Perquè sóc de les persones que pensen que si mirem o llegim les experiències d’altres viatgers o textos descriptius abans de visitar un lloc, ens podem fer idea d’on anem, què veurem, com és la gent que per uns dies va a envoltar-nos i quins són els seus costums.
nº3-SOY RIGOBERTA MENCHU Y ASI ME NACIÓ LA CONCIENCIA
Elizabeth Burgos
Ressenya feta per Siglo Veintiuno editores, edició del 2007
Rigoberta va nàixer a San Miguel Uspantán, Departament El Quiché, en Guatemala. Fa 23 anys*, i el castellà el va aprendre fa tres, sense llibres, mestres ni escola. El va aprendre amb voluntat ferotge per trencar el silenci en el qual viuen els indis d’Amèrica Llatina. Es va apropiar del llenguatge del colonitzador, no per integrar-se a una història que mai la incloure, sinó per fer valdré, mitjançant la paraula , una cultura que és part d’eixa historia. “Me llamo Rogoberta Menchu”, diu planament, i amb eixa curta frase s’escolta la veu de tot un poble indígena que ha decidit alliberar-se.
Les seues paraules no són merament de denuncia i de protesta, són davant tot una enèrgica afirmació d’una manera de ser el que és: una cultura especifica, una comprensió de l’univers, una interacció amb la natura.La historia de Rigoberta fa eco a la historia de totes les comunitats indígenes d’Amèrica Llatina que han decidit arravatar-li la paraula a l’opressor
Elizabeth Burgos és de nacionalitat francesa i veneçolana. Va viure uns anys a Cuba i en Bolívia. Va fer estudis de psicologia clínica a la Universitat de Paris VII i d’etnologia a l’Escola de Ciències Socials de Paris. Ha col•laborat en diferents revistes franceses: Femmes en Mouvement. Hebdo-Femmes, Le Nouvel Observateur y Témoignage Chrétien. Actualment resideix a Paris on és directora de cultura de la Casa de Amèrica llatina.
*Estes dades no són les actuals. S’ha de tenir en compte la data quan es va escriure esta ressenya:
Primera edició any 1985.
Opinió personal
Quan es viatja a un país que impacta, alguna cosa canvia. Des que vaig conèixer Guatemala i la seua gent, tot el que es deia o contava al seu voltant era interessant per a mi. I volia saber més i més. Vaig conèixer l’edició d’este llibre i el vaig trobar a una biblioteca. El vaig llegir i em va agradar. Amb llenguatge simple i senzill explica la vida de l’indi maia. Amb llenguatge contundent explica Rigoberta la seua realitat i els esforços lluitant contra l’opressió social. No s’ha de jutjar l’estil literari, perquè l’autora transcriu la veu de Rigoberta i esta no dominava la llengua espanyola correctament, s’ha de parar en el contingut.
Mentre llegia pensava que el llibre que tenia a les mans era dels que m’agrada guardar. Necessitava comprar-lo per subratllar-lo, deixar-lo a la prestatgeria i mirar-lo , traure’l de tant en tant per fullejar-lo. Però a Espanya no el vaig poder comprar.
L’atzar i la deessa fortuna va fer que tornara a Guatemala per fer un viatge contacte directe amb la vida i la natura guatemalenca.
Hi estava esperant-me el llibre en una llibreria de la ciutat d’Antigua.
Vaig rellegir les seues pàgines alhora que veia en directe la realitat dels xiquets indígenes i la dels pares, alhora que veia els llocs que Rigoberta descrivia .
I això em va fer viure encara més la realitat que m’envoltava.
En este bloc pots llegir més sobre Guatemala en :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada