nº 28-RESSENYES LITERÀRIES i de cine: EL TAO DEL VIAJERO. LLIBRE

nº28-EL TAO DEL VIAJERO

Enseñanzas de vidas en la carretera

Paul Theroux

Ressenya feta per editorial  Alfaguara 2012

Paul Theroux celebra cinquanta anys de viatges pel món i reuneix el millor de la seua obra i passatges més memorables d’aquells autors que l’han formant com lector i com viatger: Vladimir Nabokov, Samuel Johnson, Evelyn Waugh, Charles Dickens, Mark Twain, Ernest Hemingway, Graham Greene i DH Lawrence entre altres s’hi donen  cita en estes pàgines. Guía filosòfica i llibre de viatges alhora, El Tao del viajero és una obra per a regalar i atresorar, per a llegir una i altra vegada com llibre de capçalera que marca el camí espiritual del viatger que tothom portem dins.

Opinió personal

Sense dubte el que em va atraure al primer colp d’ull va ser el títol: El TAO DEL VIAJERO, i malgrat pensar que era un titol-ganxo per a qui ens agrada viatjar, vaig caure en la temptació i el vaig comprar sense saber-ne res del contingut. Tao és una paraula que em va suggerir camí, norma, filosofia... també l’autor va contribuir a que comprara este llibre perquè sabia que es tractava d’un expert viatger. Endevinava que era dels llibres que m’agrada llegir per a subratllar, per a rellegir més tard, per assaborir el que per alguna o altra raó durant la lectura remarque d’entre tot el text.

És un llibre on no solament parla Theroux, cada pàgina convida a llegir paràgrafs seleccionats de llibres de grans viatgers o grans escriptors de viatges, i cal fer la matisació perquè llegint este llibre he descobert que hi ha més d’un autor que ha escrit sense eixir de casa, sense trepitjar el terreny que amb tanta vehemència descriu.

És una selecció limitada, no estan tots els gran viatgers, però seria impossible incloure’ls.

El llibre està dividit en apartats, al meu parer un poc caòtic, al primer cop d’ull desordenat, de vegades repetitiu perquè un mateix tema el mostra des de perspectives diferents, tal volta esta aparent estructura desorganitzada és perquè no és un llibre destinat a ser llegit de manera lineal.

És com un viatge que va fent-se sobre la marxa, un viatge que dóna peu a fer un deambuleig per descobrir l’essència, com quan anem caminant i de vegades no sabem per on anem, estem  a un carrer i després ens abelleix hi retornar. És el que passa amb este llibre, una vegada feta la primera llegida o ullada, cal buscar o rebuscar entre les pàgines allò que vols de nou llegir, de la mateixa manera que tornem a un carrer que volem de nou visitar. Jo he gaudit més en les llegides posteriors a la primera, perquè he llegit seleccionant i saltat d’una part a altra.

Comença l’autor exposant la importància de “l’altre lloc” i després ja passa a parlar de diferents aspectes, però donant pas a altres viatgers del passat transcrivint cites o paràgrafs de llibres escrits. El primer capítol, una síntesi de viatge, tracta el tema de la necessitat de moure’s, reafirma que el camí és vida, mostra dues paradoxes del viatge, parla sobre el viatge solitari, sobre l’anonimat del viatger, sobre falses il·lusions, sobre les ciutats, sobre l’aventura, sobre l’optimisme viatger, sobre viatge i tradició, viatge i política o viatge i porno, I també parla del viatge com pèrdua de temps, com intrusió, com transformació, com cura d’humilitat. Tracta el tema de l’escriptura viatgera, dels viatges en temps turbulents, sobre els olors que identifiquen un lloc, sobre el turisme, sobre viatges en avió...i tot este contingut només en les primeres quaranta pàgines.

Els altres capítols els dedica a dissertar sobre quin és el país melic del món o quins els plaers del tren i sobre la sapiència viatgera de molts autors de renom, esbossa regles de viatge, parla sobre la durada dels viatges, sobre curiositats que s’ incloïen a l’equipatge. Parla també sobre pors o neurosis de molts, sobre viatgers que no viatjaven soles...parla sobre el fet de ser foraster, sobre els viatges a peu, sobre el plaer del que és inhòspit i tracta el tema dels menjars. Descobreix la imaginació d’alguns autors revelant que han  inventat llocs que no existeixen i mostra gestes viatgeres temptant així a  llegir els llibres sencers on estan relatades. També parla sobre entorns únics i fa anàlisi d’alguns noms de llocs que només escoltar-los evoquen un paradís i després deceben, disserta també sobre llocs perillosos o llocs feliços.

Tal volta el títol el trobe massa pretensiós perquè la paraula TAO comporta molt, però no deixa de ser un llibre curiós,sorprenent i revelador en molts aspectes, un d’ells que no m’havia parat mai a pensar, és que no tot viatger té el do de l’escriptura i facilitat per a fer-ho, i així alguns llibres han eixit a la llum després d’un extraordinari esforç de plasmar la vivència per part de l’autor. També m’ha descobert el fet que molts llibres estan fets basant-se en altres escrits prèviament i han escrit sobre paratges sense haver vist mai el que descriuen.

 El gran valor que li trobe, una vegada acabat, és la passió viatgera que s’hi respira en cada línia escrita. No sempre es parla bé del lloc, tanmateix el llibre incita a seguir viatjant i a llegir més i més...jo ja tinc llista feta d’alguns títols que no em vull perdre als quals “El tao del viajero” fa referència.

El llibre acaba detallant les deu regles bàsiques a seguir, el tao del viatger o “el camí espiritual”,  regles amb les quals podem estar d’acord o no, però hi són. És l’opinió d’un gran expert.

.