RESSENYES LITERÀRIES i de cine: TRES TASSES DE TE. llibre.

TRES TASSES DE TE

Greg Mortenson i David Oliver Relin

Cita de la portada ARA LLIBRES SCCL, Amsterdam llibres,  2008

“Aqui bevem tres tasses de te per fer negocis; a la primera ets un foraster, a la segona un amic, i a la tercera, formes part de la nostra família”

Opinió personal

Parlar de tres tasses de te, és parlar d’un escàndol relativament recent.

Quan jo vaig llegir el llibre, ja fa temps, no se sabia res, encara no havia esclatat la noticia. El llibre el vaig començar, el vaig acabar i em va agradar, i és més, em va emocionar i és cert que vaig pensar…este Mortenson és un personatge model.

Ara i des de fa uns anys Greg Mortenson, el protagonista del llibre, està en boca de molts, l’acusen d’excessiva imaginació, l’acusen d’inventar un segrest, d’exagerar dades d’intervenció en Afganistan i Paquistan que és on transcorre l’acció.

Us ho explique pas a pas.

Tres tasses de te és la historia “real” de l’escalador americà Greg Mortenson, una vida que canvià radicalment l’any 1993, en tenir un accident escalant el K2. Mortenson va sobreviure a l’Himàlaia, a una zona molt pobra, la més pobra dels voltants. 

Afortunadament la gent balti, Korphe, va tenir cura d’ell i no va morir. Agraït per les atencions rebudes decideix hi viure un temps per conèixer com viuen i les seues necessitats. Mortenson no és una persona rica, ni amb influencies, així i tot després d’un temps d’estada i en acomiadar-se dels seus “salvadors”promet hi tornar per ajudar-los, promet que construirà una escola que és una de les grans mancances, donat que els xiquets reben classes a l’aire lliure. 

Quan arriba a Amèrica comença una campanya humanitària increïble i així aconsegueix complir la promesa de construir una escola a Korphe. Tanmateix la seua ajuda no acaba amb este edifici. Aconsegueix sensibilitzar a gent rica que el recolza i així mamprèn altres projectes per cobrir més necessitats, ja no solament del poble que el va ajudar, sinó també les d’altres dels voltants. 

Mortenson crea una organització en pro de l’educació posant especial atenció en l’educació de les xiquetes que són la base de la casa afgana i responsables de l’educació dels fills. Mortenson creu que la millor manera de lluitar contra el fanatisme és l’educació i així evitar la ignorància. Els xiquets són el futur. Mortenson és un home valent, però és un americà en zona àrab, la qual cosa és perillós, sobre tot després dels atemptats de l’11 de setembre. Mortenson no té por, perquè les persones a qui ajuda no entenen de política o religió només saben que hi ha una persona que mira per ells i cert que s’hi juga la vida perquè els americans no són persones ben estimades al país. La propaganda política constantment preconitza la perillositat dels americans. 

El narrador del llibre és Relib, un periodista-escriptor que coneix la realitat de Mortenson perquè visita les escoles que ha creat, perquè ha parlat amb la gent del poble i amb els xiquets o joves que a hores d’ara estan estudiant a la universitat gràcies a l’ajuda de l’escalador. 

A nivell personal Mortenson no ho té fàcil, ni quan se’n va a orient amb els seus projectes humanitaris ni quan s’hi queda en casa, on no té temps per a la vida familiar. Així i tot un dia coneix una xica i es casa, acceptant ella el tipus de vida que ell porta. Fins i tot té una filla, però la vida familiar es difícil, la dona està sola front a decisions importants. Ell decideix acceptar una tasca administrativa en l’associació, però Mortenson és un viatger, necessita estar on passa l’acció, observar la construcció de les escoles en directe i no a través d’escrits. 

Mortenson sap moure’s en aquell món, sap guanyar-se la confiança de qui li interessa per a l’organització, no vol immiscir-se ni en política ni en religió, no s’hi vol crear enemics en cap bàndol ni crear vincles excessivament forts , l’únic que vol és crear escoles de xiques. 

En un dels seus viatges troba que el fonamentalisme està creant adeptes, està arrelant-se amb força i ha creat una escola religiosa en cada comunitat, així pot difondre millor la seua doctrina. Ell es desespera perquè l’única solució que veu es crear altra escola laica al costat de la madrassa, que és la fonamentalista religiosa. 

Torna a Estats Units per demanar ajuda, Mortenson s’ha fet famós i ja comença a tenir influencia, molta gent l’ajuda i aporten diners per a la construcció de les seues escoles, fins i tot el govern li ofereix ajuda, però ell renuncia, és una decisió forta però no vol aportació política perquè la relació dels dos països no és bona i construir amb aportació del govern americà pot ser contraproduent.

I ara al final de tota l’explicació jo continue veient-li valor al llibre, tal volta no en foren cent i en foren 10 les escoles construïdes, però és un fet innegable que al menys va fer alguna cosa bona per la gent d’allà. Si ha desviat fons al seu compte o no és el seu problema, si al seu llibre exagera o inventa també. Vaig gaudir de debò descobrint esta vida, descobrint eixos pobles abandonats d’Afganistan emparats per ell. És un llibre recomanable cent per cent, em va agradar descobrir a traves de l’escriptura una zona rural entre muntanyes, conèixer gent allunyada de la meua mentalitat i sobre tot trobar un exemple de solidaritat que tanta falta fa.