ITÀLIA: Inici del passeig per VERONA-I PART

Ciutat del nord d’Itàlia turística per excel•lència on tothom busca el romanticisme creat al voltant de l’afamada Julieta, però Verona és més...

Amb tren directe des de Bolonya arriben a Verona, se n’ix de la zona Emilia Romaña, però és un trajecte fàcil de fer amb el tren regionale veloce que és un dels més assequibles de preu.

Des de l’estació de tren al centre històric veronés hi ha una mitja hora a peu, i una vegada estem als llocs principals per a visitar trobem la primera diferència respecte a Bolonya. Hi ha gent cridanera i cues llargues per entrar a tots els llocs. Verona està turísticament explotada. Està massificada. La primera cua que fem és per entrar a Les Arenes, un edifici espectacular per fora que sincerament per dins, em decep.

Les Arenes és un espectacular edifici dels temps romans.

Tal volta és per pensar en el preu excessiu de 6 euros que he pagat per veure simplement un lloc que estava de preparatius per als espectacles nocturns. Sé que té molta història, però tanta gent...tan d’abús no em fa veure el valor real. Sé que es va construir al segle I i solament això ja val la pena. És impressionant i molt ben conservat, això és cert.

Entrem a l'edifici, però també l'observem per fora.

Té forma eliptica, i segons diuen capacitat actual per a més de 22000 persones.  Tot cert però la visita es pot fer en deu minuts, és el que es tarda en donar la volta tranquil•lament i fer una ullada a les grades, que estan plenes de seients per rebre els espectadors que a la nit gaudiran d’un espectacle.

L'interior és decepcionant, tant  de seient per a l'espectacle nocturn tapa el que és en realitat.

Abans d'accedir a les grades, donem la volta pel corredor. Un cartell anuncia l'actuació de Placido Domingo.

Hem vist pels voltants els atifells que necessiten per a la representació de la nit, sembla que és l’opera Aida de Verdi.

La representació de la nit és Aida, l'opera de Verdi. Al voltant de l'edifici estan tots els atifells complemets de l'escenari per a l'espectacle.

Seguint les indicacions del plànol i dels cartells col•locats als carrers i anem a visitar la casa de Julieta. Hem de seguir el ritual.

Cartells indicadors dels llocs i monuments no en falten. Verona és tremendament turistica.

Jo ja conec el balcó afamat, el vaig veure fa molts anys però adonant-me com està de turística Verona actualment, imagine com estarà el balcó ple de visitants. Vull anar solament per corroborar els estralls que el turisme fa. I ho comprove.

Porta d'acces al pati de la casa de Julieta, on està el famós balcó.

Al jardí està Julieta immortalitzada i la gent creu que tocant-li el pit tindrà amors afortunats...jo com no crec en este coses, no faig la cua que hi ha, no siga cosa que la història tinga fecte contrari, i qui toca, queda perjudicat. Així que en lloc de fer cua, mire com la fa la resta de la gent, intentant alhora analitzar el seu comportament. I al final la meua deducció “filosòfica” és que les persones volem creure en coses bones i no pensar en les dolentes. I si tocant-li el pit a Julieta tenen un rato de felicitat, endavant. Així té el pit la pobra...ja tot”erosionat”.

Al jardi de la casa de Julieta, quasi ni es pot passar de tanta gent! 

El balcó de Julieta és un negoci creat, el balcí i el que l’envolta. És el que pense. Tot és relatiu i subjectiu, hi ha gent que tot este muntatge li agrada, així que respecte qui gaudeix fent els grafits, posant el cadenat al reixat símbol d’amor etern o comprant el record-regalet corresponent per mostrar en tornar a casa que ha estat a la ciutat dels afamats Romeu i Julieta o...de Julieta i Romeu, com galantment diuen els italians basant-se en el títol de la novel•la anterior a la de Shakespeare escrita per un desconegut escriptor anomenat Da Porto.

Fem una ullada i a un costat i altre, hi ha parets plenes d'escrits d'amor, i cadenats col.locats pels enamorats en un reixat, simbolitzant el seu amor etern.

No he entrat a la casa, suposadament dels Capuletto. Hi ha qui creu que és la casa real i el balcó pel qual va pujar Romeu, però també hi ha qui diu que és simplement una fonda més del segle XIII de les que es conserven en Verona. No vaig a veure la tomba de l’enamorada ni la casa de l’enamorat., he tinguit prou mirant el balcó i comprovant allò que augurava sobre el turisme de masses.

La majoria de les fotos en este jardí estan  plenes de caps, així que el millor és fotografiar amunt, cap al cel.

Continuarà...
II PART

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, VERONA des de BOLONYA