que pertanyia al Borja. El numero 22 també va ser casa de família noblesa. Anar pel carrer Moncada bocabada mirant portades de pedra i escuts heràldics o, balcons de ceràmica i forja.









Al final del carrer i ja en la plaça de la Trinitat, està el  Real monestir de Santa Clara dels segle XIV, que forma part d’un conjunt arquitectònic situat en la plaça.

Real Monestir de santa Clara
carrer Moncada


I és que a més a més, en la plaça de la Trinitat està palau d’Alarcon, que mentre caminàvem pel carrer Moncada veiem enfront en tot moment.




 I és que està en un punt idoni, els amos de la casa, només eixir per la porta blasonada tenien una perspectiva de tot el carrer Montcada.  És edifici civil no públic, era una mansió del segle XVIII on van viure personatges importants com la reina Isabel II al seu pas per Xàtiva. Després de ser de diversos propietaris i servir per a multitud de funcions l’any 1981 passà a ser propietat municipal i actualment és seu de l’administració de justícia.


Els actuals jutjats.


Tot just al costat està el convent de la Trinitat, actual arxiu municipal, amb portada gotica i una casa modernista en el lloc que ocupava el campanar.

Convent de la Trinitat i casa modernista.

I tot el conjunt arquitectònic està presidit per la font gòtica, la més antiga de la ciutat, situada davant del palau.



Eixim de la plaça i seguim pel carrer de l’Angel.


I trobem una plaça amb una font barroca, la font d’Aldomar, és la plaça on està la casa de naixença de Rodrigo de Borja, qui es convertiria en el papa Alejandro VI.

Casa on va naixer  Rodrigo Borja, el papa Alejandro VI.

Font d'Aldomar.

Xàtiva no deixa de sorprendre’m, quan em dedique a observar-la sovint descobreisc places, carrers o racons, detalls o façanes que no havia vist amb anterioritat.  És el que em passa ara, veig un carrer molt estret, és el carrer l’embut, no pregunte la raó del nom, està clara.


I és que anem per un carrer, pel que mai havia passat, el carrer sant Pere.  

Esglèsia de sant Pere.

M’agrada eixa sensació de novetat malgrat estar en Xàtiva que conec des de fa anys i on vinc amb assiduïtat. No puc evitar mirar els carrers perpendiculars que no són gens rectes i que pugen cap a la part més alta de la ciutat, altre dia tornaré per recorre’ls.



El carrer de Sant Pere acaba en una plaça on esta l’església en honor al sant, diuen que va ser edificada sobre una antiga mesquita, té elements barrocs i gòtics. En esta plaça antigament es feia el mercat i estava tota envoltada de porxos. I algun porxo queda en l’ex convent que hi ha enfront, és el de sant Onofre el nou, construït en estil barroc.

Esglèsia de sant Pere.

Convent de san onofre el nou.


Pare el passeig en este moment perquè queda molt per contar i vull fer-ho amb detall... En altre moment us mostraré una preciosa font, un romàntic jardí, una gran avinguda, uns carrers entramats i una plaça amb porxos: la plaça del Mercat.


QUADERN DE VIATGE, XÀTIVA estiu 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada