CROÀCIA: TROGIR

Trogir és una de les ciutats de Croàcia que més ha sabut conservar el sabor medieval.

Plaça principal.

     En el camí de Split  a Trogir mire a tothora el paisatge, només són uns 20 quilometres. Passem per l’aeroport de Split. Amb la millora de les carreteres i la creació de l’aeroport en esta zona ha hagut un increment de la indústria. S’hi veu, s’hi nota.

    A traves del cristall veig un edificis molts alts que ressalten en la llunyania. Són els que queden de la dominació comunista construïts amb panels i molt ràpidament. El govern es qui manà fer les vivendes, totes iguals exactament: estructura, mobiliari i decoració. Si entraves a casa d’un,  era com si entrares a la dels altres. Es buscava la funcionalitat només i no distingir socialment. Es donaven 18 metres quadrats per persona, 36 per parella. Actualment les cases es mantenen però s’han fet reformes. Les reformes internes se les paguen els particulars, les de l’exterior van a càrrec del govern.

    Amb estes cavil·lacions que m’han vingut al cap mirant els edificis uniformes i recordant la història, arribem a Trogir que és una menuda localitat de poc més de 13.000 habitants, és la que més ha sabut conservar el sabor medieval. M’agrada este indret que ni és poble ni és ciutat.

    Note a primer colp d’ull que és especial. El centre històric està declarat Patrimoni de la Humanitat. Trogir té encant, és acollidor i no hi ha tanta gent com en altres llocs que ja hem visitat. És diferent i peculiar per la distribució de les cases en una illa que ocupa un quilòmetre quadrat i està  unida per un pont de pedra a altra més gran, l’illa de Ciovo. Per tot  a Trogir l’anomenen la Venècia de l’Adriàtic.

    Els carrers estan en diagonal a la via principal i no perpendiculars. Esta és altra peculiaritat. Quan es camina pels carrers, s’ha de mirar cap amunt en tot moment per a observar els diversos palauets que trobem de camí i les passarel·les que uneixen uns amb altres. Els nobles no volien ajuntar-se amb els plebeus  i es construïen els seus corredors particulars per no anar pels carrers i mesclar-se amb les classes socials inferiors.

Plaça principal.

         Mereix atenció especial la plaça principal on és la torre del rellotge a l’edifici de la Logia Publica i la catedral.

Plaça principal.

Entrem a la catedral de San Lorenzo construïda del XIII al XVIII, amb una portada romànica que és una meravella pels detalls que s’hi poden observar.

Plaça principal.

Plaça principal.

         Pugem a la torre, que destaca des de tots els punts. Va ser construïda per etapes. De l’accés només hi ha dificultós l’últim tram per estret i empinat, així i tot, no tothom es veu amb coratge de pujar-hi i hi ha qui es queda a meitat camí.

Plaça principal.

Plaça principal.

Cada tram té un estil diferent, segons el que predominava en l’època en el que es va fer. És l’edifici més alt de la ciutat i des de dalt, hi ha bones vistes de la mateixa torre i de la torre de l’ajuntament que enfronta.

Plaça principal.

Plaça principal.

Baixem i seguim pels carrers de la ciutat. Observe tot i no perd detall, hi ha restos de tots els estils arquitectònics, molt d’estil venecià.

Passejant entre carrerons...

Passejant entre carrerons...

Veig enganxes que servien de corriola per pujar i baixar coses per les finestres, hi ha en la majoria de les façanes.

Passejant entre carrerons...

     M’agrada molt el que veig i el que estem fent: anar sense rumb i perdre’s pels carreronets,  passant-ho bé rient a la gana perquè estic junt a una colla divertida que amb tot fa broma.

Passejant entre carrerons...

Passejant entre carrerons...

Antigament s’emprava un sistema d’aire condicionat que consistia en banyar llençols i penjar-los a les finestres. Gràcies a l’aire que arribava del mar i a la disposició arquitectònica dels carrers amb els llençols es refrescaven les cases.

Passejant entre carrerons...

Trogir té un castell, el Kamerlengo, que antigament feia la funció de vigilar qui arribava i també cobrar impostos. La ciutat ocupava un emplaçament privilegiat i se n’aprofitava. Eixim del casc antic i cap allà anem seguint el passeig marítim.

Passeig marítim.

El que són ara palmeres i altres arbres, abans eren les muralles. El castell està a l’extrem de l’illa,  construït pels venecians al segle XIII.

El Kamerlengo.

Al costat s’hi troba la torre de san Marcos, hui en dia esta zona és un parc.

Torre de San Marcos

A més a més també es pot passejar pel port pesquer.

Port pesquer.

I creuant el pont es pot anar a un mercat popular de menjar, especialment de fruites. Són les mateixes dones llauradores les que van a vendre els productes. És un bon lloc per comprar fruita fresca i veure els productes típics del país no preparats per al turisme sinó a punt per a l’habitant local que necessita comprar el menjar cada dia.

Mercat popular de fruites,  verdures i produtes locals.

      Diuen de Trogir que hi ha més llits per a dormir que habitants. Per què será? La paraula SOBE la vegem sovint, no cal traducció, la imatge de cartell és suficient. 

Si veus la paraula SOBE, ja saps que hi ha lloc per a dormir.

     El poble-ciutat és realment bonic i no hem trobat l’allau de gent  exagerat que hi havia a Split. És un bon lloc per parar,  quedar-se i gaudir d'un passeig agradable. És un lloc totalment recomanable.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA