NORUEGA : Amb el HURTIGRUTE cap a TROMSO

El Hurtigrute és un vaixell de línia regular,com un autobús, on també s’hi pot passar la nit perquè el trajecte total és llarg, dura sis dies i mig des del punt de partida fins el final.

Després d’haver viscut l’espectacle natural nocturn de veure amagar-se el sol i quedar-se el cel clar, ens dirigim cap al port de HAMMERFEST perquè hui pugem a bord del HURTIGRUTE, que es el vaixell que fa el trajecte per la costa.

El HURTIGRUTE, és el vaixell que fa el trajecte per la costa.

Encara estem en terreny de rens, se’n veuen molts menjant, corrent o parats, observant qui els observa buscant menjar en estos paratges pelats de vegetació.

Sovint trobem rens en meitat de la carretera i enmig del paratge inhospit que en envolta.

La pluja està sovint present, fins i tot en estiu, però dura poc i en un tres i no res, deixa passar al sol encara que per estes latitud calfa poc. Passem pel fiord PORSANG que té un color verdós que li dóna un brillo especial. Al nord de Noruega les carreteres són totes estretes, travessen muntanyes i bordegen fiords. M’agraden.

Arribem a Hammerfest. Anem a embarcar al Hurtigrute, tota una institució. El Hurtigrute és un llegendari vaixell, que el mateix nom en noruec explica l’essència del que és. En noruec significa línea ràpida, i així s'anomenen als vaixells de correus tradicionals noruecs que des de finals dels segle XIX,  uneixen llocs de la costa al llarg de més de 2700 quilòmetres. Actualment són vaixells de carrega alhora que transporten passatgers entre ciutats o passatgers de creuer en viatge de plaer entre les localitats de Bergen i Kirknes fent un recorregut que dura sis dies i mig. Així que amb el temps el Hurtigrute es també una atracció turística. 

Nosaltres l’usem, com els locals, per anar de ciutat a ciutat en un dia, no anem a passar la nit, encara que només entrar ja dona ganes de quedar-se més temps. No és un vaixell amb cabines luxoses, ni cines, ni casinos de joc, ni discoteques ni altres serveis dels quals disposen els creuers anomenats com a tals. No és un lloc on s’ha de disposar  vestimenta d’etiqueta, el Hurtigrute és més informal i l’aire que s’hi respira a més de pur i sa, és relaxant. El Hurtigrute està fet per a viure el paisatge i la resta sobra. Podem passejar per coberta o quedar-nos dins i gaudir del paisatge a traves de les grans finestres de vidre que resguarden del fred.

El vaixell té unes parades establertes, on puja i baixa gent, com si fos un  autobús de línia regular.

Després de molts anys depenent de Suècia i de Dinamarca, Noruega va aconseguir la independència política efectiva a principis dels segle XX. Deu ser per això que es veu tant onejar la bandera nacional, no solament en llocs turístics i oficials, sinó també davant les pròpies cases.

La bandera nacional oneja per tot arreu.

Des del Hurtigrute observem les diferents illes per les que passem...i em fa pensar en el tipus de vida que portaran. Des de les muntanyes observe com baixen les nombroses cascades amb un salt de centenars de metres que amb fúria van a precipitar-se al mar. 

No volem perdre's cap de les vistes del trajecte, malgrat el fred.

En coberta fa fred, però no importa. Les vistes s’ho valen. Les gavines i altres aus constantment voletegen pel nostre voltant sense fugir. I quina tranquil•litat...i quin goig...i quin descans. L’únic que fem es passejar per fora i quan ens gelem entrem dins per escalfar-nos.

En coberta fa fred, però no importa, les vistes s’ho valen.

El vaixell té parades establertes, és com l’autobús de carretera que va de poble en poble, este vaixell va de port a port. Una de les parades és el port de SKJERVOY, on desembarquen passatgers i en pugen altres.

Parem en diversos ports.

Els núvols encara fan la imatge més bonica.

Particularment prefereisc estar fora gelant-me, no em canse de mirar el paisatge que va canviant per moments: un poc de fred, un poc de calor, un poc de pluja, un poc de sol. L’arc de sant Marti apareix i desapareix.

Plou i fa sol...

Jugue amb la llum de la càmera i faig fotos a contrallum, els núvols negres i l’efecte de contrallum canvien la realitat, el dia semblarà la nit.

Juguem a crear imatges optiques de contrallum.

Arribem a TROMSO, la nostra parada final. Quina llàstima que este viatge en el Hurtigrute s’ha acabat! Tal volta quan torne a Noruega, perquè voldria tornar, faça el trajecte complet de 6 dies i mig des de  Bergen, que a més a més es una ciutat de la qual guarde divertits records passats en un pub on coneguèrem un xicot que ens va mostrar el buc escola perquè era l’encarregar de transmissions Si, decidit... queda apuntat en el llistat de viatges pendents o per a conèixer o tornar.

Hem deixat el vaixell per endinsar-nos en altre passeig urbà i és que al primer colp d’ull es veu que Tromso és una bonica ciutat, és universitària, cosmopolita i agradable per a passejar, per alguna cosa se l’anomena el Paris nòrdic! Hi ha molts comerços, restaurants, bars, cafès, centres culturals i sales de festa. Deambulem, això ho fem molt bé. I el primer monument en el que parem atenció és la catedral antiga de fusta del segle XVIII.

La catedral de Tromso.

Fa fred, estem en estiu i portem l’anorac posat...fins i tot els pardalets busquen lloc cara al sol on dormir tranquil•lament.

Tots busquem el sol, fins i tot els ocells...que van pels bancs...i per tot arreu.

Arribem al carrer Storgata, el més comercial i amb activitat de tota la ciutat. En general és una ciutat amb vida perquè hi ha molts estudiants. Es nota en l`ambient i en els locals, on s’hi respira eixe aire estudiantil tan característic i que contagia alegria. Del carrer storgata anem a parar al mercat del port. Fem una ullada del que es ven, tot peix, la majoria fresc, però també venen, i nosaltres en comprem, altre menjar a punt per a consumir. No ens resistim a menjar un cucurrutxo de gambes que estan delicioses.

Fem un passeig molt agradable, Tromso és una ciutat acollidora.

Anem al carrer Prestengata, que conserva les cases de fusta més antigues de Tromso i del nord de Trondheim. Després anem a la catedral àrtica, més recent i moderna, va ser construïda l’any 1965 i és un monument emblemàtic de la ciutat. L’especial estructura es va inspirar en els paisatges del nord de noruega, encara que em recorda una cosa, i que em perdonen els noruecs,...no us sembla una típica barraca valenciana?

La catedral artica

En Tromso es barregen edificis antics amb els d’arquitectura avantguardista, com el de Polaria que és una barreja de museu-aquari on es mostra la vida de l’àrtic. En Polaria trobem foques, les foques barbudes, passejant i recorrent unes vitrines peixeres a la vista de tothom. Són unes foques molt populars entre xiquets, per ser tranquil•les i intel•ligents.

Polaria, el museu.

M’agrada esta ciutat.

QUADERN DE VIATGE,  Noruega, estiu 1999

Pots llegir més sobre Noruega en este bloc, en el link corresponent.